dimecres, 28 de maig de 2008

video

dimarts, 27 de maig de 2008


Venecianes
les màscares que amaguen
les seves cares.
Carnaval a la vila.
Dolça, dolça Malena!
................................................................................................................
L'Aleix la pinta
als murs del convent, nua.
Tots dos s'estimen;
viuen l'amor amb joia.
Feliç, feliç Malena!
................................................................................................................
La cruel guerra
els somins d'amor trenca
quan els separa.
No es tornaran a veure.
Trista, trista Malena!
................................................................................................................
L'Aleix moria
lluny de la seva terra.
A Mequinensa
noticies espera.
Pobra, pobra Malena!
................................................................................................................
Vol ser enterrada
amb màscares ocultes
sota la roba.
El cor ple d'enyorança.
Adéu, adéu Malena!
................................................................................................................
Tankas inspirades en el capítol 5.4 de CAMÍ DE SIRGA

diumenge, 25 de maig de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Epíleg)

  • Estantissa
  • Basca
  • Embotornades
  • Marasme
  • Un pèl més grossa
  • Entrellucava
  • El camús del gendre
  • Tocat i posat
  • Adormida com una soca
  • Malson
  • Amp penes i treballs
  • Baldada
  • Oncle calavera
  • A tomballons
  • No feia peu
  • Anar-se'n al calaix
  • Un rosari de retrets
  • Esquifides
  • A corre-cuita
  • Escarransida
  • Passaven a frec

Recursos literaris (Epíleg)

"Les parpelles coentes, embotornades, s'entreobriren penosament com dues ferides a mig cicatritzar; les clarors vermelloses de la matinada que encenien l'atmosfera tèbia i estantissa de la cambra, tintaren les pupil·les."
"Acabà d'obrir els ulls lleganyosos, provà d'esbandir la boira del seu cervell."
"...començaren a girar de sobte en un remolí esgarrifós que s'enfosquí fins acabar en la negror total, havia estat incapaç d'establir fronteres entre dies i nits en el seu esment al mig del qual surava sempre aquell punt negre. Va reparar-lo en retornar de la primera basca; des d'aleshores el tenia sempre davant com una llavor desconeguda i horrible on hi havia enquibida la foscor que l'embolicava durant els esvaniments.
"Entrellucava figures a l'altra vora d'una plana d'aigües mortes sense llaüts, sense navegants, sense peixos, sense onades; sovint s'acostaven estranyament com si suressin sobre l'aigua."
"Al gran mirall, la llum girava del vermell al rosa."
"Començà a rodar-li el cap: la llavor esclatà, la foscúria cobrí el finestral, les acàcies de la plaça, els molls de l'Ebre on no hi havia sinó naus podrides. No feia peu, s'enfonsava en la negror. Provà de cridar de nou: ningú no acudia a rescatar-la d'aquell pou d'oliasses tenebroses."
"La natura s'apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles, hi sembrava llavors, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades, ràfecs esgrunats, bigues estellades o panys de paret d'on la intempèrie esborrava l'escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses, vols i piuladisses. A les nits, les guineus, cada cop més agosarades, s'aventuraven dins el perímetre de la vila a caçar els gats vagabunds. De vegades, l'antic llaüter podia sentir del llit estant la lluita desesperada dels felins dels quals l'endemà quedaven solament esquitxos de sang seca en el lloc on havien trobat la mort."
"Els miralls reflectien una altra llum, els finestrals del darrere ja no donaven als molls de l'Ebre, el fes morú s'havia perdut en l'atabalament de la mudança i l'esquerda del vetllador de marbre ja no evocava el cop de sabre del general Prim."
"A les cambres noves, entre els mobles encara olorosos de vernís, sentirien sovint velles paraules; de les boires hivernals els arribarien clamors d'antigues tripulacions i crits d'unes altres gavines."
"Les seves despulles presidirien la vila del silenci on dinasties d'enterradors invariablement ebris arrengueraven en fosses i nínxols per al viatge al no-res els difunts segregats per l'altra. Per damunt les tàpies del fossar, els xiprers començaven a desprendre les primeres ombres de l'ocàs contra un cel moradenc."
"... però s'adonava que ell mai no podria sentir seva aquella geometria blanca i vermella: navegant sense llaüt, exiliat sense esperança de retorn, ja pertanyia a la nit inacabable per on el seue pare, la seva filla, Arquimedes Quintana, Malena, Aleix de Segarra, la vídua Salleres, Joanet del Pla, Atanasi Resurrecció, Madamfransuà i tantes altres ombres entranyables navegaven silenciosament cap a l'oblit."
"A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets."
"El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les vídues en un dels dies esplendorosos de L'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta."

dissabte, 24 de maig de 2008

La Sala Venus


L'Honorat del Rom és detingut una nit per la guàrdia civil en les runes del cinema, teatre i sala de ball Venus.
.................................................................................................................
"Anit li havia semblat que, en aquell solar al mig del qual va endevinar un fragment del corn de l'abundància d'escaiola pintada que presidí sempre el frontó de l'escenari per un curiós caprici del senyor Praxedes, no hi haurien cabut ni tan sols les llotges on la foscor de les sessions de cinema propiciava, amb paraules del rector, "la disbauxa de la carn" durant l'onada hipòcrita i moralitzadora subsegüent al triomf dels feixistes a la guerra civil. A les fileres més amagades, les parelles d'enamorats, indiferents a les fadeses que la censura deixava projectar a la pantalla, es lliuraven de ple a activitats força més engrescadores amb un entusiasme tan irreflexiu i comprometedor que el senyor Praxedes decidí salvar almenys les aparences: instal·là un timbre que sonava uns minuts abans del descans o de qualsevol interrupció de la pel·lícula a fi que tothom, previngut pel senyal, tingués temps de recobrar l'aspecte pudorós i cursi proposat com a model per la iconografia franquista."
.................................................................................................................
Camí de Sirga (Cap. 6.4)

dijous, 15 de maig de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.4)

  • Closca lunar
  • Beneitó
  • Pixum
  • Acoquinar
  • Rosegons de pa
  • Paperassa
  • Pèl de panolla
  • Responia sense embuts
  • Escalfar-se el cap
  • Trobar-ne el desllorigador
  • Guipà de cua d'ull
  • Fer cap
  • Guardar-se'n com de caure al riu
  • Amb prou feines
  • Esquifit
  • Disbauxa de la carn
  • Cursi
  • Sorprès quan presentava armes
  • Seguir la veta
  • Fila grotesca
  • Panxut
  • Se'n va anar en orris
  • Malifeta
  • A plantofades
  • La canalla
  • D'amagot
  • Córrer la brama

Recursos literaris (Cap. 6.4)

"A penes va eixir-ne el darrer tricorni, el que cobria la closca lunar del guàrdia Trinitat, insegur sota el pes de l'arxivador..."
"L'edifici, envoltat de runes es convertí en un cor eixordador de lladrucs."
"Dret sobre els munts encara flonjos de runes recents, il·luminades amb prou feines per un fanal groguenc, li havia costat imaginar que aquell espai esquifit hagués pogut encabir un local com el Venus, enorme sobretot en el record d'adolescència..."
"El pare obrí amb el rem els cortinatges amarats, la piragua eixí a l'escenari i ell va tenir la sensació d'interrompre la representació d'una obra fantasmal per a una platea submergida amb les butaques ocupades pels navegants desapareguts en antics naufragis."
"Ara i adés, les tertúlies evocaven l'orgasme llegendari, a cada versió més sorollós, violent, sincopat i gemegaire de la Casilda Quintana, la qual feia somiar despert l'Estanislau Corbera, ignorant de la potència volcànica oculta en una noia d'aparença tan fràgil, sempre ficada entre misses, viàtics, rosaris i novenes."
"La recordança de la Casilda duia inevitablement a la d'un guàrdia primer abocat a una situació semblant a causa de la traça manual de la seva promesa: sorprès quan presentava armes, per un descans del qual no sentí l'anunci previsor del timbre, cridà amb veu de baríton "Franco, Franco, Franco!, pensada oportuna a sobre de patriòtica que va estalviar-li un expedient disciplinari."
"La fila grotesca del Hamlet panxut amb uniforme i tricorni, sostenint amb la mà dreta el crani empolsegat..."
"L'esquelet polsegós del soldat, la calavera dins la qual no acabaven d'esmorteir-se els clamors de batalla, eren a l'altra banda d'una frontera on no volien deixar traspuar res. Abandonarien el passat entre les runes perquè el cerç l'escampés junt amb la pols de la vila assolada."

divendres, 9 de maig de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.4)

  • Xerroteig de pardal
  • Per menut
  • A què cap treia?
  • Rècula espillada
  • La senyoralla
  • Xafarderies
  • Escaldada pel reprotxe
  • Nu de pèl a pèl
  • Marcolfa estràbica
  • Meuca
  • Fins al moll dels ossos
  • Casa de barrets
  • Les menjaciris
  • Assaonà el bancal
  • Finestrejava
  • D'amagot
  • Encastellada en el casal
  • Anar a raure
  • El carca
  • Rebre una carada furibunda
  • Els pollosos
  • A genollons
  • Fer mans i mànigues
  • Xusma

Recursos literaris (Cap. 5.4)

"Només els dits clavats en el domàs vermell dels braços del seient manifestaven l'agitació interior que la trasbalsava."
"Va acabar de recloure's en el seu món; la remor de la vila moria al llindar de la porta."
"La desaparició del convent acabà de desmallar el filat d'una salut fràgil."
"Morí uns mesos abans del canvi a la vila nova, un dia d'octubre mentre la brisca esmorteïa el verd de maragda tardoral dels rius i agrisava grogors esplendoroses que perduraven en hortes i secaners."
"El darrer descendent del baró va caure fulminat per un atac de cor en un bordell quan, nu de pèl a pèl i carregat de rom, puntejava un tango lamentós i canalla amb una marcolfa estràbica, vestida solament amb una mitja negra, la de la cama dreta."
"No anava ja als berenars del Saló de les Verges Màrtirs i se li havia assecat el verí de la llengua amb què emmetzinava la vila."
"... que eren en realitat estrebades d'impaciència del funcionari difunt, ansiós d'arribar a la carn amagada a sota, aleshores incitadora i fresca."
"La clepsidra implacable, ai, amigues de l'ànima, assenyala l'hora planyívola dels tristos adéus!"
"...al saló ressoná la veu de la senyora, primer en to baix, després rabiüda fins que va convertir-se en un seguit de crits que rebotaven d'avantpassat en avantpassat per la filera de pintures del llarguíssim passadís. Les dames amb cotilla, els senyors severs i dignes, fingien no sentir les imprecacions vociferades per la successora."
"Les primeres frases neguitejaren el fundador de la dinastia per la banda dels Camps, reclòs en un racó de l'anomenat Saló Vell, on, gairebé invisible enmig de les tenebres d'uns pigments ennegrits, dormia a la vora d'una cornucòpia de banús i d'un ocell mecànic."
"Embogida, va repetir moltes vegades les darreres paraules fins que la veu es va fondre de sobte en un ofec i el crit d'esverament del Graells -"Senyora, què us passa, senyora?"- arribà a les orelles de les minyones angoixades i a les fileres d'avantpassats immòbils."
"El matí de tardor, esgarrifat per un preludi de tronada..."

dimecres, 7 de maig de 2008


"Mentre se n'anava cap a la Costera del Forn, on van informar-lo de la detenció de l'Honorat del Rom, recordà el final d'aquell viatge amarg des de Faió, feia cinc anys. Quan atracà als molls de la vila i va amarrar el vaixell al costat dels que feia temps que s'hi podrien, ja sabia que ni el Verge del Carme ni ell tornarien a navegar mai de la vida."

Camí de Sirga (Cap. 4.4)

Expressions col·loquials i renecs (cap. 4.4)

  • Rampell
  • S'emprenyava
  • Guanyar-se el pa
  • Mastegant la incertesa
  • Fer bullir l'olla
  • Fastiguejats
  • Remugar
  • Amollar un comentari
  • Fotre el camp
  • Bandarra
  • Plantar cara
  • Feta una desferra patètica
  • Nyicris menjaciris
  • Melindrós i faldilletes
  • Entaforada dins el nínxol
  • Una calenta geniüda i bondadosa
  • La flor de la vida
  • Vella xacrosa
  • Deixar de banda
  • Girar l'esquena
  • Amollà una blasfèmia
  • Empassar-se el fel
  • Anar a raure
  • Sense un sacre
  • Amb pèls i senyals
  • Milions embutxacats
  • Pair el disgust
  • Xivarri
  • Ballar com una baldufa

Recursos literaris (Cap. 4.4)

"Dempeus entre l'arquitectura espectral i trabucada que aixecava la memòria, maleïa per l'angoixa patida durant anys, al llarg del procés deliberadament alentit, enervant, adoptat pels invasors després del fracàs de la primera embestida brutal, a fi de rosegar la vila, dividir-la, anorrear la gent entestada a defensar els seus interessos i la supervivència com a col·lectivitat."
"Tretze anys mastegant la incertesa segon a segon, corroïts per la pesta..."
"Solament van quedar el silenci i l'angoixa. El temps s'estava acabant però la gent, aferrada a la vella carcassa negra..."
"Acabava un malson llarguíssim i cruel, una lluita esterilitzadora per aconseguir el mínim a què un ser humà en aquella situació tenia dret des d'un principi."
"Cada dia l'anguniejava més la perspectiva d'haver de buidar la casa per abandonar-la a les màquines. La sentia amarada de la seva pròpia vida. A les estances suraven records i veus amigues: hi havia viscut la il·lusió, aviat esvanida, dels primers temps del matrimoni, hi havien nascut els fills, hi havien mort els pares i aquella petita sempre enyorada."
"El cementiri dels llaüts: les naus amarrades als molls de la vila en agonia, senyora implacable que no els deixava salpar i els exigia, com un antic cabdill al seguici juramentat i fidel, perir amb ella per navegar-li els rius més enllà de la mort."
"Els bucs ressecs començaren a obrir-se; entre els costellams i dins de les cambres verdejaven les aigües estantisses."
"Grinyolaven els bossells, renillaven les bèsties, les peonades armaven rems als escàlems i les naus salpaven de la vila adormida, esgaiaven l'Ebre ensonyat de l'alba."
"Per Segre i Ebre havien navegat no solament pares, avis i besavis sinó molta altra gent des d'uns temps molt llunyans, tant que la memòria no hi arribava i ho havien de llegir als llibres."
"Els fantasmes poblaven l'estretor de la cambra rescalfada pel sol d'agost que cremava la nau. El xivarri del moll venia d'un món llunyà. El temps li ballava en el cervell com una baldufa, deixava anar visions fugisseres..."

dissabte, 19 d’abril de 2008

L'harmònium

..........................................................................................................................................................................
En la celebració dels funerals d'aniversari del senyor Jaume de Torres d'any en any, l'assistència minvava.
.........................................................................................................................................................................
"De l'església plena de gom a gom, amb el pròcers en ple i mossèn Ambròs fent mans i mànigues, dilapidant cera i encens, escarrassant-se a l'hora de cantar les exèquies per tal de recuperar el favor de la família Torres, havien arribat a l'esquifidesa del darrer funeral al qual, fora d'elles, senyora i minyones, emblanquinades per la cerçada que va desencadenar records i comentaris entre la parròquia del Cafè del Moll, solament havien assisit una dotzena de persones, un grup a penes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."
.........................................................................................................................................................................
Camí de Sirga (Cap. 3.4)


Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.4)

  • Torcar
  • Crostam
  • Remugava
  • Capficada
  • Gresca
  • Miserables i pollosos
  • S'havien despenjat com una plaga
  • Capitost
  • Forces vives
  • Qualsevol pelat
  • Gentada
  • Xusma
  • Púrria patibulària
  • Camandulera
  • Uns cafres, uns porcs, uns soviètics
  • Cop de geni
  • Trapelleries
  • La mala pua
  • Seguir la veta
  • Caballer de cap a peus
  • Enxampar
  • Amollar
  • El cotorram
  • Resistir fins al darrer cartutx
  • Posar-li les banyes
  • Carcassa xacrosa
  • Treure pols de sota l'aigua
  • Ficats al rovell de l'ou
  • Amb prou feines
  • Sonsònia
  • Empolainar-se
  • Es feia fonedís
  • Engolir-se fel
  • La paperassa
  • Aquell pollós
  • Picaplets
  • Passar-lo pel cul del dimoni
  • Plena de gom a gom
  • Fent mans i mànigues
  • Escarrassant-se
  • Esquifidesa
  • Donava allargues

Recursos literaris (Cap. 3.4)

"...a força de temps, la polseguera acabava per incrustar-s'hi definitivament, per petrificar-les amb un crostam mineral, fràgil a la primeria i consolidat a força de dies fins esdevenir indestructible, tenaç com les partícules de lignit que havien endolat la vila durant un segle."
"...la relació dels quals amb la senyora s'havia refredat considerablement fins atènyer temperatures polars."
"Dia rere dia, d'evocació en evocació, davant el silenci comprensiu de la Carmela, el senyor Jaume de Torres s'anava perfeccionant en boca de la filla."
"Tanmateix, encara que hagués ressuscitat en la plenitud de les facultats amb què l'adornava el cotorram del saló, ni aquell model de virtuts hauria pogut fer res per atallar la decadència de la conca."
"...ell gaudia feia més de deu anys del repòs etern, ben merescut després del seu enterrament agitat, dins un nínxol del panteó familiar, a l'ombra dels malencònics xiprers del cementiri."
"...dues hores abans de signar la venda de la seva mina i anar-se'n a viure a Barcelona amb una corista pigada del Paral·lel que acabaria posant-li les banyes amb un ocellaire de les Rambles."
"L'administrador, ja home de dies, amb prou feines una carcassa xacrosa però amb el cap força clar, acudia al casal i la Carmela plegava el fil dels seus monòlegs, que l'ama escoltava, impacient i sorruda, assentada en la seva butaca preferida."
"Al final del silenci esclatà una filípica més amarga que cap de les anteriors i la minyona va adonar-se amb esglai del fel que la senyora havia aribat a engolir-se aquell matí."
"No pogué suportar el buit que li deixava el naufragi del temps ressuscitat entre els munts de lignit, negres túmuls en el cementiri de l'esplanada de la mina."
"...un grup apenes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir la plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."

dissabte, 12 d’abril de 2008


El vell Nelson camina entre les runes de la vila.

"La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre'l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d'abans. Congregava famílies en llocs erronis, es desencaminava a causa de munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries..."
------
Camí de Sirga (Cap. 2.4)

divendres, 11 d’abril de 2008

Recursos literaris (Cap. 2.4)

"... i va trobar-se de cop i volta en dret de la desolació."
"Malauradament, el trajecte del Cafè del Moll a l'obrador del baster era un dels més consumits per aquella lepra implacable."
"Caminava sense ensopegar una ànima, abaltit pel silenci feixuc. La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió."
"Les màscares van dispersar-se i la negror humitosa que succeí a un dia de boires denses en què els cargols malencònics dels vaixells havien sonat sense parar, barrejats amb els crits de les gavines enllà de les aigües fumoses dels molls..."
"El taulell del cafè era l'escullera on topaven les angoixes."
"Com deia l'Horaci Planes, que, a causa de la seva feina de sereno patia els insomnis de dia, la solució era emprenyar una mica més l'il·lustre funcionari fins que vessessin els ous excel·lentíssims (de colomí, de guatlla, de pardal, de merla?, dubtava la parròquia) i l'amenaça es fes realitat."
"...aquella era una riquesa traïdora, una prosperitat efímera a l'escalfor de la qual pul·lulaven els cucs del podriment."
"L'Estanislau ignorava que podia disposar de milers de nits d'insomni per rumiar i assentar en la memòria les fites amargues del calvari durant el qual la vila, en tenaç defensa, havia aconseguit d'irritar, començant per la del governador de la província, les bosses testiculars de la jerarquia estatal sencera: les arnades de funcionaris polsegosos i pàl·lids; les reblanides amb aigua beneita de politicastres tecnòcrates i devots; les xopes d'alcohol de sabres ensangonats; les momificades, amb una esvàstica cosida a la pell, de l'escollit de Déu retratat a les monedes..."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.4)

  • Tirar-hi a sobre quatre palades de terra
  • Esbandir-s'ho del cap
  • El cor se li encongia
  • Fer petar la xerrada
  • Xivarri
  • Terrabastall
  • Quina cabronada!
  • L'estossinada
  • Ja en tenia els ous plens
  • Trepa de rojos
  • Emprenyar
  • A punta de fusell
  • Fins que vessessin els ous excel·lentíssims
  • Amb prou feines
  • Irritar les bosses testiculars de la jerarquia estatal
  • Politicastres

dimarts, 8 d’abril de 2008

Recursos literaris (Cap. 1.4)

"Recolzat damunt del taulell, es limitava a engolir la potinga indefinible que l'Estanislau anomenava cafè tot acompanyant la paraula d'un gest d'impotència, expressió cautelosa de les mancances de postguerra miserable i amarga malgrat les ínfules del dictador que proclamava a tots els vents la construcció d'un imperi universal."
"Aquesta escampava noms i cognoms de les protagonistes de tendres seduccions ambulants entre les vitrines de la col·lecció familiar d'estris antics i formularis de la professió."
"...s'escandalitzava en evocar cavalcades enèrgiques i gemegoses, amb variacions insòlites, sobre els coixins del divan situat sota els bocals valuosos de les aristolòquies..."
"...un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes."
"Fresquejava i les pollancres riberenques, daurades per la tardor incipient, començaven a aviar Segre i Ebre avall les primeres fulles mortes, estols malencònics que estimulaven la vena romàntica del sereno i li feien multiplicar les visites nocturnes a determnada bellesa de la plaça de la Carpa."
"L'apotecari respirava amb fruició les primeres dolçors tardorals un cop esbandida la calor aclaparadora de l'estiu."
"...el baldragues va trobar-se de cop i volta aculat en un racó del despatx, suportant, tremolós i vermell com un perdigot, l'andanada furibunda del jove."
"...sobre la utilitat de les processons celebrades per implorar la pluja a un cel que castigava el país sencer amb el flagell de la sequera i que tenia les orelles a cal ferrer."
"...i en nom de Déu de republicans, rojos, maçons i separatistes -afirmava evangèlicament l'eclesiastic, reforçant la frase amb moviments vigorosos de la nàpia autoritària, bulb granellut i sanguini on l'Honorat situava la seu de les aspiracions bisbals i qui sap si cardenalícies del rector- havien apuntalat la vella Espanya, rostidora d'heretges..."
"...aquelles anques embogidores, aquell cuixam del Folies Bergère contemplats amb unció durant un viatge d'incògnit a París de mossèn Ambrós amb la tapadora d'una peregrinació a Lourdes!"
"...quan el capellà, després d'obrir un calaix de l'escriptori i treure'n un fal·lus enorme de pa al qual la floridura verdosa de la crosta dotava de la pàtina noble d'un bonze antic..."
"El temps havia fugit com una revolada fins i tot per a l'Estanislau Corbera, que intentava fixar-lo amb els seus recordatoris; el procés que culminava en la destrucció de la vila omplia totalment el passat com si abans d'allò hagués existit solament el buit."
"Pensarós, el seguí amb els ulls a través dels finestrals fins que una polseguera difuminà la imatge a punt de perdre's en una cantonada."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.4)

  • Engarjolaments
  • Carca
  • A ulls clucs
  • Xusma
  • Mortaleres
  • Amollats
  • D'amagot
  • Potinga
  • De cua d'ull
  • Històries de faldilles
  • Sapastre
  • Alifara
  • Fer el darrer badall
  • Xerric
  • Tenia un peu a la fossa
  • Sense embuts
  • No combregaven amb les idees
  • Acabat d'escudellar
  • Noves de trinca
  • Cervell aigualit
  • Cabronada
  • Milhòmens
  • Sense embolicar el credo
  • Ficar el rem
  • Bufar i fer ampolles
  • Caboriejar
  • Un cop desmenjat d'ala
  • Patapaf!
  • Mala bava
  • Fer empassar la calúmnia
  • No es mocava amb la mànega
  • Tenia la mà trencada a...
  • Passar-los per l'adreçador
  • Passar bugada
  • Xano-xano
  • Fer-li'n cinc cèntims
  • A contrapèl
  • El baldragues
  • Vermell com un perdigot
  • Gentussa
  • Fer-li la festa
  • A dreta llei
  • Sense manies
  • Tenia les orelles a cal ferrer
  • Anar de corcoll
  • Arrepapat
  • No trobava el desllorigador
  • Una estossinada
  • Nàpia
  • Carrisqueig de dents
  • Cuixam
  • Plovia a bots i barrals
  • Passar pel magí
  • Pintar la cignoya a la guineu
  • Les poltres del Folies
  • Colla de ganàpies!
  • La pífia
  • L'hostiava
  • Havia fugit com una revolada

dissabte, 29 de març de 2008

Matinada a l'Ebre


"De matinada, mentre el riu s'encenia amb les primeres rojors d'un sol mandrós, tothom pogué veure el transbordador immòbil al mig de l'Ebre..."
Camí de Sirga (Cap. 6.3)



Recursos literaris (Cap. 6.3)

"Els records provocats per les endolades entre els parroquians del Cafè del Moll s'acoblaren com les peces d'un trencaclosques per compondre sobre les runes la memòria inesborrable del sepeli del senyor Jaume de Torres."
"La gernació concentrada entre el casal de la plaça d'Armes i la porta de l'església constituïa un magma onejant i negrós."
"Quan van treure el taüt entre boira d'encens i ferum bascosa de suor i cera calenta ..."
"Al cap d'un enfilall de sil·logismes amb rancior escolàstica vessat sobre un consistori submís que emulava fervorosament a nivell municipal l'amor apassionat entre l'Església i el règim franquista..."
"El Ramon Graells procurava amortir la satisfacció perquè els seus pensaments no traspassessin la gruixuda fusta vernissada del taüt que el separava de les despulles del senyor Jaume de Torres."
"Al senyor ni tan sols li persistia als palmells la sensació de duresa dels pits de la Sofia, grapejats de passada en la foscúria del corredor quan se n'anava al Casino de la Roda, moments abans de fulminar-lo la malaltia. El seu cervell era tenebra deslligada dels membres encarcarats pel rigor de la mort, embotits en el taüt en el qual penetraven, esmorteïdes, les salmòdies del capellà."
"La sornegueria de la senyora davant la comunicació sobrenatural, transmesa mitjançant quinze bombetes de seixanta vats..."
"El dol familiar, grumoll negre i enorme on destacaven, damunt els colls blancs de les camises, les faccions dels hòmens, esgroguissades per les dues nits de vetlla del cadàver..."
"El vel que li tapava la cara, com a la resta de les dones del grup familiar, afegia alguna cosa enquimeradora a la figura que ultrapassava gairebé d'un pam els altres components del dol, incloent-hi els hòmens."
"Abans del sepeli, quan el difunt encara no havia estat separat definitivament de la llum amb la tapa de la caixa..."
"...una Carlota accessible, despresa dels seus cognoms, de les seves ruïnes, dels seus llaüts, bramant aterrida, sola sense remei, davant del luxós taüt on la puntada de peu del guerriller anarquista, amortida per l'embalatge, no havia deixat cap senyal."
"...amb prou feines distingia un vals de Strauss de l'estridor de la serradora de les drassanes."
"Després de parar orella captà solament la somortor de l'aigua contra els llaüts amarrats en bateria."
"Mentre el barquer, emboirat per la son, escodrinyava debades la foscúria..."
"De matinada, mentre el riu s'encenia amb les primeres rojors d'un sol mandrós..."
"...encara que molts detalls s'havien esvanit i els canvis en l'escenari desconcertaven fins i tot el vent..."
"L'itinerari era una llarguíssima nafra en el que havia estat l'artèria vital de la vila durant quasi un mil·leni."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.3)

  • No perdre's ni un borrall
  • Ferum bascosa
  • Rancior escolàstica
  • Carcam
  • A tot estrop
  • El dia que es girés la truita
  • Baratà
  • Destarotat
  • A corre-cuita
  • Podria fer i desfer
  • Cabòries
  • Lladreries
  • Tracamanyes
  • Martingales
  • Comprats per quatre rals
  • Feia els ulls grossos
  • Grapejats
  • La brama
  • Una menjaciris
  • S'esquinçà les vestidures
  • Fent orelles de marxant
  • La garjola
  • Enxampar
  • No podia tenir nassada
  • Amb penes i treballs
  • Esgroguissades
  • Presència anorreadora
  • D'amagatons
  • Amollaven sense aturador
  • Rumbosos
  • Parar orella
  • Emboirat per la son
  • Quedar-se de pedra picada
  • Armada fins les dents
  • No en paparen olbes
  • Jurava pels seus morts
  • El terrabastall
  • La cridòria
  • Una bursada de dones
  • Atorrolladament
  • L'escampall
  • Esbotzar
  • Engarjolat
  • El pobre caloi
  • Juntela
  • La traveta
  • Aterratge nasal
  • Escatir
  • Esdentegar
  • Sucoses especulacions
  • Veus volanderes

dijous, 20 de març de 2008

La Primavera

video

divendres, 14 de març de 2008

Gràcies, Maria Castro




Per la teva simpatia, per la teva generositat i pels exquisits bunyols de quaresma fets per tu que ens vas obsequiar ahir, tan ben acompanyats amb el vi ranci de la teva terra. Vas convertir la classe en una festa.


Haikú (Cap. 5.3)


Tanka (Cap. 5.3)


dimecres, 12 de març de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.3)

  • Hauria donat el saxo per no sentir-lo
  • Es negava en rodó a...
  • Malifetes
  • Empastifar
  • Lladreries
  • Atabalament
  • Dormisquejava
  • No trobava el desllorigador
  • On s'havia fotut?
  • El rei de la punyeta
  • No eixia ni amb fum de palla
  • Cap de soca
  • Fotre la mà a la cartera
  • Pagant, Sant Pere canta
  • Arrufà el nas
  • Amollà un rosari de renecs
  • Posar els pèls de punta
  • Donar un cop d'ull
  • Carn i ungla
  • Marfanta
  • Què hi fotràs?
  • No li passen de la gola
  • No em queda altre déu
  • Va fer-se la barba d'or
  • Fer l'article a la parròquia
  • La descarnada
  • Esbandir la mort
  • Ai las!
  • No cal que us esllomeu
  • Fill de puta
  • No ha fet el darrer badall
  • Poca-vergonya
  • Es va fer fonedís
  • Ple de gom a gom
  • Se li hauria clavat al cor
  • Anar a raure

Recursos literaris (Cap. 5.3)

"Un cop de cerç carregat de terra i brossa, emblanquinà les endolades enfront de les vidrieres del Cafè del Moll."

"El Nelson arrufà el nas i amollà un rosari de renecs dels més gruixuts del seu repertori, no massa extens però sí prou contundent per posar els pèls de punta al pixatinters."

"...el jovent va esbandir la mort al compàs dels boleros interpretats per l'orquestra fundada pel difunt."

"...i de seguida, el Verge del Carme, a favor d'un vent sostingut, s'endinsà en la nit fumorosa, esgaiant la celístia pintada a la pell de l'Ebre."

"..la fosca embolcallava la nau. Només sentien el lliscar de l'aigua pels flancs del llaüt, el soroll dels unglots del matxo pel camí de sirga, la fregadissa de la saula a les branques d'alguna mata.."

"El llaüt solcava l'aigua lenta de la plana, endevinada en la foscúria del murmuri que feia en esgaiar-se contra la roda de proa."

"Un soroll metal·lic, probablement d'una arma, sonà entre el xipolleig esmorteït dels rems."

"Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li va permetre distingir el guerriller remenant el que li semblà un sarró. Va sentir una fregadissa, la flama d'un llumí trencà la fosca. A la primeria, la claror rogenca va enluernar-lo i espesseí més la negror de la figura. La flameta es va enlairar fins la punta d'un cigarret, el llumí es mantingué al nivell del rostre més estona de la necessària i Nelson va adonar-se, mentre se li feia un nus a les entranyes, que des del joc de llum i ombra d'aquella fesomia el miraven els ulls de Salvador Riells."

"La flama va traçar un arc roig i va morir a la negror de l'aigua."

"Semblava un sobre. Nelson se'l va amagar sota la boina sense deixar d'escodrinyar la taca fosca en què s'havia convertit la cara del Salvador."

"El gas letal tallà els fils tremolosos d'una altra memòria que ordia desesperadament velles imatges de temps feliços a la vora de l'Ebre."

divendres, 7 de març de 2008

Video LES RATES

video

dijous, 6 de març de 2008

El llit de matrimoni


Veure la Carmela dempeus al mig de la cambra amb els dols plegats al braç, desferma la irritació que la senyora covava feia dies des que s'havia adonat de l'apropament de la data.
"La minyona ho sabia de sempre i es carregava de paciència. Hi hauria crits, insults, planys, amenaces fins que es deixaria convèncer de posar-se la roba entre esbufecs de ràbia. Efectivament, al cap d'una estona que s'allargassava d'any en any, la Carlota de Torres va decidir-se a eixir del llit de matrimoni. El somier deixava anar grinyols queixosos i la minyona reparava per enèsima vegada que el senyor Hipòlit no hi havia deixat senyal. La Carmela sempre havia tingut la impressió que la senyora hi dormia sola o amb el Francesc Romaguera, a qui la Carmela, sobretot d'ençà de l'última visita de l'advocat a la vila, maleïa un dia per l'altre i dos arreu.

dimecres, 5 de març de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4.3)

  • Un dia per l'altre i dos arreu
  • esquifida
  • va fondre's com un poll engarbinat
  • medicastre
  • A corre-cuita
  • La Parca
  • Batibull
  • Silenci opac i dens
  • Embotir-la dins dels dols
  • La senyoralla
  • Una vida mortoïna
  • Fer calés
  • La revifalla
  • La sostovada
  • Una rampellada
  • Una pelleringa
  • Noves de trinca
  • Reviscolament
  • Onada de feina
  • Gata moixa de pitram generós
  • Enllaminir el vidu
  • Encaterinament
  • La rossa mamelluda
  • Engarjolat
  • Anar-se'n a la francesa
  • Obsessió per les faldilles
  • Passar ratlla

Recursos literaris (Cap. 4.3)

" El somier deixava anar grinyols queixosos i la minyona reparava per enèsima vegada que el senyor Hipòlit no hi havia deixat senyal."
"Un dia de setembre el senyor Hipòlit de Mora va fondre's sense més ni més com un poll engarbinat."
"...el toc de morts anunciant les exèquies pel descans etern del senyor Jaume de Torres ressonava en una casa gairebé deserta on les absències, temporals o eternes, havien segellat corredors i cambres."
"Al vestidor, les velles ombres eixien de l'espill davant el qual la Carmela maldava per embotir-la dins els dols impregnats de l'olor de la càmfora de la calaixera de la cambra del general."
"el cerç esfilagarsava sobre l'aigua els fums de les fogueres, passava als molls de la vila bafarades de brea calenta."
"...acarada a la gran plaça i a l'Ebre de llom verdós solcat per llaüts nous de trinca que es feien a l'aigua."
"...a mítings on s'abocaven sobre els vilatans silenciosos rius de grandiloqüència imperial."
"La filera de flametes grogues dels llums de carbur pel camí d'Aubera com una garlanda lluminosa que després es reunia a l'embarcador."
"Entre els sorbets de maduixa vagà el fantasma d'Adelina Camps."
.

dissabte, 1 de març de 2008

El costellam del Neptú


D'ençà de l'avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau.

"Els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó. A través del gemec del costellam, de les vibracions del buc, de la manera d'esllissar-se per l'aigua, el llaüter arribava a copsar l'Ebre, a establir-hi un lligam misteriós expressat per l'Honorat del Rom d'una manera contundent quan afirmà que el Nelson no tenia estèrnum sinó roda de proa i que posseïa un arjau en lloc de membre viril."

dijous, 28 de febrer de 2008

Recursos literaris (Cap. 3.3)

"...la voladura fou un retruny llunyà, una resplendor vermella i fugaç a les aigües negres. Ara en veia l'efecte vora el pas de la barca: les pilastres mutilades emergien entre runes i ferros rovellats de l'aigua intensament verda del matí d'estiu."

"L'aigua lliscava amb indiferència entre el silenci de les trinxeres buides, filferrades menjades pel rovell, cases desfetes, terra llaurada per les bombes."

"La memòria era cosa d'hòmens; ell, l'Ebre, era una força insensible als afanys d'aquella gent que li capturava els peixos, l'esgallava amb les quilles de les naus o trobava la mort en les seves aigües fangoses i fredes."

"... mentre l'alba començava a flamejar en els molls deserts."

"...van observar-los mentre la barca, una ombra blava retallada a contrallum contra el sol de color carbassa, s'allunyava de la vora."

"Estigué turmentant-lo durant el viatge pel riu enlluernador enmig del silenci trencat solament pels comentaris escadussers dels companys o pels sorolls esmorteïts que arribaven de les vores."

"...atret per les lluentors d'un sol de setembre sobre les policromies dels enemics estranyament immòbils..."

...la força del Neptú, com la d'un peix enorme, immòbil sota l'aigua verdosa ombrejada pels àlbers."

"D'encà de l'avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau: els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó."

"Sentia l'amenaça del riu, un pàlpit estrany a la quilla de la nau."

"...on la primavera, fora de l'opulència de les antigues hortes àrabs regades per les aigües, amb prou feines s'advertia en les diminutes floracions de les plantes aromàtiques, en l'esclat dels bancals d'ametllers o en subtils canvis de tonalitat dels ocres intensos i dels verds cendrosos del paisatge."

"La riada trencà el port militar, arrossegà les naus, va destrossar-ne la majoria; les restes, barrejades amb animals morts, arbres arrencats, passaven surant sobre les aigües tintades d'ocre i mangra enfront de la vila atemorida."

dimecres, 27 de febrer de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.3)

  • Pífia
  • Pixatinters
  • Destarotat
  • Abaixar els fums
  • Corrent com un boig
  • Emprenyadíssim
  • La filípica
  • Torracollons
  • Sabia el pa que s'hi donava
  • Emporuguida
  • Oficinista de pa sucat amb oli
  • Antifeixista de boca
  • Macarró carbonífer
  • Harpies
  • Terrabastall
  • Nyicris gomós
  • Fer pujar la sang al cap
  • Botifler
  • Dat pel sac
  • Esdentegat a plantofades
  • Dit sense embuts
  • Buscar ronya al cove
  • L'engegaré a fregar
  • Xiquet!
  • Vaig pensar que li havies fet la festa
  • Vés amb els peus plans
  • Sac de gemecs
  • Arrufà el nas
  • Marcolfa
  • Guardar-se com de caure al riu
  • No els quedà altre déu
  • Amb pèls i senyals
  • Púrria
  • Engegar al diable
  • Remuc
  • Gallejar
  • Sense saber a quina carta quedar-se
  • A la babalà
  • La malenconia se'l menjava viu
  • No li feia el pes
  • Fills de puta
  • Plogué a bots i barrals
  • Amb prou feines
  • No va oblidar mai de la vida
  • Una sucosa conversa
  • Tracalada
  • Fora de polleguera
  • Rojos malparits i gossos rabiosos
  • Rata de sagristia
  • Fill de puta
  • Feixista de merda
  • Clavar un jaco
  • Esclafir en plors

divendres, 22 de febrer de 2008

tankas

És com un lloro
fastigós i manaire
la Directora.
Persegueix les alumnes
dolces, boniques, tendres...
...............................................
*************************
Llum dura i seca
del desert dels Monegres.
Calitges blaves,
grises, difuminades,
suaus, de la vall del Cinca.
..................
*************************
Els ulls seguien
la nau baixant per l'Ebre
que s'endinsava
en fonda llunyania
freda com un sepulcre.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Recursos literaris (Cap. 2.3)

"Els dols es conservaven impecables; la llum sedosa de l'alcova, pinzellada de la gama d'ocres del dia de tardor colada per les cortines del finestral, n'atenuava la severitat evocadora de túmuls i exèquies."

"La figura del Romaguera no aparegué mai al replà banyat per la llum tamissada de la claraboia sota la qual s'esmorteïa el verd de les plantes d'interior."

"...però una premonició fugissera va sorollar-li l'ànima mentre contemplava el campanar en el cim del qual el gallet assenyalava la direcció d'un cerç que removia la pols de les últimes demolicions als voltants del moll de la Barca."

"A penes albirada entre turons argilosos, enllà de les hortes tatxonades de figueres, el paisatge s'endolcí. La llum dura i seca de l'altiplà desèrtic dels Monegres que havien travessat des de Saragossa, donava pas a les calitges de la vall del Cinca. Tels subtils d'un gris blau difuminaven les coses."

"Els vehicles deixaren enrere el poble de Torrent del Cinca, silenciós entre les hortes; una mica més endavant de la confluència del Cinca i del Segre, seguint ja el curs d'aquest -taca enlluernadora entre gleres blanquinoses i ardents- van entrar al terme de la vila. El paisatge, amb el castell enlairat, semblava mort."

"La negror del lignit era gairebé coberta de nou pels ocres carnosos i els torrats de la terra."

"Les bombes havien rebentat les quadres, de la ferreria només quedava una escampadissa de totxos socarrats i un pany de paret on s'aguantava el marc d'una finestra oberta a la desolació."

"Una alenada de vent embolcallà els vehicles amb una gasa de fum acre."

"Ara el cerç de l'Ebre esventava la calitja, despullava el sol del migdia, enduria de nou el panorama. Una àguila planava lentament a molta altura."

"El munt de ferro cremat i retort semblava l'esquelet d'una estranya bèstia deixada podrir sense colgar-la sota la terra abrusada."

"Quan el doctor, ampul·lós i fantasma, aviant les mateixes frases buides emprades per saludar el retorn d'altres senyors, es disposava a abraçar el cos poderós, sempre ansiat secretament, de la Carlota de Torres, les manetes del rellotge del campanar van arribar a la una i esclatà l'udol assordidor de la sirena"

"A mitja tarda hi anaven les senyores: hora del triomf, de la seguretat recuperada i de la sospitosa xocolata de postguerra del berenar, servida per dues minyones noves, encara maldestres..."

"La directora del grup escolar -lloro arnat i maniaire de comunió diària amb inclinacions inconfessables per les alumnes boniques i tendres..."

"El perfum de l'encens no n'havia pogut vèncer la sentor de gasolina que recordava la funció de garatge a la que els republicans destinaren el temple després de despullar-lo d'altars, imatges i ornaments."

"A la nit, quan la foscor dels carrers, esbandida amb prou feines pels fanals mortoïns de les cantonades, dissimulava anades i vingudes, acudien els altres."

"Tanmateix, l'amant no havia de tornar a recórrer els llargs passadissos nocturns del casal ni la Carlota sentiria més l'olor del seu semen en els llençols rebregats."

"Va seguir la nau amb els ulls fins que es perdé Ebre avall i s'enfonsà en la llunyania com en un sepulcre."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.3)

  • Anar a raure
  • Entaforada
  • A mesura que els anys s'escolaven
  • La corpenta formidable
  • Esbandir a força de crits
  • Les bruixes dels berenars
  • Amollava sense manies
  • S'empatollava
  • No li arribava a la sola de la sabata
  • Enfilall de falsies
  • Es mossegava els punys
  • Enllestir la paperassa
  • L'andròmina
  • Mortalera
  • Ganyol
  • Pedruscall
  • Barbamec grogós
  • Seia a tocar de
  • No es movia una ànima
  • Se'n va anar a l'altre món
  • No en sabia ni un borrall
  • Posar pell de gallina
  • S'havia foradat la closca amb un tret
  • Meuca
  • Dur una espina clavada al cor
  • Fotre a l'infern
  • No et tiris cap pedra al fetge
  • Donà un cop d'ull
  • La senyoralla en pes
  • Fins al moll de l'os
  • Amb desori de gallines esfuriades
  • Escampadissa
  • Mostatxut
  • Escardalenc
  • Encastar-se de nassos
  • Lletania d'insults
  • Lluïa com una patena
  • A corre-cuita
  • Lloro arnat i maniaire
  • Amb prou feines
  • A peu dret
  • Empassar-se el fel
  • Turba assassina
  • Colla de covards!
  • Aquell gallina
  • La porca de la seva filla

dissabte, 16 de febrer de 2008

El rellotge de la torre



Les manetes del rellotge de la torre de l'església eren aturades a dos quarts de dotze.

"Aleshores la Carmela encara no sabia que l'andròmina ja no seria reparada mai, que les manetes immòbils presidirien a partir de llavors el temps de les destruccions, però una premonició fugissera va sorollar-li l'ànima mentre contemplava el campanar en el cim del qual el gallet assenyalava la direcció d'un cerç que removia la pols de les últimes demolicions als voltants del moll de la Barca."

dimecres, 13 de febrer de 2008

Recursos literaris (Cap. 1.3)

"...des d'on l'Alfons Garrigues servava el timó amb la seva memòria, el paisatge ja havia quedat cobert per la boira gelada de l'hivern del 1939. Ocres i verds de l'Ebre acabaven de convertir-se en un gris brut sobre el qual s'esllissaven lentament les dargues com escates despreses d'un peix gegantí."

"Allí, amb les puntes dels peus a la mateixa vora de l'aigua o agrumollats a l'embarcació, provaven de nou a extreure les fesomies de les figures encara anònimes."

"Mentre la distància minvava lentament, les taques d'ombra i de llum començaven a concretar-se i configuraven rostres gairebé sempre demacrats per les privacions, el cansament i l'angoixa."

"Aleshores l'espera encara resultava més cruel; la grisor fumosa de la boira no desvetllava el secret fins a la mateixa vora de l'embarcador."

"De la riada grisa, barreja de cares i de dies, de sol i de boira, perquè les tornades no s'acabaven mai, la memòria d'Alfons Garrigues guardava records indelebles."

"De les boires del temps arribava la imatge inesborrable de l'Eduard Forques, calafat de ribera per tradició familiar, saxofonista tenor per vocació irreprimible."

"De l'estació de Faió fins a la vila, les notes vacil·lants de la peça inconclusa havien anat resseguint el camí de sirga, ressonant tristament per la vall de l'Ebre encara estremida per la batalla, endolada per la mort."

"El local quedà obert de bat a bat a cerçades aspres i garbinades xafogoses que fixaren la pols en els miralls i cobriren de pàtina el desastre causat per la soldadesca."

"Sense la seva presència, el paisatge recuperà els colors de la tardor del 1971 i el transbordador es va desfer en la llum dolça de setembre."

"...en els ulls del presoner ja habitava l'ombra de la mort que l'esperava a la ciutat davant l'escamot d'afusellament. Les ninetes del líder obrer arreplegaven amb una tristesa sense fons la darrera imatge de la vila endolada i famèlica on uns vencedors implacables feien jugar a la guerra amb fusells de fusta, al compàs de trompetes i tambors, la canalla desnodrida i pollosa.

"Mentre un cerç tardoral encara ablanit amb tebiors tardanes d'estiu feia vibrar els vidres dels finestrals amb regolfades aspres i hi estampava el color torrat de les primeres fulles caigudes, el cafeter seguia atentament la viva conversa dels presents."

"Però les notes, al cap d'un moment de bategar-li a flor de consciència, es tornaren a enfonsar entre les oblidances del saxo tenor."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.3)

  • Des que el món era món
  • Feien via
  • Clissar
  • Gandulejant
  • S'havia fet amb...
  • Perdis
  • Sostovà les barres
  • Meuca
  • Ablanir les costelles
  • Anar-se'n d'una carta
  • No facis l'orni
  • D'una hora lluny
  • N'han fet de tots colors
  • Damunt davall
  • Espanyaportes
  • Fugí amb les cames al cul
  • Obert de bat a bat
  • Assedegat de femella
  • Emportar-se amb un braçat
  • Una timba
  • Canalla desnodrida i pollosa
  • No va trobar eco
  • A flor de consciència
  • Reviscolada

dissabte, 9 de febrer de 2008

Torna'm les botes, noi!

Acabada la guerra amb la derrota de la República, va regressar a la vila la majoria del personal que havia marxat l'any 1938.
En Joanet del Pla, peó del Neptú i home de confiança del Nelson va plantar-se davant del Joaquim Mestre, desvagat com sempre, que esperava amb altra gent l'arribada del transbordador, i li digué amb veu suau i tranquil·la:
-Torna'm les botes, noi.

"Desfent-se en protestes d'innocència entre l'escarni de la gent, l'espanyaportes hagué de treure's les botes i donar-les al peó. Descalç, amb els peus glaçats pel temps d'hivern, fugí amb les cames al cul per la Costera dels Molls mentre el llaüter netejava curosament amb la mànega de la seva guerrera espellifada el parell de botes magnífiques, present del Nelson, el qual les havia rebut d'Arquimedes Quintana, a qui les havia regalat mister Oliver Wilson."

dilluns, 4 de febrer de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.2)

  • El calavera
  • Cràpula
  • Escanyolida
  • Tovenca
  • Sonsa
  • Fil per randa
  • Tricornis
  • La murga
  • Cabró
  • Fer l'amor
  • Carotes
  • Tirallongues
  • Esventar
  • Les colles
  • Fer la cort
  • A la destapada
  • Embadaliment
  • Xivarri
  • Gatzara
  • Les temptacions de la carn
  • Tofenca i panxuda
  • Marietes i cornuts
  • Els socis en pes
  • Bandarres
  • Treure els drapets al sol
  • Desnerida
  • Devoció secreta a l'ampolla d'anís
  • Encesos pel desig
  • Morta en olor de santedat
  • El nyàgol del cerç
  • La farramalla
  • S'havien fet fonedissos
  • Escadussers
  • Capficat
  • Rebombori
  • La canalla
  • Arrencar en plors
  • Empolainada

diumenge, 3 de febrer de 2008

Recursos literaris (Cap. 6.2)

"Les ungles esmolades com navalles es clavaren en una sabata de la dona abans d'enfilar-se-li pel vestit fins al collaret de perles, més amunt de l'escot, on acabava la rojor del foc de la roba i començava la suavitat rosada de la carn nua."

"El despreniment d'una escata de pintura va desfigurar-li els llavis i deixà al descobert la blancor de l'esponjós arrebossat de guix de la paret..."

"La religiosa, despullada del misteri incitant dels hàbits sota els quals el desig del cràpula imaginava encisos embogidors, va revelar-se escanyolida d'anques, tovenca de mamella, sonsa sense remei, i, per reblar el clau, li va infondre pànic a les penes infernals."

"Va parèixer que les màscares esdentegades, els dimonis banyuts, les bruixes impúdiques amb flors de drap al cul o els nassuts estrambòtics de cabellera enfarinada volien desenganxar-se de les parets i començar a botar pels graons al compàs de la murga d'esquelles i cassoles."

"La Malena s'havia deixat convèncer fàcilment per les incitacions del nebot, només un parell d'anys més jove que ella, a començar a esventar, sota el secret de la carota, la grisor del temps de casada."

"...els vestits que ella els havia deixat escollir entre els guardats dins els baguls de les golfes, on compartien pols i teranyines amb els invents mecànics de l'avi Hermes i les escultures inacabades i els autòmats de la tia Severina."

"...i ella va intuir que el parany invisible que sentia créixer al seu voltant feia un any, anava a embolicar-la definitivament quan el nebot començés a parlar."

"Agitada per una barreja de pudor, excitació i complaença, va reconèixer a la cel·la el seu propi cos en el de la deessa nua voltada de nimfes, banyant-se en un riu que el paisatge de la vora permetia identificar sense dubte amb l'Ebre."

"On antany ressonaven himnes religiosos i murmuris d'oracions, la festa pagana feia sentir cançons bàquiques; les parets abans entenebrides per olis amb martiris de sants o glaçades per l'esquematisme horripilant dels crucificats, recuperaren la llum en una mitologia jovial, fortament arrelada a la terra."

"El vi que enrogia les copes era el suc aspre i sec del raïm de la Terra Alta."

"Les coses de l'exterior eren ressons somorts d'un món del qual s'aïllava gràcies a la barrera negra dels dols."

"...o que els famosos èxtasis de la senyora Sebastiana Vidal, de qui la Feliça Roderes havia sol·licitat tres vegades la beatificació a Roma, no tenien res a veure amb visions místiques sinó amb la devoció secreta a l'ampolla d'anís..."

"Sovint, encesos pel desig, acabaven nuats sobre els coixins de la galeria o a la cel·la de la monja flagel·lant, morta en olor de santedat a conseqüència d'un juli brutal amb les deixuplines."

"Llavors no havia pogut contenir un xiscle en entrar al refrectori i prendre per bestioles reals les taques de gris brut amb ullets malignes i cua pelada escampades sobre el mur."

"Els ulls negres no arribaren a lluir amb l'esclat de la vida i el cos magnífic, amb pits menuts però ferms i unes natges proclamades per l'Honorat del Cafè les més incitants i gracioses, si no les més perfectes de la ribera de l'Ebre, no passà d'un esborrany."

"...i els líders van deixar de banda les paraules, inútils enfront de la buidor infinita de la mort."

"...la llum lívida de l'alba pintada no aconseguia esbandir la foscúria nocturna."

"El llaüt lliscava per les aigües negroses, la figura de l'Aleix s'esvania en la foscúria. Quan doblaven la confluència de l'Ebre amb el Segre, una flamarada esbandí la nit i ensangonà la vall com una alba esgarriada i efímera."

"A les cel·les i al refrectori, deesses, sàtirs, nimfes, ploraneres i difunts es feren miques."

"La calavera va caure sobre un fragment d'envà de l'antiga cel·la de la monja santa on l'artista havia modelat amb tonalitats roses la fresca turgència dels pits d'una Afrodita."

La rata



Les parets del convent vibren després de la primera estrebada de les màquines i les rates surten dels seus amagatalls.

"Una d'elles va travessar el vestíbul, on ja es veien els cables tibants després de la primera estrebada de les màquines, i provà de grimpar per una paret: les ungles esmolades com navalles es clavaren en una sabata de la dona abans d'enfilar-se pel vestit fins al collaret de perles, més amunt de l'escot, on acabava la rojor fosca de la roba i començava la suavitat rosada de la carn nua."


dimecres, 30 de gener de 2008

Recursos literaris (Cap. 5.2)

"Unes vegades, les imatges eren nítides; d'altres giraven en remolins, es desfeien com volves de cendra si intentava detenir-les."

"El vell quadrer acaricià la llisor tèbia del llom d'un matxo abans de posar-li la cabeçada; un estremiment poderós va recórrer com una onada la pell de la bèstia, impregnada d'olor calenta i agra de palla i de fems."

"Vora les naus il·luminades per un sol deixatat a penes després d'un horitzó pintat amb tintes violades, va veure el Francesc Romaguera."

"L'agutzil, empassant-se la ranera de l'agonia que no podia amollar a través de la mordassa, morí al cap de dos dies, al pes d'una matinada estremida pel cerç."

"Colgat el difunt -capvespre vinós entre els xiprers del fossar, embolcallant els quatre gats aterrits del seguici-, semblà que les revelacions de l'agutzil s'esvanirien juntament amb la imatge de l'assassí."

"Aleshores, els miralls del casino ja jugaven sovint amb el monocle de von Müller."

"El sol aclaria de pressa els blaus foscos de l'aigua..."

"El món, atupat per la calor implacable de juliol, pareixia a punt de crebassar-se."

"Aquella actitud, plena de trancacolls esquivats amb prou lucidesa, duia les coses a un terreny entenedor, quotidià, despullat de la faramalla dels qui volien fer creure que el cel era de ceba i es podia emprendre a mossades."

"L'Ebre, mirall espurnejant, enlluernava; un baf blavenc i enganxós tremolava damunt la mitjana de la Ferradura."

"El blanc d'un ull brillava entre dues clapes de llot negrós, la nineta immòbil fitava el cel sense núvols."

"El rosat pàl·lid de les galtes donava pas a la foscor de la barba, llarga i arrissada, on esclatava el vermelló dels llavis."

"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immovilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se doná la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."

"Nelson va sentir la fregadissa a la banda d'estribord: després, el barbut de fusta es va perdre Ebre avall entre l'escuma del solc del Neptú."

dilluns, 28 de gener de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.2)

  • Anar a la vela
  • La minyona que està tan bona
  • Recórrer la pell com una onada
  • Redéu, quines anques!
  • El fots al riu
  • Malparit
  • Llepaculs
  • Rata de claveguera
  • Em treu del solc!
  • Desgraciats!
  • Deixen que se'ls fotin la dona
  • No tenir esma
  • Mossegar-se la llengua
  • Fotre's
  • La vila en pes
  • Picaplets
  • A la menuda
  • La sucada jovial
  • Anar-se'n al calaix
  • Anar al clot
  • En un ai
  • Banyuts
  • Cabrons
  • Coronat per la dona
  • La relliscada de la senyora
  • Una abornada de trascantó
  • Xusma roja
  • Corcat pels remordiments
  • No en treia l'aigua clara
  • Li feia bullir el cap
  • La puta d'oros!
  • Inflats com bots
  • Féu via
  • Collons!
  • Pobre caloi!
  • Jeia de sobines
  • Se li féu un nus a la gola
  • Hauria donat un braç per...
  • Veure's en el tràngol

diumenge, 27 de gener de 2008

Tankas

Fotografies
arrugades, grogoses,
que rememoren
moments perduts per sempre
que el nostre cor enyora.

aaaaaaaaaaaaaaaCalor implacable
aaaaaaaaaaaaaaano bufa un alè d'aire.
aaaaaaaaaaaaaaaEl matxo sirga;
aaaaaaaaaaaaaaaper la ribera dreta
aaaaaaaaaaaaaaaremunta el llaüt l'Ebre.

Júlia Quintana
s'acomiada de Nelson
i el cor li trenca.
Sentiments purs que brollen
i l'amaren per sempre.

aaaaaaaaaaaaaaaSants, santes, verges,
aaaaaaaaaaaaaaapetits dimonis i àngels,
aaaaaaaaaaaaaaallençats a l'Ebre.
aaaaaaaaaaaaaaaFusta policromada
aaaaaaaaaaaaaaaque l'aigua podriria.

Una carpa


No bufava ni un alè de garbinada. El matxo sirgava lentament per la riba dreta remolcant el llaüt, de tornada de Tortosa.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immobilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se donà la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."

dijous, 24 de gener de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4.2)

  • Saragata
  • No va quedar-li altre déu
  • Va quedar molt ratada
  • Baixar de la figuera
  • A corre-cuita
  • Guardar-se com de caure al riu
  • Amb pèls i senyals
  • Tracalada
  • Embull de cabòries
  • Per quins set sous
  • Guaitava
  • Una tirallonga
  • Mai de la vida
  • emporuguida
  • Terrabastall
  • Trencar el dia
  • Bullanga
  • Turbamulta
  • Desmanyotada
  • Fer l'amor
  • Deixar-se anar
  • Acoquinaven
  • Tot déu
  • Murga
  • La púrria
  • Acollonir
  • La xusma
  • Colla de traïdors
  • Feien costat
  • Incapaç de matar una mosca
  • Els tricornis
  • Fil per randa
  • Els números de la Benemèrita
  • Fer orelles de marxant
  • Les forces vives
  • Estaquirots
  • Presència uniformada, mostatxada i fatxenda
  • Desori
  • No badà boca
  • Va esbandir els últims parroquians
  • L'algutzil, mà dreta de l'alcalde
  • Perdre els estreps
  • Sense deixar-hi entrar una ànima
  • A frec

dimecres, 23 de gener de 2008

Recursos literaris (Cap. 4.2)

"... allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges."

"Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps, era sens dubte un record traspaperat."

"La part del trombó era, doncs, un record intrús en la riada de la memòria."

"La música havia amarat les hores nocturnes, de fronteres borroses, les quals semblaven cavalcar-se en un garbuix indestriable, rosegades pel neguit de les primeres notícies sobre la caiguda de la monarquia."

"A penes el baló de l'enginyer Pons acabava de sobrevolar els molls i es perdia enllà del pont entre les esplendors d'un crepuscle de foc..."

"el seu panteix ansiós, cada vegada més sincopat fins que, en el moment de buidar-se, mentre el sentia tibar-se com un arc, es transformava en un gemec ronc en l'arrel del qual, a la Carlota de Torres, li semblava endevinar la desesperació de l'anihilament."

"... quan l'alba indecisa començava a tremolar a les aigües de l'Ebre."

"El fantasma, suposadament esvanit, cobrava vida als carrers, esquerdava la crosta del temps."

"...la continuació de la festa un cop esbandida l'ombra de la mort."

"La corrua blanca i negra de monges acabava d'embarcar en un llaüt..."

"¿Per què no ofegaven el crit que llançaven els últims grups, esfereïdor com un presagi de sang?"

"A l'itinerari per on el crit avançà cap a la plaça d'Armes, les nafres dels edificis morts desencaminaven la memòria."

"...acoquinaven tot déu i obligaven el senyor Jaume a anar-se'n de casa -a la mina, al casino, a l'infern- per no sentir-la."

"...li semblava que el crit que només ressonava en el seu cervell, pujava per la balconada de la cambra i donava vida al silenci."

"...perdut en els carrers desfigurats per les destruccions, abans de fer-se audible va desintegrar-se sobre el moll de les Vídues, gairebé a frec dels arbres dels vaixells morts."

dissabte, 19 de gener de 2008

Un record traspaperat


Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps era, sens dubte, un record traspaperat.

"Recordava el so del trombó amb nitidesa, aïllat dels altres instruments de la banda, com a rerafons d'aquella nit. Unes vegades l'evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval..."

dilluns, 14 de gener de 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.2)

  • Hauria clavat una pinya
  • Hauria caigut com un sac
  • Corria com una bala
  • Què fots aquí?
  • Fila!
  • Què feia en aquell vesper
  • Gata maula
  • Escarramada
  • Un home fet i dret
  • L'espellotava en viu
  • Barjaula
  • El jaç del pecat
  • Tot déu
  • Tot passava pel sedàs d'una crítica demolidora
  • Un pèl de veritat
  • Valquíries formidables
  • Japoneses de porcellana
  • Fins al moll de l'os
  • Aclucar l'ull
  • Fer l'ullet
  • Per acabar-ho d'adobar
  • Heretge del diable
  • Es veia d'una hora lluny
  • A mig pastar
  • Treure'n l'aigua clara
  • Capçot
  • Més clar que l'aigua
  • Els de la seva corda
  • Ficar-se amb ell
  • Sense badar boca
  • Les anguiles se t'han menjat la llengua
  • Poca-solta
  • Aquell pollós
  • La maçolada
  • Es posà a festejar
  • Tocat de l'ala
  • No escalfava el llit de la Salleres
  • Sense pensar-s'ho dues vegades
  • Pareixia una boca de carrabina
  • Dient pestes
  • De boca terrosa
  • A força d'anys
  • Aquella saó l'amarà de cap a peus
  • Mirava bocabadat
  • Xerrera
  • Pirata del dimoni
  • Ha fotut el camp

Recursos literaris (Cap. 3.2)

"...hauria caigut com un sac, un segon abans que la fogonada d'un tir esgaiés la foscúria sobre la massa humana que s'agitava entre cops i crits."

"...un recull secret de poemes d'amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico-geològico-peleontològic."

"Els mocadors flamejaren des que el Nelson va donar la veu de partida fins que la nau es perdé Ebre avall entre les clarors indecises d'una matinada d'agost."

"...i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador."

"Quan tombava la cantonada del carreró del Sol, on havia travessat sense adonar-se'n els records de la Carmela, la figura del vell Nelson, ara patró d'una nau que es podria sense remei als molls silenciosos de la vila, es va pintar a les ninetes verdes de la Júlia Quintana."

"En la iconografia nostàlgica d'aquells anys eren abundoses les aventures acolorides per les parleries vilatanes amb interrogants sense resposta."

"Els ulls verds l'escrutaven amb malenconia i de tant en tant recuperaven el llustre i la tendresa irònica de la joventut."

"Ell desvià la mirada cap a la finestra, la deixà perdre's en la nit de juliol, espesseïda per la xafogor de la garbinada."

"Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores: hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb els ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vila desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."

"Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós."

"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus."

"Però l'Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de l'Eddèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort."