CAMÍ DE SIRGA

2008-05-28T12:44:00.000-07:00

2008-05-27T07:26:00.000-07:00

Venecianes

les màscares que amaguen

les seves cares.

Carnaval a la vila.

Dolça, dolça Malena!

................................................................................................................

L'Aleix la pinta

als murs del convent, nua.

Tots dos s'estimen;

viuen l'amor amb joia.

Feliç, feliç Malena!

................................................................................................................

La cruel guerra

els somins d'amor trenca

quan els separa.

No es tornaran a veure.

Trista, trista Malena!

................................................................................................................

L'Aleix moria

lluny de la seva terra.

A Mequinensa

noticies espera.

Pobra, pobra Malena!

................................................................................................................

Vol ser enterrada

amb màscares ocultes

sota la roba.

El cor ple d'enyorança.

Adéu, adéu Malena!

................................................................................................................

Tankas inspirades en el capítol 5.4 de CAMÍ DE SIRGA

Expressions col·loquials i renecs (Epíleg)

2008-05-25T10:22:00.000-07:00

Estantissa
Basca
Embotornades
Marasme
Un pèl més grossa
Entrellucava
El camús del gendre
Tocat i posat
Adormida com una soca
Malson
Amp penes i treballs
Baldada
Oncle calavera
A tomballons
No feia peu
Anar-se'n al calaix
Un rosari de retrets
Esquifides
A corre-cuita
Escarransida
Passaven a frec

Recursos literaris (Epíleg)

2008-05-25T09:36:00.000-07:00

"Les parpelles coentes, embotornades, s'entreobriren penosament com dues ferides a mig cicatritzar; les clarors vermelloses de la matinada que encenien l'atmosfera tèbia i estantissa de la cambra, tintaren les pupil·les."

"Acabà d'obrir els ulls lleganyosos, provà d'esbandir la boira del seu cervell."

"...començaren a girar de sobte en un remolí esgarrifós que s'enfosquí fins acabar en la negror total, havia estat incapaç d'establir fronteres entre dies i nits en el seu esment al mig del qual surava sempre aquell punt negre. Va reparar-lo en retornar de la primera basca; des d'aleshores el tenia sempre davant com una llavor desconeguda i horrible on hi havia enquibida la foscor que l'embolicava durant els esvaniments.

"Entrellucava figures a l'altra vora d'una plana d'aigües mortes sense llaüts, sense navegants, sense peixos, sense onades; sovint s'acostaven estranyament com si suressin sobre l'aigua."

"Al gran mirall, la llum girava del vermell al rosa."

"Començà a rodar-li el cap: la llavor esclatà, la foscúria cobrí el finestral, les acàcies de la plaça, els molls de l'Ebre on no hi havia sinó naus podrides. No feia peu, s'enfonsava en la negror. Provà de cridar de nou: ningú no acudia a rescatar-la d'aquell pou d'oliasses tenebroses."

"La natura s'apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles, hi sembrava llavors, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades, ràfecs esgrunats, bigues estellades o panys de paret d'on la intempèrie esborrava l'escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses, vols i piuladisses. A les nits, les guineus, cada cop més agosarades, s'aventuraven dins el perímetre de la vila a caçar els gats vagabunds. De vegades, l'antic llaüter podia sentir del llit estant la lluita desesperada dels felins dels quals l'endemà quedaven solament esquitxos de sang seca en el lloc on havien trobat la mort."

"Els miralls reflectien una altra llum, els finestrals del darrere ja no donaven als molls de l'Ebre, el fes morú s'havia perdut en l'atabalament de la mudança i l'esquerda del vetllador de marbre ja no evocava el cop de sabre del general Prim."

"A les cambres noves, entre els mobles encara olorosos de vernís, sentirien sovint velles paraules; de les boires hivernals els arribarien clamors d'antigues tripulacions i crits d'unes altres gavines."

"Les seves despulles presidirien la vila del silenci on dinasties d'enterradors invariablement ebris arrengueraven en fosses i nínxols per al viatge al no-res els difunts segregats per l'altra. Per damunt les tàpies del fossar, els xiprers començaven a desprendre les primeres ombres de l'ocàs contra un cel moradenc."

"... però s'adonava que ell mai no podria sentir seva aquella geometria blanca i vermella: navegant sense llaüt, exiliat sense esperança de retorn, ja pertanyia a la nit inacabable per on el seue pare, la seva filla, Arquimedes Quintana, Malena, Aleix de Segarra, la vídua Salleres, Joanet del Pla, Atanasi Resurrecció, Madamfransuà i tantes altres ombres entranyables navegaven silenciosament cap a l'oblit."

"A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets."

"El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les vídues en un dels dies esplendorosos de L'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta."

La Sala Venus

2008-05-24T13:30:00.000-07:00

L'Honorat del Rom és detingut una nit per la guàrdia civil en les runes del cinema, teatre i sala de ball Venus.

.................................................................................................................

"Anit li havia semblat que, en aquell solar al mig del qual va endevinar un fragment del corn de l'abundància d'escaiola pintada que presidí sempre el frontó de l'escenari per un curiós caprici del senyor Praxedes, no hi haurien cabut ni tan sols les llotges on la foscor de les sessions de cinema propiciava, amb paraules del rector, "la disbauxa de la carn" durant l'onada hipòcrita i moralitzadora subsegüent al triomf dels feixistes a la guerra civil. A les fileres més amagades, les parelles d'enamorats, indiferents a les fadeses que la censura deixava projectar a la pantalla, es lliuraven de ple a activitats força més engrescadores amb un entusiasme tan irreflexiu i comprometedor que el senyor Praxedes decidí salvar almenys les aparences: instal·là un timbre que sonava uns minuts abans del descans o de qualsevol interrupció de la pel·lícula a fi que tothom, previngut pel senyal, tingués temps de recobrar l'aspecte pudorós i cursi proposat com a model per la iconografia franquista."

.................................................................................................................

Camí de Sirga (Cap. 6.4)

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.4)

2008-05-15T02:53:00.000-07:00

Closca lunar
Beneitó
Pixum
Acoquinar
Rosegons de pa
Paperassa
Pèl de panolla
Responia sense embuts
Escalfar-se el cap
Trobar-ne el desllorigador
Guipà de cua d'ull
Fer cap
Guardar-se'n com de caure al riu
Amb prou feines
Esquifit
Disbauxa de la carn
Cursi
Sorprès quan presentava armes
Seguir la veta
Fila grotesca
Panxut
Se'n va anar en orris
Malifeta
A plantofades
La canalla
D'amagot
Córrer la brama

Recursos literaris (Cap. 6.4)

2008-05-15T02:22:00.000-07:00

"A penes va eixir-ne el darrer tricorni, el que cobria la closca lunar del guàrdia Trinitat, insegur sota el pes de l'arxivador..."

"L'edifici, envoltat de runes es convertí en un cor eixordador de lladrucs."

"Dret sobre els munts encara flonjos de runes recents, il·luminades amb prou feines per un fanal groguenc, li havia costat imaginar que aquell espai esquifit hagués pogut encabir un local com el Venus, enorme sobretot en el record d'adolescència..."

"El pare obrí amb el rem els cortinatges amarats, la piragua eixí a l'escenari i ell va tenir la sensació d'interrompre la representació d'una obra fantasmal per a una platea submergida amb les butaques ocupades pels navegants desapareguts en antics naufragis."

"Ara i adés, les tertúlies evocaven l'orgasme llegendari, a cada versió més sorollós, violent, sincopat i gemegaire de la Casilda Quintana, la qual feia somiar despert l'Estanislau Corbera, ignorant de la potència volcànica oculta en una noia d'aparença tan fràgil, sempre ficada entre misses, viàtics, rosaris i novenes."

"La recordança de la Casilda duia inevitablement a la d'un guàrdia primer abocat a una situació semblant a causa de la traça manual de la seva promesa: sorprès quan presentava armes, per un descans del qual no sentí l'anunci previsor del timbre, cridà amb veu de baríton "Franco, Franco, Franco!, pensada oportuna a sobre de patriòtica que va estalviar-li un expedient disciplinari."

"La fila grotesca del Hamlet panxut amb uniforme i tricorni, sostenint amb la mà dreta el crani empolsegat..."

"L'esquelet polsegós del soldat, la calavera dins la qual no acabaven d'esmorteir-se els clamors de batalla, eren a l'altra banda d'una frontera on no volien deixar traspuar res. Abandonarien el passat entre les runes perquè el cerç l'escampés junt amb la pols de la vila assolada."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.4)

2008-05-09T07:23:00.000-07:00

Xerroteig de pardal
Per menut
A què cap treia?
Rècula espillada
La senyoralla
Xafarderies
Escaldada pel reprotxe
Nu de pèl a pèl
Marcolfa estràbica
Meuca
Fins al moll dels ossos
Casa de barrets
Les menjaciris
Assaonà el bancal
Finestrejava
D'amagot
Encastellada en el casal
Anar a raure
El carca
Rebre una carada furibunda
Els pollosos
A genollons
Fer mans i mànigues
Xusma

Recursos literaris (Cap. 5.4)

2008-05-09T06:41:00.000-07:00

"Només els dits clavats en el domàs vermell dels braços del seient manifestaven l'agitació interior que la trasbalsava."

"Va acabar de recloure's en el seu món; la remor de la vila moria al llindar de la porta."

"La desaparició del convent acabà de desmallar el filat d'una salut fràgil."

"Morí uns mesos abans del canvi a la vila nova, un dia d'octubre mentre la brisca esmorteïa el verd de maragda tardoral dels rius i agrisava grogors esplendoroses que perduraven en hortes i secaners."

"El darrer descendent del baró va caure fulminat per un atac de cor en un bordell quan, nu de pèl a pèl i carregat de rom, puntejava un tango lamentós i canalla amb una marcolfa estràbica, vestida solament amb una mitja negra, la de la cama dreta."

"No anava ja als berenars del Saló de les Verges Màrtirs i se li havia assecat el verí de la llengua amb què emmetzinava la vila."

"... que eren en realitat estrebades d'impaciència del funcionari difunt, ansiós d'arribar a la carn amagada a sota, aleshores incitadora i fresca."

"La clepsidra implacable, ai, amigues de l'ànima, assenyala l'hora planyívola dels tristos adéus!"

"...al saló ressoná la veu de la senyora, primer en to baix, després rabiüda fins que va convertir-se en un seguit de crits que rebotaven d'avantpassat en avantpassat per la filera de pintures del llarguíssim passadís. Les dames amb cotilla, els senyors severs i dignes, fingien no sentir les imprecacions vociferades per la successora."

"Les primeres frases neguitejaren el fundador de la dinastia per la banda dels Camps, reclòs en un racó de l'anomenat Saló Vell, on, gairebé invisible enmig de les tenebres d'uns pigments ennegrits, dormia a la vora d'una cornucòpia de banús i d'un ocell mecànic."

"Embogida, va repetir moltes vegades les darreres paraules fins que la veu es va fondre de sobte en un ofec i el crit d'esverament del Graells -"Senyora, què us passa, senyora?"- arribà a les orelles de les minyones angoixades i a les fileres d'avantpassats immòbils."

"El matí de tardor, esgarrifat per un preludi de tronada..."

2008-05-07T09:26:00.000-07:00

"Mentre se n'anava cap a la Costera del Forn, on van informar-lo de la detenció de l'Honorat del Rom, recordà el final d'aquell viatge amarg des de Faió, feia cinc anys. Quan atracà als molls de la vila i va amarrar el vaixell al costat dels que feia temps que s'hi podrien, ja sabia que ni el Verge del Carme ni ell tornarien a navegar mai de la vida."

Camí de Sirga (Cap. 4.4)

Expressions col·loquials i renecs (cap. 4.4)

2008-05-07T08:46:00.000-07:00

Rampell
S'emprenyava
Guanyar-se el pa
Mastegant la incertesa
Fer bullir l'olla
Fastiguejats
Remugar
Amollar un comentari
Fotre el camp
Bandarra
Plantar cara
Feta una desferra patètica
Nyicris menjaciris
Melindrós i faldilletes
Entaforada dins el nínxol
Una calenta geniüda i bondadosa
La flor de la vida
Vella xacrosa
Deixar de banda
Girar l'esquena
Amollà una blasfèmia
Empassar-se el fel
Anar a raure
Sense un sacre
Amb pèls i senyals
Milions embutxacats
Pair el disgust
Xivarri
Ballar com una baldufa

Recursos literaris (Cap. 4.4)

2008-05-07T08:13:00.000-07:00

"Dempeus entre l'arquitectura espectral i trabucada que aixecava la memòria, maleïa per l'angoixa patida durant anys, al llarg del procés deliberadament alentit, enervant, adoptat pels invasors després del fracàs de la primera embestida brutal, a fi de rosegar la vila, dividir-la, anorrear la gent entestada a defensar els seus interessos i la supervivència com a col·lectivitat."

"Tretze anys mastegant la incertesa segon a segon, corroïts per la pesta..."

"Solament van quedar el silenci i l'angoixa. El temps s'estava acabant però la gent, aferrada a la vella carcassa negra..."

"Acabava un malson llarguíssim i cruel, una lluita esterilitzadora per aconseguir el mínim a què un ser humà en aquella situació tenia dret des d'un principi."

"Cada dia l'anguniejava més la perspectiva d'haver de buidar la casa per abandonar-la a les màquines. La sentia amarada de la seva pròpia vida. A les estances suraven records i veus amigues: hi havia viscut la il·lusió, aviat esvanida, dels primers temps del matrimoni, hi havien nascut els fills, hi havien mort els pares i aquella petita sempre enyorada."

"El cementiri dels llaüts: les naus amarrades als molls de la vila en agonia, senyora implacable que no els deixava salpar i els exigia, com un antic cabdill al seguici juramentat i fidel, perir amb ella per navegar-li els rius més enllà de la mort."

"Els bucs ressecs començaren a obrir-se; entre els costellams i dins de les cambres verdejaven les aigües estantisses."

"Grinyolaven els bossells, renillaven les bèsties, les peonades armaven rems als escàlems i les naus salpaven de la vila adormida, esgaiaven l'Ebre ensonyat de l'alba."

"Per Segre i Ebre havien navegat no solament pares, avis i besavis sinó molta altra gent des d'uns temps molt llunyans, tant que la memòria no hi arribava i ho havien de llegir als llibres."

"Els fantasmes poblaven l'estretor de la cambra rescalfada pel sol d'agost que cremava la nau. El xivarri del moll venia d'un món llunyà. El temps li ballava en el cervell com una baldufa, deixava anar visions fugisseres..."

L'harmònium

2008-04-19T08:28:00.001-07:00

..........................................................................................................................................................................

En la celebració dels funerals d'aniversari del senyor Jaume de Torres d'any en any, l'assistència minvava.

.........................................................................................................................................................................

"De l'església plena de gom a gom, amb el pròcers en ple i mossèn Ambròs fent mans i mànigues, dilapidant cera i encens, escarrassant-se a l'hora de cantar les exèquies per tal de recuperar el favor de la família Torres, havien arribat a l'esquifidesa del darrer funeral al qual, fora d'elles, senyora i minyones, emblanquinades per la cerçada que va desencadenar records i comentaris entre la parròquia del Cafè del Moll, solament havien assisit una dotzena de persones, un grup a penes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."

.........................................................................................................................................................................

Camí de Sirga (Cap. 3.4)

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.4)

2008-04-19T03:58:00.000-07:00

Torcar
Crostam
Remugava
Capficada
Gresca
Miserables i pollosos
S'havien despenjat com una plaga
Capitost
Forces vives
Qualsevol pelat
Gentada
Xusma
Púrria patibulària
Camandulera
Uns cafres, uns porcs, uns soviètics
Cop de geni
Trapelleries
La mala pua
Seguir la veta
Caballer de cap a peus
Enxampar
Amollar
El cotorram
Resistir fins al darrer cartutx
Posar-li les banyes
Carcassa xacrosa
Treure pols de sota l'aigua
Ficats al rovell de l'ou
Amb prou feines
Sonsònia
Empolainar-se
Es feia fonedís
Engolir-se fel
La paperassa
Aquell pollós
Picaplets
Passar-lo pel cul del dimoni
Plena de gom a gom
Fent mans i mànigues
Escarrassant-se
Esquifidesa
Donava allargues

Recursos literaris (Cap. 3.4)

2008-04-19T03:35:00.000-07:00

"...a força de temps, la polseguera acabava per incrustar-s'hi definitivament, per petrificar-les amb un crostam mineral, fràgil a la primeria i consolidat a força de dies fins esdevenir indestructible, tenaç com les partícules de lignit que havien endolat la vila durant un segle."

"...la relació dels quals amb la senyora s'havia refredat considerablement fins atènyer temperatures polars."

"Dia rere dia, d'evocació en evocació, davant el silenci comprensiu de la Carmela, el senyor Jaume de Torres s'anava perfeccionant en boca de la filla."

"Tanmateix, encara que hagués ressuscitat en la plenitud de les facultats amb què l'adornava el cotorram del saló, ni aquell model de virtuts hauria pogut fer res per atallar la decadència de la conca."

"...ell gaudia feia més de deu anys del repòs etern, ben merescut després del seu enterrament agitat, dins un nínxol del panteó familiar, a l'ombra dels malencònics xiprers del cementiri."

"...dues hores abans de signar la venda de la seva mina i anar-se'n a viure a Barcelona amb una corista pigada del Paral·lel que acabaria posant-li les banyes amb un ocellaire de les Rambles."

"L'administrador, ja home de dies, amb prou feines una carcassa xacrosa però amb el cap força clar, acudia al casal i la Carmela plegava el fil dels seus monòlegs, que l'ama escoltava, impacient i sorruda, assentada en la seva butaca preferida."

"Al final del silenci esclatà una filípica més amarga que cap de les anteriors i la minyona va adonar-se amb esglai del fel que la senyora havia aribat a engolir-se aquell matí."

"No pogué suportar el buit que li deixava el naufragi del temps ressuscitat entre els munts de lignit, negres túmuls en el cementiri de l'esplanada de la mina."

"...un grup apenes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir la plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."

2008-04-12T08:36:00.000-07:00

El vell Nelson camina entre les runes de la vila.

"La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre'l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d'abans. Congregava famílies en llocs erronis, es desencaminava a causa de munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries..."

------

Camí de Sirga (Cap. 2.4)

Recursos literaris (Cap. 2.4)

2008-04-11T00:35:00.000-07:00

"... i va trobar-se de cop i volta en dret de la desolació."

"Malauradament, el trajecte del Cafè del Moll a l'obrador del baster era un dels més consumits per aquella lepra implacable."

"Caminava sense ensopegar una ànima, abaltit pel silenci feixuc. La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió."

"Les màscares van dispersar-se i la negror humitosa que succeí a un dia de boires denses en què els cargols malencònics dels vaixells havien sonat sense parar, barrejats amb els crits de les gavines enllà de les aigües fumoses dels molls..."

"El taulell del cafè era l'escullera on topaven les angoixes."

"Com deia l'Horaci Planes, que, a causa de la seva feina de sereno patia els insomnis de dia, la solució era emprenyar una mica més l'il·lustre funcionari fins que vessessin els ous excel·lentíssims (de colomí, de guatlla, de pardal, de merla?, dubtava la parròquia) i l'amenaça es fes realitat."

"...aquella era una riquesa traïdora, una prosperitat efímera a l'escalfor de la qual pul·lulaven els cucs del podriment."

"L'Estanislau ignorava que podia disposar de milers de nits d'insomni per rumiar i assentar en la memòria les fites amargues del calvari durant el qual la vila, en tenaç defensa, havia aconseguit d'irritar, començant per la del governador de la província, les bosses testiculars de la jerarquia estatal sencera: les arnades de funcionaris polsegosos i pàl·lids; les reblanides amb aigua beneita de politicastres tecnòcrates i devots; les xopes d'alcohol de sabres ensangonats; les momificades, amb una esvàstica cosida a la pell, de l'escollit de Déu retratat a les monedes..."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.4)

2008-04-11T00:31:00.000-07:00

Tirar-hi a sobre quatre palades de terra
Esbandir-s'ho del cap
El cor se li encongia
Fer petar la xerrada
Xivarri
Terrabastall
Quina cabronada!
L'estossinada
Ja en tenia els ous plens
Trepa de rojos
Emprenyar
A punta de fusell
Fins que vessessin els ous excel·lentíssims
Amb prou feines
Irritar les bosses testiculars de la jerarquia estatal
Politicastres

Recursos literaris (Cap. 1.4)

2008-04-08T10:19:00.000-07:00

"Recolzat damunt del taulell, es limitava a engolir la potinga indefinible que l'Estanislau anomenava cafè tot acompanyant la paraula d'un gest d'impotència, expressió cautelosa de les mancances de postguerra miserable i amarga malgrat les ínfules del dictador que proclamava a tots els vents la construcció d'un imperi universal."
"Aquesta escampava noms i cognoms de les protagonistes de tendres seduccions ambulants entre les vitrines de la col·lecció familiar d'estris antics i formularis de la professió."

"...s'escandalitzava en evocar cavalcades enèrgiques i gemegoses, amb variacions insòlites, sobre els coixins del divan situat sota els bocals valuosos de les aristolòquies..."

"...un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes."

"Fresquejava i les pollancres riberenques, daurades per la tardor incipient, començaven a aviar Segre i Ebre avall les primeres fulles mortes, estols malencònics que estimulaven la vena romàntica del sereno i li feien multiplicar les visites nocturnes a determnada bellesa de la plaça de la Carpa."

"L'apotecari respirava amb fruició les primeres dolçors tardorals un cop esbandida la calor aclaparadora de l'estiu."

"...el baldragues va trobar-se de cop i volta aculat en un racó del despatx, suportant, tremolós i vermell com un perdigot, l'andanada furibunda del jove."

"...sobre la utilitat de les processons celebrades per implorar la pluja a un cel que castigava el país sencer amb el flagell de la sequera i que tenia les orelles a cal ferrer."

"...i en nom de Déu de republicans, rojos, maçons i separatistes -afirmava evangèlicament l'eclesiastic, reforçant la frase amb moviments vigorosos de la nàpia autoritària, bulb granellut i sanguini on l'Honorat situava la seu de les aspiracions bisbals i qui sap si cardenalícies del rector- havien apuntalat la vella Espanya, rostidora d'heretges..."

"...aquelles anques embogidores, aquell cuixam del Folies Bergère contemplats amb unció durant un viatge d'incògnit a París de mossèn Ambrós amb la tapadora d'una peregrinació a Lourdes!"

"...quan el capellà, després d'obrir un calaix de l'escriptori i treure'n un fal·lus enorme de pa al qual la floridura verdosa de la crosta dotava de la pàtina noble d'un bonze antic..."

"El temps havia fugit com una revolada fins i tot per a l'Estanislau Corbera, que intentava fixar-lo amb els seus recordatoris; el procés que culminava en la destrucció de la vila omplia totalment el passat com si abans d'allò hagués existit solament el buit."

"Pensarós, el seguí amb els ulls a través dels finestrals fins que una polseguera difuminà la imatge a punt de perdre's en una cantonada."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.4)

2008-04-08T10:08:00.000-07:00

Engarjolaments
Carca
A ulls clucs
Xusma
Mortaleres
Amollats
D'amagot
Potinga
De cua d'ull
Històries de faldilles
Sapastre
Alifara
Fer el darrer badall
Xerric
Tenia un peu a la fossa
Sense embuts
No combregaven amb les idees
Acabat d'escudellar
Noves de trinca
Cervell aigualit
Cabronada
Milhòmens
Sense embolicar el credo
Ficar el rem
Bufar i fer ampolles
Caboriejar
Un cop desmenjat d'ala
Patapaf!
Mala bava
Fer empassar la calúmnia
No es mocava amb la mànega
Tenia la mà trencada a...
Passar-los per l'adreçador
Passar bugada
Xano-xano
Fer-li'n cinc cèntims
A contrapèl
El baldragues
Vermell com un perdigot
Gentussa
Fer-li la festa
A dreta llei
Sense manies
Tenia les orelles a cal ferrer
Anar de corcoll
Arrepapat
No trobava el desllorigador
Una estossinada
Nàpia
Carrisqueig de dents
Cuixam
Plovia a bots i barrals
Passar pel magí
Pintar la cignoya a la guineu
Les poltres del Folies
Colla de ganàpies!
La pífia
L'hostiava
Havia fugit com una revolada

Matinada a l'Ebre

2008-03-29T16:01:00.000-07:00

"De matinada, mentre el riu s'encenia amb les primeres rojors d'un sol mandrós, tothom pogué veure el transbordador immòbil al mig de l'Ebre..."

Camí de Sirga (Cap. 6.3)

Recursos literaris (Cap. 6.3)

2008-03-29T11:57:00.000-07:00

"Els records provocats per les endolades entre els parroquians del Cafè del Moll s'acoblaren com les peces d'un trencaclosques per compondre sobre les runes la memòria inesborrable del sepeli del senyor Jaume de Torres."

"La gernació concentrada entre el casal de la plaça d'Armes i la porta de l'església constituïa un magma onejant i negrós."

"Quan van treure el taüt entre boira d'encens i ferum bascosa de suor i cera calenta ..."

"Al cap d'un enfilall de sil·logismes amb rancior escolàstica vessat sobre un consistori submís que emulava fervorosament a nivell municipal l'amor apassionat entre l'Església i el règim franquista..."

"El Ramon Graells procurava amortir la satisfacció perquè els seus pensaments no traspassessin la gruixuda fusta vernissada del taüt que el separava de les despulles del senyor Jaume de Torres."

"Al senyor ni tan sols li persistia als palmells la sensació de duresa dels pits de la Sofia, grapejats de passada en la foscúria del corredor quan se n'anava al Casino de la Roda, moments abans de fulminar-lo la malaltia. El seu cervell era tenebra deslligada dels membres encarcarats pel rigor de la mort, embotits en el taüt en el qual penetraven, esmorteïdes, les salmòdies del capellà."

"La sornegueria de la senyora davant la comunicació sobrenatural, transmesa mitjançant quinze bombetes de seixanta vats..."

"El dol familiar, grumoll negre i enorme on destacaven, damunt els colls blancs de les camises, les faccions dels hòmens, esgroguissades per les dues nits de vetlla del cadàver..."

"El vel que li tapava la cara, com a la resta de les dones del grup familiar, afegia alguna cosa enquimeradora a la figura que ultrapassava gairebé d'un pam els altres components del dol, incloent-hi els hòmens."

"Abans del sepeli, quan el difunt encara no havia estat separat definitivament de la llum amb la tapa de la caixa..."

"...una Carlota accessible, despresa dels seus cognoms, de les seves ruïnes, dels seus llaüts, bramant aterrida, sola sense remei, davant del luxós taüt on la puntada de peu del guerriller anarquista, amortida per l'embalatge, no havia deixat cap senyal."

"...amb prou feines distingia un vals de Strauss de l'estridor de la serradora de les drassanes."

"Després de parar orella captà solament la somortor de l'aigua contra els llaüts amarrats en bateria."

"Mentre el barquer, emboirat per la son, escodrinyava debades la foscúria..."

"De matinada, mentre el riu s'encenia amb les primeres rojors d'un sol mandrós..."

"...encara que molts detalls s'havien esvanit i els canvis en l'escenari desconcertaven fins i tot el vent..."

"L'itinerari era una llarguíssima nafra en el que havia estat l'artèria vital de la vila durant quasi un mil·leni."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.3)

2008-03-29T11:48:00.000-07:00

No perdre's ni un borrall
Ferum bascosa
Rancior escolàstica
Carcam
A tot estrop
El dia que es girés la truita
Baratà
Destarotat
A corre-cuita
Podria fer i desfer
Cabòries
Lladreries
Tracamanyes
Martingales
Comprats per quatre rals
Feia els ulls grossos
Grapejats
La brama
Una menjaciris
S'esquinçà les vestidures
Fent orelles de marxant
La garjola
Enxampar
No podia tenir nassada
Amb penes i treballs
Esgroguissades
Presència anorreadora
D'amagatons
Amollaven sense aturador
Rumbosos
Parar orella
Emboirat per la son
Quedar-se de pedra picada
Armada fins les dents
No en paparen olbes
Jurava pels seus morts
El terrabastall
La cridòria
Una bursada de dones
Atorrolladament
L'escampall
Esbotzar
Engarjolat
El pobre caloi
Juntela
La traveta
Aterratge nasal
Escatir
Esdentegar
Sucoses especulacions
Veus volanderes

La Primavera

2008-03-20T03:07:00.000-07:00

Gràcies, Maria Castro

2008-03-14T11:18:00.000-07:00

Per la teva simpatia, per la teva generositat i pels exquisits bunyols de quaresma fets per tu que ens vas obsequiar ahir, tan ben acompanyats amb el vi ranci de la teva terra. Vas convertir la classe en una festa.

Haikú (Cap. 5.3)

2008-03-14T04:19:00.000-07:00

Tanka (Cap. 5.3)

2008-03-14T04:02:00.000-07:00

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.3)

2008-03-12T12:07:00.000-07:00

Hauria donat el saxo per no sentir-lo
Es negava en rodó a...
Malifetes
Empastifar
Lladreries
Atabalament
Dormisquejava
No trobava el desllorigador
On s'havia fotut?
El rei de la punyeta
No eixia ni amb fum de palla
Cap de soca
Fotre la mà a la cartera
Pagant, Sant Pere canta
Arrufà el nas
Amollà un rosari de renecs
Posar els pèls de punta
Donar un cop d'ull
Carn i ungla
Marfanta
Què hi fotràs?
No li passen de la gola
No em queda altre déu
Va fer-se la barba d'or
Fer l'article a la parròquia
La descarnada
Esbandir la mort
Ai las!
No cal que us esllomeu
Fill de puta
No ha fet el darrer badall
Poca-vergonya
Es va fer fonedís
Ple de gom a gom
Se li hauria clavat al cor
Anar a raure

Recursos literaris (Cap. 5.3)

2008-03-12T11:37:00.000-07:00

"Un cop de cerç carregat de terra i brossa, emblanquinà les endolades enfront de les vidrieres del Cafè del Moll."

"El Nelson arrufà el nas i amollà un rosari de renecs dels més gruixuts del seu repertori, no massa extens però sí prou contundent per posar els pèls de punta al pixatinters."

"...el jovent va esbandir la mort al compàs dels boleros interpretats per l'orquestra fundada pel difunt."

"...i de seguida, el Verge del Carme, a favor d'un vent sostingut, s'endinsà en la nit fumorosa, esgaiant la celístia pintada a la pell de l'Ebre."

"..la fosca embolcallava la nau. Només sentien el lliscar de l'aigua pels flancs del llaüt, el soroll dels unglots del matxo pel camí de sirga, la fregadissa de la saula a les branques d'alguna mata.."

"El llaüt solcava l'aigua lenta de la plana, endevinada en la foscúria del murmuri que feia en esgaiar-se contra la roda de proa."

"Un soroll metal·lic, probablement d'una arma, sonà entre el xipolleig esmorteït dels rems."

"Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li va permetre distingir el guerriller remenant el que li semblà un sarró. Va sentir una fregadissa, la flama d'un llumí trencà la fosca. A la primeria, la claror rogenca va enluernar-lo i espesseí més la negror de la figura. La flameta es va enlairar fins la punta d'un cigarret, el llumí es mantingué al nivell del rostre més estona de la necessària i Nelson va adonar-se, mentre se li feia un nus a les entranyes, que des del joc de llum i ombra d'aquella fesomia el miraven els ulls de Salvador Riells."

"La flama va traçar un arc roig i va morir a la negror de l'aigua."

"Semblava un sobre. Nelson se'l va amagar sota la boina sense deixar d'escodrinyar la taca fosca en què s'havia convertit la cara del Salvador."

"El gas letal tallà els fils tremolosos d'una altra memòria que ordia desesperadament velles imatges de temps feliços a la vora de l'Ebre."

Video LES RATES

2008-03-07T14:07:00.000-08:00

El llit de matrimoni

2008-03-06T07:31:00.000-08:00

Veure la Carmela dempeus al mig de la cambra amb els dols plegats al braç, desferma la irritació que la senyora covava feia dies des que s'havia adonat de l'apropament de la data.

"La minyona ho sabia de sempre i es carregava de paciència. Hi hauria crits, insults, planys, amenaces fins que es deixaria convèncer de posar-se la roba entre esbufecs de ràbia. Efectivament, al cap d'una estona que s'allargassava d'any en any, la Carlota de Torres va decidir-se a eixir del llit de matrimoni. El somier deixava anar grinyols queixosos i la minyona reparava per enèsima vegada que el senyor Hipòlit no hi havia deixat senyal. La Carmela sempre havia tingut la impressió que la senyora hi dormia sola o amb el Francesc Romaguera, a qui la Carmela, sobretot d'ençà de l'última visita de l'advocat a la vila, maleïa un dia per l'altre i dos arreu.

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4.3)

2008-03-05T09:03:00.000-08:00

Un dia per l'altre i dos arreu
esquifida
va fondre's com un poll engarbinat
medicastre
A corre-cuita
La Parca
Batibull
Silenci opac i dens
Embotir-la dins dels dols
La senyoralla
Una vida mortoïna
Fer calés
La revifalla
La sostovada
Una rampellada
Una pelleringa
Noves de trinca
Reviscolament
Onada de feina
Gata moixa de pitram generós
Enllaminir el vidu
Encaterinament
La rossa mamelluda
Engarjolat
Anar-se'n a la francesa
Obsessió per les faldilles
Passar ratlla

Recursos literaris (Cap. 4.3)

2008-03-05T07:09:00.000-08:00

" El somier deixava anar grinyols queixosos i la minyona reparava per enèsima vegada que el senyor Hipòlit no hi havia deixat senyal."

"Un dia de setembre el senyor Hipòlit de Mora va fondre's sense més ni més com un poll engarbinat."

"...el toc de morts anunciant les exèquies pel descans etern del senyor Jaume de Torres ressonava en una casa gairebé deserta on les absències, temporals o eternes, havien segellat corredors i cambres."

"Al vestidor, les velles ombres eixien de l'espill davant el qual la Carmela maldava per embotir-la dins els dols impregnats de l'olor de la càmfora de la calaixera de la cambra del general."

"el cerç esfilagarsava sobre l'aigua els fums de les fogueres, passava als molls de la vila bafarades de brea calenta."

"...acarada a la gran plaça i a l'Ebre de llom verdós solcat per llaüts nous de trinca que es feien a l'aigua."

"...a mítings on s'abocaven sobre els vilatans silenciosos rius de grandiloqüència imperial."

"La filera de flametes grogues dels llums de carbur pel camí d'Aubera com una garlanda lluminosa que després es reunia a l'embarcador."

"Entre els sorbets de maduixa vagà el fantasma d'Adelina Camps."

El costellam del Neptú

2008-03-01T08:39:00.000-08:00

D'ençà de l'avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau.

"Els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó. A través del gemec del costellam, de les vibracions del buc, de la manera d'esllissar-se per l'aigua, el llaüter arribava a copsar l'Ebre, a establir-hi un lligam misteriós expressat per l'Honorat del Rom d'una manera contundent quan afirmà que el Nelson no tenia estèrnum sinó roda de proa i que posseïa un arjau en lloc de membre viril."

Recursos literaris (Cap. 3.3)

2008-02-28T11:17:00.000-08:00

"...la voladura fou un retruny llunyà, una resplendor vermella i fugaç a les aigües negres. Ara en veia l'efecte vora el pas de la barca: les pilastres mutilades emergien entre runes i ferros rovellats de l'aigua intensament verda del matí d'estiu."

"L'aigua lliscava amb indiferència entre el silenci de les trinxeres buides, filferrades menjades pel rovell, cases desfetes, terra llaurada per les bombes."

"La memòria era cosa d'hòmens; ell, l'Ebre, era una força insensible als afanys d'aquella gent que li capturava els peixos, l'esgallava amb les quilles de les naus o trobava la mort en les seves aigües fangoses i fredes."

"... mentre l'alba començava a flamejar en els molls deserts."

"...van observar-los mentre la barca, una ombra blava retallada a contrallum contra el sol de color carbassa, s'allunyava de la vora."

"Estigué turmentant-lo durant el viatge pel riu enlluernador enmig del silenci trencat solament pels comentaris escadussers dels companys o pels sorolls esmorteïts que arribaven de les vores."

"...atret per les lluentors d'un sol de setembre sobre les policromies dels enemics estranyament immòbils..."

...la força del Neptú, com la d'un peix enorme, immòbil sota l'aigua verdosa ombrejada pels àlbers."

"D'encà de l'avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau: els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó."

"Sentia l'amenaça del riu, un pàlpit estrany a la quilla de la nau."

"...on la primavera, fora de l'opulència de les antigues hortes àrabs regades per les aigües, amb prou feines s'advertia en les diminutes floracions de les plantes aromàtiques, en l'esclat dels bancals d'ametllers o en subtils canvis de tonalitat dels ocres intensos i dels verds cendrosos del paisatge."

"La riada trencà el port militar, arrossegà les naus, va destrossar-ne la majoria; les restes, barrejades amb animals morts, arbres arrencats, passaven surant sobre les aigües tintades d'ocre i mangra enfront de la vila atemorida."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.3)

2008-02-27T11:04:00.000-08:00

Pífia
Pixatinters
Destarotat
Abaixar els fums
Corrent com un boig
Emprenyadíssim
La filípica
Torracollons
Sabia el pa que s'hi donava
Emporuguida
Oficinista de pa sucat amb oli
Antifeixista de boca
Macarró carbonífer
Harpies
Terrabastall
Nyicris gomós
Fer pujar la sang al cap
Botifler
Dat pel sac
Esdentegat a plantofades
Dit sense embuts
Buscar ronya al cove
L'engegaré a fregar
Xiquet!
Vaig pensar que li havies fet la festa
Vés amb els peus plans
Sac de gemecs
Arrufà el nas
Marcolfa
Guardar-se com de caure al riu
No els quedà altre déu
Amb pèls i senyals
Púrria
Engegar al diable
Remuc
Gallejar
Sense saber a quina carta quedar-se
A la babalà
La malenconia se'l menjava viu
No li feia el pes
Fills de puta
Plogué a bots i barrals
Amb prou feines
No va oblidar mai de la vida
Una sucosa conversa
Tracalada
Fora de polleguera
Rojos malparits i gossos rabiosos
Rata de sagristia
Fill de puta
Feixista de merda
Clavar un jaco
Esclafir en plors

tankas

2008-02-22T10:25:00.000-08:00

És com un lloro

fastigós i manaire

la Directora.

Persegueix les alumnes

dolces, boniques, tendres...

...............................................

*************************

Llum dura i seca

del desert dels Monegres.

Calitges blaves,

grises, difuminades,

suaus, de la vall del Cinca.

..................

*************************

Els ulls seguien

la nau baixant per l'Ebre

que s'endinsava

en fonda llunyania

freda com un sepulcre.

Recursos literaris (Cap. 2.3)

2008-02-20T08:29:00.000-08:00

"Els dols es conservaven impecables; la llum sedosa de l'alcova, pinzellada de la gama d'ocres del dia de tardor colada per les cortines del finestral, n'atenuava la severitat evocadora de túmuls i exèquies."

"La figura del Romaguera no aparegué mai al replà banyat per la llum tamissada de la claraboia sota la qual s'esmorteïa el verd de les plantes d'interior."

"...però una premonició fugissera va sorollar-li l'ànima mentre contemplava el campanar en el cim del qual el gallet assenyalava la direcció d'un cerç que removia la pols de les últimes demolicions als voltants del moll de la Barca."

"A penes albirada entre turons argilosos, enllà de les hortes tatxonades de figueres, el paisatge s'endolcí. La llum dura i seca de l'altiplà desèrtic dels Monegres que havien travessat des de Saragossa, donava pas a les calitges de la vall del Cinca. Tels subtils d'un gris blau difuminaven les coses."

"Els vehicles deixaren enrere el poble de Torrent del Cinca, silenciós entre les hortes; una mica més endavant de la confluència del Cinca i del Segre, seguint ja el curs d'aquest -taca enlluernadora entre gleres blanquinoses i ardents- van entrar al terme de la vila. El paisatge, amb el castell enlairat, semblava mort."

"La negror del lignit era gairebé coberta de nou pels ocres carnosos i els torrats de la terra."

"Les bombes havien rebentat les quadres, de la ferreria només quedava una escampadissa de totxos socarrats i un pany de paret on s'aguantava el marc d'una finestra oberta a la desolació."

"Una alenada de vent embolcallà els vehicles amb una gasa de fum acre."

"Ara el cerç de l'Ebre esventava la calitja, despullava el sol del migdia, enduria de nou el panorama. Una àguila planava lentament a molta altura."

"El munt de ferro cremat i retort semblava l'esquelet d'una estranya bèstia deixada podrir sense colgar-la sota la terra abrusada."

"Quan el doctor, ampul·lós i fantasma, aviant les mateixes frases buides emprades per saludar el retorn d'altres senyors, es disposava a abraçar el cos poderós, sempre ansiat secretament, de la Carlota de Torres, les manetes del rellotge del campanar van arribar a la una i esclatà l'udol assordidor de la sirena"

"A mitja tarda hi anaven les senyores: hora del triomf, de la seguretat recuperada i de la sospitosa xocolata de postguerra del berenar, servida per dues minyones noves, encara maldestres..."

"La directora del grup escolar -lloro arnat i maniaire de comunió diària amb inclinacions inconfessables per les alumnes boniques i tendres..."

"El perfum de l'encens no n'havia pogut vèncer la sentor de gasolina que recordava la funció de garatge a la que els republicans destinaren el temple després de despullar-lo d'altars, imatges i ornaments."

"A la nit, quan la foscor dels carrers, esbandida amb prou feines pels fanals mortoïns de les cantonades, dissimulava anades i vingudes, acudien els altres."

"Tanmateix, l'amant no havia de tornar a recórrer els llargs passadissos nocturns del casal ni la Carlota sentiria més l'olor del seu semen en els llençols rebregats."

"Va seguir la nau amb els ulls fins que es perdé Ebre avall i s'enfonsà en la llunyania com en un sepulcre."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.3)

2008-02-20T08:20:00.000-08:00

Anar a raure
Entaforada
A mesura que els anys s'escolaven
La corpenta formidable
Esbandir a força de crits
Les bruixes dels berenars
Amollava sense manies
S'empatollava
No li arribava a la sola de la sabata
Enfilall de falsies
Es mossegava els punys
Enllestir la paperassa
L'andròmina
Mortalera
Ganyol
Pedruscall
Barbamec grogós
Seia a tocar de
No es movia una ànima
Se'n va anar a l'altre món
No en sabia ni un borrall
Posar pell de gallina
S'havia foradat la closca amb un tret
Meuca
Dur una espina clavada al cor
Fotre a l'infern
No et tiris cap pedra al fetge
Donà un cop d'ull
La senyoralla en pes
Fins al moll de l'os
Amb desori de gallines esfuriades
Escampadissa
Mostatxut
Escardalenc
Encastar-se de nassos
Lletania d'insults
Lluïa com una patena
A corre-cuita
Lloro arnat i maniaire
Amb prou feines
A peu dret
Empassar-se el fel
Turba assassina
Colla de covards!
Aquell gallina
La porca de la seva filla

El rellotge de la torre

2008-02-16T08:12:00.000-08:00

Les manetes del rellotge de la torre de l'església eren aturades a dos quarts de dotze.

"Aleshores la Carmela encara no sabia que l'andròmina ja no seria reparada mai, que les manetes immòbils presidirien a partir de llavors el temps de les destruccions, però una premonició fugissera va sorollar-li l'ànima mentre contemplava el campanar en el cim del qual el gallet assenyalava la direcció d'un cerç que removia la pols de les últimes demolicions als voltants del moll de la Barca."

Recursos literaris (Cap. 1.3)

2008-02-13T23:21:00.000-08:00

"...des d'on l'Alfons Garrigues servava el timó amb la seva memòria, el paisatge ja havia quedat cobert per la boira gelada de l'hivern del 1939. Ocres i verds de l'Ebre acabaven de convertir-se en un gris brut sobre el qual s'esllissaven lentament les dargues com escates despreses d'un peix gegantí."

"Allí, amb les puntes dels peus a la mateixa vora de l'aigua o agrumollats a l'embarcació, provaven de nou a extreure les fesomies de les figures encara anònimes."

"Mentre la distància minvava lentament, les taques d'ombra i de llum començaven a concretar-se i configuraven rostres gairebé sempre demacrats per les privacions, el cansament i l'angoixa."

"Aleshores l'espera encara resultava més cruel; la grisor fumosa de la boira no desvetllava el secret fins a la mateixa vora de l'embarcador."

"De la riada grisa, barreja de cares i de dies, de sol i de boira, perquè les tornades no s'acabaven mai, la memòria d'Alfons Garrigues guardava records indelebles."

"De les boires del temps arribava la imatge inesborrable de l'Eduard Forques, calafat de ribera per tradició familiar, saxofonista tenor per vocació irreprimible."

"De l'estació de Faió fins a la vila, les notes vacil·lants de la peça inconclusa havien anat resseguint el camí de sirga, ressonant tristament per la vall de l'Ebre encara estremida per la batalla, endolada per la mort."

"El local quedà obert de bat a bat a cerçades aspres i garbinades xafogoses que fixaren la pols en els miralls i cobriren de pàtina el desastre causat per la soldadesca."

"Sense la seva presència, el paisatge recuperà els colors de la tardor del 1971 i el transbordador es va desfer en la llum dolça de setembre."

"...en els ulls del presoner ja habitava l'ombra de la mort que l'esperava a la ciutat davant l'escamot d'afusellament. Les ninetes del líder obrer arreplegaven amb una tristesa sense fons la darrera imatge de la vila endolada i famèlica on uns vencedors implacables feien jugar a la guerra amb fusells de fusta, al compàs de trompetes i tambors, la canalla desnodrida i pollosa.

"Mentre un cerç tardoral encara ablanit amb tebiors tardanes d'estiu feia vibrar els vidres dels finestrals amb regolfades aspres i hi estampava el color torrat de les primeres fulles caigudes, el cafeter seguia atentament la viva conversa dels presents."

"Però les notes, al cap d'un moment de bategar-li a flor de consciència, es tornaren a enfonsar entre les oblidances del saxo tenor."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.3)

2008-02-13T23:12:00.000-08:00

Des que el món era món
Feien via
Clissar
Gandulejant
S'havia fet amb...
Perdis
Sostovà les barres
Meuca
Ablanir les costelles
Anar-se'n d'una carta
No facis l'orni
D'una hora lluny
N'han fet de tots colors
Damunt davall
Espanyaportes
Fugí amb les cames al cul
Obert de bat a bat
Assedegat de femella
Emportar-se amb un braçat
Una timba
Canalla desnodrida i pollosa
No va trobar eco
A flor de consciència
Reviscolada

Torna'm les botes, noi!

2008-02-09T08:20:00.000-08:00

Acabada la guerra amb la derrota de la República, va regressar a la vila la majoria del personal que havia marxat l'any 1938.

En Joanet del Pla, peó del Neptú i home de confiança del Nelson va plantar-se davant del Joaquim Mestre, desvagat com sempre, que esperava amb altra gent l'arribada del transbordador, i li digué amb veu suau i tranquil·la:

-Torna'm les botes, noi.

"Desfent-se en protestes d'innocència entre l'escarni de la gent, l'espanyaportes hagué de treure's les botes i donar-les al peó. Descalç, amb els peus glaçats pel temps d'hivern, fugí amb les cames al cul per la Costera dels Molls mentre el llaüter netejava curosament amb la mànega de la seva guerrera espellifada el parell de botes magnífiques, present del Nelson, el qual les havia rebut d'Arquimedes Quintana, a qui les havia regalat mister Oliver Wilson."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.2)

2008-02-04T10:33:00.000-08:00

El calavera
Cràpula
Escanyolida
Tovenca
Sonsa
Fil per randa
Tricornis
La murga
Cabró
Fer l'amor
Carotes
Tirallongues
Esventar
Les colles
Fer la cort
A la destapada
Embadaliment
Xivarri
Gatzara
Les temptacions de la carn
Tofenca i panxuda
Marietes i cornuts
Els socis en pes
Bandarres
Treure els drapets al sol
Desnerida
Devoció secreta a l'ampolla d'anís
Encesos pel desig
Morta en olor de santedat
El nyàgol del cerç
La farramalla
S'havien fet fonedissos
Escadussers
Capficat
Rebombori
La canalla
Arrencar en plors
Empolainada

Recursos literaris (Cap. 6.2)

2008-02-03T10:54:00.000-08:00

"Les ungles esmolades com navalles es clavaren en una sabata de la dona abans d'enfilar-se-li pel vestit fins al collaret de perles, més amunt de l'escot, on acabava la rojor del foc de la roba i començava la suavitat rosada de la carn nua."

"El despreniment d'una escata de pintura va desfigurar-li els llavis i deixà al descobert la blancor de l'esponjós arrebossat de guix de la paret..."

"La religiosa, despullada del misteri incitant dels hàbits sota els quals el desig del cràpula imaginava encisos embogidors, va revelar-se escanyolida d'anques, tovenca de mamella, sonsa sense remei, i, per reblar el clau, li va infondre pànic a les penes infernals."

"Va parèixer que les màscares esdentegades, els dimonis banyuts, les bruixes impúdiques amb flors de drap al cul o els nassuts estrambòtics de cabellera enfarinada volien desenganxar-se de les parets i començar a botar pels graons al compàs de la murga d'esquelles i cassoles."

"La Malena s'havia deixat convèncer fàcilment per les incitacions del nebot, només un parell d'anys més jove que ella, a començar a esventar, sota el secret de la carota, la grisor del temps de casada."

"...els vestits que ella els havia deixat escollir entre els guardats dins els baguls de les golfes, on compartien pols i teranyines amb els invents mecànics de l'avi Hermes i les escultures inacabades i els autòmats de la tia Severina."

"...i ella va intuir que el parany invisible que sentia créixer al seu voltant feia un any, anava a embolicar-la definitivament quan el nebot començés a parlar."

"Agitada per una barreja de pudor, excitació i complaença, va reconèixer a la cel·la el seu propi cos en el de la deessa nua voltada de nimfes, banyant-se en un riu que el paisatge de la vora permetia identificar sense dubte amb l'Ebre."

"On antany ressonaven himnes religiosos i murmuris d'oracions, la festa pagana feia sentir cançons bàquiques; les parets abans entenebrides per olis amb martiris de sants o glaçades per l'esquematisme horripilant dels crucificats, recuperaren la llum en una mitologia jovial, fortament arrelada a la terra."

"El vi que enrogia les copes era el suc aspre i sec del raïm de la Terra Alta."

"Les coses de l'exterior eren ressons somorts d'un món del qual s'aïllava gràcies a la barrera negra dels dols."

"...o que els famosos èxtasis de la senyora Sebastiana Vidal, de qui la Feliça Roderes havia sol·licitat tres vegades la beatificació a Roma, no tenien res a veure amb visions místiques sinó amb la devoció secreta a l'ampolla d'anís..."

"Sovint, encesos pel desig, acabaven nuats sobre els coixins de la galeria o a la cel·la de la monja flagel·lant, morta en olor de santedat a conseqüència d'un juli brutal amb les deixuplines."

"Llavors no havia pogut contenir un xiscle en entrar al refrectori i prendre per bestioles reals les taques de gris brut amb ullets malignes i cua pelada escampades sobre el mur."

"Els ulls negres no arribaren a lluir amb l'esclat de la vida i el cos magnífic, amb pits menuts però ferms i unes natges proclamades per l'Honorat del Cafè les més incitants i gracioses, si no les més perfectes de la ribera de l'Ebre, no passà d'un esborrany."

"...i els líders van deixar de banda les paraules, inútils enfront de la buidor infinita de la mort."

"...la llum lívida de l'alba pintada no aconseguia esbandir la foscúria nocturna."

"El llaüt lliscava per les aigües negroses, la figura de l'Aleix s'esvania en la foscúria. Quan doblaven la confluència de l'Ebre amb el Segre, una flamarada esbandí la nit i ensangonà la vall com una alba esgarriada i efímera."

"A les cel·les i al refrectori, deesses, sàtirs, nimfes, ploraneres i difunts es feren miques."

"La calavera va caure sobre un fragment d'envà de l'antiga cel·la de la monja santa on l'artista havia modelat amb tonalitats roses la fresca turgència dels pits d'una Afrodita."

La rata

2008-02-03T02:27:00.000-08:00

Les parets del convent vibren després de la primera estrebada de les màquines i les rates surten dels seus amagatalls.

"Una d'elles va travessar el vestíbul, on ja es veien els cables tibants després de la primera estrebada de les màquines, i provà de grimpar per una paret: les ungles esmolades com navalles es clavaren en una sabata de la dona abans d'enfilar-se pel vestit fins al collaret de perles, més amunt de l'escot, on acabava la rojor fosca de la roba i començava la suavitat rosada de la carn nua."

Recursos literaris (Cap. 5.2)

2008-01-30T11:18:00.000-08:00

"Unes vegades, les imatges eren nítides; d'altres giraven en remolins, es desfeien com volves de cendra si intentava detenir-les."

"El vell quadrer acaricià la llisor tèbia del llom d'un matxo abans de posar-li la cabeçada; un estremiment poderós va recórrer com una onada la pell de la bèstia, impregnada d'olor calenta i agra de palla i de fems."

"Vora les naus il·luminades per un sol deixatat a penes després d'un horitzó pintat amb tintes violades, va veure el Francesc Romaguera."

"L'agutzil, empassant-se la ranera de l'agonia que no podia amollar a través de la mordassa, morí al cap de dos dies, al pes d'una matinada estremida pel cerç."

"Colgat el difunt -capvespre vinós entre els xiprers del fossar, embolcallant els quatre gats aterrits del seguici-, semblà que les revelacions de l'agutzil s'esvanirien juntament amb la imatge de l'assassí."

"Aleshores, els miralls del casino ja jugaven sovint amb el monocle de von Müller."

"El sol aclaria de pressa els blaus foscos de l'aigua..."

"El món, atupat per la calor implacable de juliol, pareixia a punt de crebassar-se."

"Aquella actitud, plena de trancacolls esquivats amb prou lucidesa, duia les coses a un terreny entenedor, quotidià, despullat de la faramalla dels qui volien fer creure que el cel era de ceba i es podia emprendre a mossades."

"L'Ebre, mirall espurnejant, enlluernava; un baf blavenc i enganxós tremolava damunt la mitjana de la Ferradura."

"El blanc d'un ull brillava entre dues clapes de llot negrós, la nineta immòbil fitava el cel sense núvols."

"El rosat pàl·lid de les galtes donava pas a la foscor de la barba, llarga i arrissada, on esclatava el vermelló dels llavis."

"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immovilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se doná la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."

"Nelson va sentir la fregadissa a la banda d'estribord: després, el barbut de fusta es va perdre Ebre avall entre l'escuma del solc del Neptú."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.2)

2008-01-28T09:53:00.000-08:00

Anar a la vela
La minyona que està tan bona
Recórrer la pell com una onada
Redéu, quines anques!
El fots al riu
Malparit
Llepaculs
Rata de claveguera
Em treu del solc!
Desgraciats!
Deixen que se'ls fotin la dona
No tenir esma
Mossegar-se la llengua
Fotre's
La vila en pes
Picaplets
A la menuda
La sucada jovial
Anar-se'n al calaix
Anar al clot
En un ai
Banyuts
Cabrons
Coronat per la dona
La relliscada de la senyora
Una abornada de trascantó
Xusma roja
Corcat pels remordiments
No en treia l'aigua clara
Li feia bullir el cap
La puta d'oros!
Inflats com bots
Féu via
Collons!
Pobre caloi!
Jeia de sobines
Se li féu un nus a la gola
Hauria donat un braç per...
Veure's en el tràngol

Tankas

2008-01-27T12:45:00.000-08:00

Fotografies
arrugades, grogoses,
que rememoren
moments perduts per sempre
que el nostre cor enyora.

aaaaaaaaaaaaaaaCalor implacable
aaaaaaaaaaaaaaano bufa un alè d'aire.
aaaaaaaaaaaaaaaEl matxo sirga;
aaaaaaaaaaaaaaaper la ribera dreta
aaaaaaaaaaaaaaaremunta el llaüt l'Ebre.

Júlia Quintana
s'acomiada de Nelson
i el cor li trenca.
Sentiments purs que brollen
i l'amaren per sempre.

aaaaaaaaaaaaaaaSants, santes, verges,
aaaaaaaaaaaaaaapetits dimonis i àngels,
aaaaaaaaaaaaaaallençats a l'Ebre.
aaaaaaaaaaaaaaaFusta policromada
aaaaaaaaaaaaaaaque l'aigua podriria.

Una carpa

2008-01-27T10:39:00.000-08:00

No bufava ni un alè de garbinada. El matxo sirgava lentament per la riba dreta remolcant el llaüt, de tornada de Tortosa.

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immobilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se donà la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4.2)

2008-01-24T00:25:00.000-08:00

Saragata
No va quedar-li altre déu
Va quedar molt ratada
Baixar de la figuera
A corre-cuita
Guardar-se com de caure al riu
Amb pèls i senyals
Tracalada
Embull de cabòries
Per quins set sous
Guaitava
Una tirallonga
Mai de la vida
emporuguida
Terrabastall
Trencar el dia
Bullanga
Turbamulta
Desmanyotada
Fer l'amor
Deixar-se anar
Acoquinaven
Tot déu
Murga
La púrria
Acollonir
La xusma
Colla de traïdors
Feien costat
Incapaç de matar una mosca
Els tricornis
Fil per randa
Els números de la Benemèrita
Fer orelles de marxant
Les forces vives
Estaquirots
Presència uniformada, mostatxada i fatxenda
Desori
No badà boca
Va esbandir els últims parroquians
L'algutzil, mà dreta de l'alcalde
Perdre els estreps
Sense deixar-hi entrar una ànima
A frec

Recursos literaris (Cap. 4.2)

2008-01-23T09:17:00.000-08:00

"... allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges."

"Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps, era sens dubte un record traspaperat."

"La part del trombó era, doncs, un record intrús en la riada de la memòria."

"La música havia amarat les hores nocturnes, de fronteres borroses, les quals semblaven cavalcar-se en un garbuix indestriable, rosegades pel neguit de les primeres notícies sobre la caiguda de la monarquia."

"A penes el baló de l'enginyer Pons acabava de sobrevolar els molls i es perdia enllà del pont entre les esplendors d'un crepuscle de foc..."

"el seu panteix ansiós, cada vegada més sincopat fins que, en el moment de buidar-se, mentre el sentia tibar-se com un arc, es transformava en un gemec ronc en l'arrel del qual, a la Carlota de Torres, li semblava endevinar la desesperació de l'anihilament."

"... quan l'alba indecisa començava a tremolar a les aigües de l'Ebre."

"El fantasma, suposadament esvanit, cobrava vida als carrers, esquerdava la crosta del temps."

"...la continuació de la festa un cop esbandida l'ombra de la mort."

"La corrua blanca i negra de monges acabava d'embarcar en un llaüt..."

"¿Per què no ofegaven el crit que llançaven els últims grups, esfereïdor com un presagi de sang?"

"A l'itinerari per on el crit avançà cap a la plaça d'Armes, les nafres dels edificis morts desencaminaven la memòria."

"...acoquinaven tot déu i obligaven el senyor Jaume a anar-se'n de casa -a la mina, al casino, a l'infern- per no sentir-la."

"...li semblava que el crit que només ressonava en el seu cervell, pujava per la balconada de la cambra i donava vida al silenci."

"...perdut en els carrers desfigurats per les destruccions, abans de fer-se audible va desintegrar-se sobre el moll de les Vídues, gairebé a frec dels arbres dels vaixells morts."

Un record traspaperat

2008-01-19T04:23:00.000-08:00

Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps era, sens dubte, un record traspaperat.

"Recordava el so del trombó amb nitidesa, aïllat dels altres instruments de la banda, com a rerafons d'aquella nit. Unes vegades l'evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval..."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.2)

2008-01-14T12:44:00.000-08:00

Hauria clavat una pinya
Hauria caigut com un sac
Corria com una bala
Què fots aquí?
Fila!
Què feia en aquell vesper
Gata maula
Escarramada
Un home fet i dret
L'espellotava en viu
Barjaula
El jaç del pecat
Tot déu
Tot passava pel sedàs d'una crítica demolidora
Un pèl de veritat
Valquíries formidables
Japoneses de porcellana
Fins al moll de l'os
Aclucar l'ull
Fer l'ullet
Per acabar-ho d'adobar
Heretge del diable
Es veia d'una hora lluny
A mig pastar
Treure'n l'aigua clara
Capçot
Més clar que l'aigua
Els de la seva corda
Ficar-se amb ell
Sense badar boca
Les anguiles se t'han menjat la llengua
Poca-solta
Aquell pollós
La maçolada
Es posà a festejar
Tocat de l'ala
No escalfava el llit de la Salleres
Sense pensar-s'ho dues vegades
Pareixia una boca de carrabina
Dient pestes
De boca terrosa
A força d'anys
Aquella saó l'amarà de cap a peus
Mirava bocabadat
Xerrera
Pirata del dimoni
Ha fotut el camp

Recursos literaris (Cap. 3.2)

2008-01-14T09:24:00.000-08:00

"...hauria caigut com un sac, un segon abans que la fogonada d'un tir esgaiés la foscúria sobre la massa humana que s'agitava entre cops i crits."

"...un recull secret de poemes d'amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico-geològico-peleontològic."

"Els mocadors flamejaren des que el Nelson va donar la veu de partida fins que la nau es perdé Ebre avall entre les clarors indecises d'una matinada d'agost."

"...i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador."

"Quan tombava la cantonada del carreró del Sol, on havia travessat sense adonar-se'n els records de la Carmela, la figura del vell Nelson, ara patró d'una nau que es podria sense remei als molls silenciosos de la vila, es va pintar a les ninetes verdes de la Júlia Quintana."

"En la iconografia nostàlgica d'aquells anys eren abundoses les aventures acolorides per les parleries vilatanes amb interrogants sense resposta."

"Els ulls verds l'escrutaven amb malenconia i de tant en tant recuperaven el llustre i la tendresa irònica de la joventut."

"Ell desvià la mirada cap a la finestra, la deixà perdre's en la nit de juliol, espesseïda per la xafogor de la garbinada."

"Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores: hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb els ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vila desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."

"Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós."

"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus."

"Però l'Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de l'Eddèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort."

Un aeròstat al cel

2008-01-13T13:36:00.000-08:00

El vell Arquimedes Quintana assenyalà amb el braç un punt al cel.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus. Impel·lit pel vent, l'aeròstat pujava darrere el vaixell per la canal del riu."

Passat en condicional

2008-01-13T02:45:00.001-08:00

De la finestra estant, asseguda davant de l’ordinador per fer un treball que la Dolors ens ha demanat per penjar al bloc de Camí de Sirga, alço els ulls per uns moments atreta per la visió del paisatge i contemplo les muntanyes i la blavor del cel serè d'aquest matí del mes de gener. Mes enllà dels arbres que marquen els límits del meu jardí, em fixo en les cases de l’altra banda del carrer. Semblen buides, però no ho estan. El fred d’aquest matí d’hivern fa que tothom romangui tancat a dins de la llar. Sembla mentida com canvia la vida de les persones segons les estacions de l’any. El meu pensament vola cap a primaveres passades, en què sentiria l'arribada del bon temps, obriria de bat a bat les portes i les finestres per deixar entrar a casa la brisa suau i perfumada, sortiria a la terrassa i em passaria una bona estona asseguda llegint un llibre de poemes, acaronada pels rajos tebis del sol i escoltant com a música de fons la piuladissa dels ocells, o passejaria pel jardí, regaria les plantes, tindria cura de les flors, vigilaria l’evolució dels arbres fruiters. Però, el fred que sento als peus em fa tornar a la realitat hivernal i la meva vista es torna a posar a la pantalla de l’ordinador, que no sigui que badant em passin les hores i no acabi la feina...

Haikús (Capítol 2.2)

2008-01-04T04:27:00.001-08:00

“La nit estalzinava els racons del saló després de despintar els geranis de la balconada; a l’Ebre calmós ja suraven els estels.”

Intenta fer un haikú a partir d’aquest excel·lent material literari

Imatges del poble vell

2007-12-29T11:19:00.000-08:00

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.2)

2007-12-28T02:12:00.000-08:00

Xafarderia
Conxorxes
Xarrupada
Pastositat embafadora
Es despenjaven amb comentaris insulsos
Xerrameca
Estragat per la disbauxa
Sense un sacre
Dormia com una soca
Tabola afectuosa
Porc! Degenerat! Fastigós! Bagasser!
Empudegues a meuca
Net com una patena
Enllestir el tema a corre-cuita
Espellucar
Força embullada
Marcolfes
Macarres patibularis
Catau
Segons veus volanderes
Amb ganyotes de fàstic
Xaladures
Anava com un esperitat
Mamarratxades
Afegir pebre a la reunió
Amb pèls i senyals
Llenguallarga
Guaitant de reüll
Bandarra!
No badà boca
Havia fet sang
Burxar més fondo
Fugir d'estudi
Tocar el dos a corre-cuita
Amb el cap cot
Ara, cabdella; després, descabdellarà
Setciències
Porca!
Prou d'aquest color!
Mentides podrides
Remenar femers
Assumptes de faldilles
Que en pau descansi
Bleda esquifida
Vell però més calent que mai
Fer taula rasa
Llefiscós com una cargolera
Burxar sense compassió l'antiga ferida
Aigües avall
S'havia fet fonedís
S'empatollava en hipòtesis
Xerrameca enfarfollada
A punt de perdre els estreps
Inicià un vés-i-vine furiós
La rosegava una altra quera
La mala pua de l'Estefania d'Albera
Fent tomballons
Amb prou feines
De cop i volta
Les converses no sortien a bon camí
Eixia de polleguera
Mà dura
Pollosos sense Déu, carn de patíbul!
La conca era una bassa d'oli
Púrria
Tots al mateix sac
Mai no li havien donat ni veu ni vot
Es defensava amb penes i treballs
A hora foscant
Negres com tions
De cop i volta
Seguir el fil de la memòria
Mort de por
Ensenyava de lletra de franc
El punt de mira de l'odi dels burgesos
La bèstia negra dels capitosts
Corpenta gegantina
Fills de puta! Cabrons!
Avançava a bursades
Una plantofada escruixidora
Què fots aquí?

Acaba la reunió de la Carlota de Torres amb les senyores de la vila

2007-12-26T12:53:00.000-08:00

"En quedar-se sola, encara més irritada pels compliments hipòcrites del comiat, la senyora va romandre dempeus una estona vora la taula, amb el cap cot, abans d'agarrar el pitxell i estavellar-lo contra la paret del saló. Després d'insultar la Carmela, la Sofia i la Teresa mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."

Recursos literaris (Cap. 2.2)

2007-12-26T10:32:00.000-08:00

"... les senyores solien destil·lar el verí de la xafarderia o maquinaven amb fruïció conxorxes inacabables, intrincades i malignes entre sucada i sucada de melindro als tassons de xocolata."

"... i encara que l'Estefania d'Albera, davant el silenci sorrut de l'amfitriona, va comprendre que havia fet sang, no s'arriscà a burxar més fondo i optà per fugir d'estudi."

"... mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."

"Sabia el final de les batusses: un inventari de misèries on veritats, insinuacions i mentides podrides ho embrutaven tot."

"... les velles andròmines impregnades d'altres anys i d'altres vides."

"Asseguda al mig de la gran cuina, embolcallada per una lluna mortoïna que tacava lleument porcellanes, aluminis, plata i coures amb lluentors pàl·lides, la vella minyona va adonar-se de la follia de la idea, de la inutilitat de lluitar contra un temps immutable del qual portaven enfonsades les llavors que de vegades germinaven en còlera."

"... el noi Graells, imatge pastada del seu pare, llefiscós com una cargolera."

"Les flames s'havien menjat el cotxe, però no era a la carrosseria rovellada ni a la tapisseria polsosa de teranyines, on havien quedat marcades unes hores d'alegria incerta junt amb l'empremta bascosa de la mort."

"Enmig de la fosca del saló, negror viscosa que començava a pujar dels molls de l'Ebre plens de vaixells podrits, a la senyora Carlota de Torres, va semblar-li reveure el sol que l'enlluernà a l'estació de ferrocarril de Faió, quan ella i l'Hipòlit de Móra, de retorn del viatge de bodes..."

"A través d'una atmosfera de foc serrada per les cigales amb insistència enervant, enllà dels murs de lignit destinats a les fàbriques de Barcelona, veien dos llaüts amarrats als molls però no albiraven peonades a les naus ni palejant la negror lluent del mineral agrisada pel tel blanquinós de la calitja."

General Cabrera

2007-12-11T00:37:00.000-08:00

Ramon Cabrera i Grinyo
(Tortosa 1806-Wentworth 1877)

Cap militar carlí, el 1835 dirigí les forces carlines d'Aragó i del País Valencià i donà un gran impuls a la guerra.

L'execució de la seva mare en acte de represàlia, contribuí a endurir encara més la guerra al Maestrat. El 1838 organitzà un petit estat amb capital a Morella però després del conveni de Bergara (1840) es retirà a França, fet que clogué la primera guerra Carlina.

El 1848 entrà de nou al Principat i organitzà un exèrcit de deu mil homes per lluitar en la segona guerra Carlina.

Refugiat a França i més tard a Anglaterra s'anà acostant a conviccions liberals: condemnà la guerra civil i refusà d'encapçalar un tercer aixecament carlí. L'any 1875 reconegué com a rei legítim Alfons XII.

Guerres carlines

2007-12-11T00:01:00.000-08:00

"Durant les guerres carlines , va treure el canó de la rebotiga on el guardava i l'emplaçà a la bateria del moll de les Vídues, a fi i efecte de col·laborar a la defensa de la vila, baluard liberal contra les forces del general Cabrera, que operaven a l'altra banda de l'Ebre."

Les Guerres Carlines o carlinades foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Foren l'origen del moviment polític carlí.

Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecció va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).

A la mort de Ferran VII es va iniciar la Primera Guerra Carlina (1833-1839) que va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.

La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar també, Guerra dels Matiners.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871, no era gaire popular. Carles VII, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.2)

2007-12-06T11:19:00.000-08:00

Anys i panys
No fer fred ni calor
Tenir la mà trencada
Més negra que l'estalzí
Sense encomanar-se a Déu ni al diable
Engaltava
A la babalà
A corre cuita
Estossinada gloriosa
A punta de dia
Sense manies
Amb la closca foradada
Caigut a recules
Badades
Corpenta fenomenal
Escanyolits
Desneriment
Quan li rotava
Esbandir a plantofades
Rufianejava
Marcolfes
Figues d'un altre paner
De trascantó
Enviar a l'altre món
Per més voltes que li donava
Tenir corda per anys
Plorera
Rampoines
Com una fuetada
Badoquejar
Potingues
Posar els ulls en blanc
Aviar-se com un llamp
Ni poc ni massa
Fer l'ull gros
Un calfred a l'espinada

Recursos literaris (Cap. 1.2)

2007-12-06T10:49:00.001-08:00

"... núvols de pols acre ho envaïen tot, fins que un cop de vent se'ls enduia o alguna de les rares pluges que amoroseixen aquella terra aspra les convertia en mortalles de fang."

"Cada enrunament era precedit pel tràngol de buidar la casa escollida a la fi de lliurar-la despullada a les màquines."

"Les troballes van provocar al començament curiositat i especulacions, encara que només fos pel tros de vida de la vila que sovint duien adherida."

"Una nit més negra que l'estalzí..."

"L'alba, esmorteïda per una bromalla moradenca, il·luminava un Ebre calmós sense indicis d'enemics."

"Mentre la imatge del carlí, deslliurada per la mort de la cansadora situació, queia del baluard amb la closca foradada per la bala piadosa i es deixava endur pel corrent de l'Ebre..."

"En la foscor de la nit de juliol pessigollejada pels grills, la flamarada degué ser esglaiadora encara que mai no va aparèixer cap testimoni, ni tan sols fals, per donar-ne fe."

"L'Atanasi Costa era un espectacle amb dos metres i escaig d'alçària i una corpenta fenomenal, més aviat sorprenents en un llinatge d'exemplars força escanyolits, privats per l'exèrcit a causa del seu desneriment de l'honor de defensar la pàtria."

"Tanmateix, veure'l carregat amb un taüt tan enorme que només podia haver estat construït per contenir la mort desmesurada de qui el portava al coll..."

"... en el temps brevíssim de la caiguda, una munió d'imatges es van aglomerar a la superfície polsosa del mirall, pugnant per fugir d'aquella boira de vidre."

"L'embogiment del gos era degut a l'agonia i mort del primer baró de Sàssola gravada feia més de cent anys a les fondàries bromoses del vidre."

"Desprenent un baf pestinencial, barreja d'agrors de suorades febroses, de pudor d'excrements i de podridura, els esclaus espaordits, llançats sense pietat a l'Atlàntic a conseqüència de l'epidèmia que acabava de declarar-se entre la negrada embotida a les bodegues del bergantí, entraven pel mirall."

"... alliberades a l'hora final per l'afebliment del baró, retornaven a través del mirall on la llum grisa reflectida a l'interior de la cambra per un Ebre hivernal es transformava en bromalla atlàntica."

Al cap d'un any...

2007-12-01T11:14:00.000-08:00

Fa un any que van començar les demolicions a Mequinensa. Les cases enrunades són ja un espectacle habitual i la gent aparenta una normalitat fictícia...

"Al cap d'un any de la destrucció de la casa de la Baixada de la Ferradura, les demolicions havien esdevingut un espectacle habitual, amb llargues pauses seguides de revifalles frenètiques, com bursades d'una pesta esmorteïda que recobrava de sobte la virulència de la primeria. Aleshores, als carrers, on la gent provava d'aparentar una normalitat fictícia entre tanta nafra, es sentia de nou el soroll sinistre de les màquines: durant dies i dies, núvols de pols acre ho envaïen tot, fins que un cop de vent se'ls enduia o alguna de les rares pluges que amoroseixen aquella terra aspra les convertia en mortalles de fang."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6)

2007-11-26T11:34:00.000-08:00

Coral blasfematòria
Un bram espaordidor
Un rebombori
Guirigall
Un pèl esfereïdor
Un espetec formidable
S'havien afuat
Guillaren de seguida
Els perdularis
Desgranava rosaris de planys
Ai, Senyor!
S'embutxacava els diners
A qui el patró havia fet la festa
El perfum dolçàs
Visites de trascantó
No trobava el desllorigador
Relliscades amb faldetes
La bandarra
Encanallar-se com una marfanta
Esperada amb candeletes
No s'hi veia de cap ull
Desempallegar-se
Sense un sacre
Empolainament
S'obria d'una revolada
De bocaterrosa
No li podien treure ni mitja paraula
No va aclarir mica les coses
Desempallegar-se
Com una esperitada

País petit

2007-11-26T09:11:00.001-08:00

Els habitants de Mequinensa senten un gran amor per la vila i són testimonis de la seva desaparició sota les aigües de l'Ebre...

Recursos literaris (Cap. 6)

2007-11-25T12:56:00.000-08:00

"Després de segar el regne polsós de les aranyes, fossar aeri on es balancejaven les carcasses de les víctimes -mosques, abegots, papallones- enganxades en el parany mortal de les teranyines..."

"Quan la demolició va lliurar a l'aire gris del matí els últims ressons de les melodies incitants de la madame..."

"Així el pobre mascaró de proa del Polifem va veure frustrada per sempre més l'ambició de ser l'orgull de l'Ebre, concebuda ens els dies esplendorosos de l'Edèn..."

"La seva immobilitat de fusta d'olivera s'estremia a diari davant l'espectacle del llit i el ritual del bany."

"La maduresa plena d'aquell cos esplèndid feia parpallejar l'ull estupefacte i àvid del fill de Posidó."

"Nelson encara conservava el record d'aquelles fesomies malaltisses amb grogors nocturnes de llum de petroli, quan els perdularis embarcaven en els vaixells comptats que reprenien l'esmorteït tràfic fluvial d'abans de la guerra."

"El fang va cobrir el cap de fusta, i l'ull del Polifem, mascaró de navegació efímera un matí molt llunyà per un Ebre tranquil i lluminós, es va tancar per sempre, emportant-se la visió dels últims dies de l'Edèn, el 1919."

"La pupil·la, d'un blau tendre, havia contemplat el descens ràpid de la clientela. Arran de la davallada, solament els banys de la madame interrompien el seu somni de fusta."

"La lluna immensa de la calba del senyor Eugeni Salses -Carbons La Margarida- ja no s'encastava entre les cuixes estremides de la Candelària Llançà, empordanesa petitona i embogidora."

"... arribava amb la follia del pecat als ulls i se'n tornava després, angoixat per la culpa, amb les galtes tacades de pintallavis i pòlvores d'arròs, i el perfum dolçàs de la Tamburini enganxat al mostatxo, a despertar el rector per implorar-li l'absolució."

"Abans que les enrunes de l'Edèn el cobrissin per sempre, la malenconia dels comiats de finals de la tardor del 1919 va tornar a l'ull del mascaró de proa. Se li pintaren de nou a la pupil·la blava els adéus del guitarrista Silveri Tona, que s'acomiadà en vers dels amics -l'Arquimedes Quintana, l'Aleix de Segarra, Ramir d'Anglesola, Claudi Campells i altres ombres esvanides-, reunits en una alifara amarga."

"La resta no pertanyia als records del pobre mascaró oblidat en el camerino, sinó a la memòria d'un Ebre tardoral que ja remuntaven les primeres gavines."

Teranyina

2007-11-23T06:02:00.001-08:00

El primer a caure fou el cafè. (...) La llum pàl·lida del matí de novembre no penetrà a les runes...

Haikús Mercè de Lasa

2007-11-22T08:24:00.000-08:00

Una abrilada
esbandirà les boires.
Comença a ploure.

El fred s'acaba
i en abrilada muda.
L'aire és molt tebi.

Una alenada
per la vall va esllissantse.
És suau i tèbia.

Haikús

2007-11-19T09:10:00.000-08:00

Núvol de pols.
Comença l'agonia
de Mequinensa.

Quan el sol s'alça
els llaüts es desperten:
comença el dia.

Als molls de l'Ebre
rojors ensangonades:
el sol s'amaga.

Si el vent no bufa,
les sirgues fan la feina
i els llaüts dancen.

La nit arriba.
L'Edèn obre les portes,
els cors bateguen.

La llum del dia
va buidant la tenebra:
el sol es lleva.

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5)

2007-11-17T11:09:00.000-08:00

Suat com un poll
A males penes
Gitada al llit
Una curiosa enflitja en una galta
La brega
Esmunyir-se
Buscar la lluna per la bassa
Girigall histèric
Cridòria
Maremagnum
Xalar
Plantofada
Raig d'hòsties
Ensobina
Una patacada rabiüda
No havia trencat cap plat ni cap olla
Caigut de morros
Una clatellada
Endinyar
Engegà a rodolons per terra
Esllomar
Liquidar amb un tret
Va afaitar-lo en sec la bala
Amb pèls i senyals
Llepafils
La senyoralla
Una tasca més peluda
Li sabia la flaca
Quin talòs
Quin reconsagrat
Tocar campanes
Bufar i fer ampolles
No entenien ni un borrall
Estirar de la llengua
No va treure'n l'entrellat
Catèrvola
Malparit!
Capat!
Cabró!
Fill de mala mare
Harpia negra, greixosa, esdentagada
Collons
La mare que els...
Hòstia!
La bandarra de la vídua
Les banyes del difunt
La cornamenta pòstuma del finat
Que els donin pel sac
Púrria!
Faldilletes!

Recursos literaris (Cap. 5)

2007-11-17T01:30:00.000-08:00

"Qualsevol paraula, qualsevol sensació retornaven filagarses de memòria; els fragments s'acoplaven com peces d'un trencaclosques, dibuixaven antigues imatges del veterà d'Àfrica."

"La veu del secretari del jutjat era ja un balbuceig trencat per empassades sorolloses de saliva a causa de la visió dels rínxols negríssims del sexe hospitalari i àvid de la senyoreta Estefania d'Albera, escarramada damunt la vànova amb brodats florals i serrells de seda."

"Mentre l'enterrament del Pasqual de Serafí s'estiregassava, es comprimia o es mossegava la cua per les angostors i giragonses de la vila medieval..."

"Ja en parlaven com d'un bon esqueix de patró, el succesor del vell, que, amb l'orella tallada d'allò més alerta, iniciava un viatge difícil aquell matí de boira baixa i densa en la qual la negror del vaixell es va esfumar de seguida al ritme compassat de la vogada."

"El desembre fredorós mudà en abrilada: s'esbandiren les boires, una alenada tèbia va esllissar-se per la vall, començà a ploure a bots i barrals."

"L'Ebre, bram furiós d'aigües sangonoses..."

"La figura -esclat magnífic de plomes vermelles i de cabells rossos- de la bella Françoise Herzog, la nova i rutilant estrella de les nits de l'Edèn, a qui els vilatans havien d'anomenar per sempre més Madamfransuà."

"Al cap d'una estona, l'aire es va apesantir, el cel va tornar-se fosc, un aiguat fortíssim començà a crivellar la pell de l'Ebre i el riu es va entreviar de filagarses terroses."

"Sobre els grups de senyores florien ombrel·les i pintaven de vermell, de blau, de rosa, el matí de primavera."

"La mirada reprovadora de l'àvia Camps a l'escot de la cantant, on trobà la del gendre, va coincidir amb l'arribada de les autoritats -negror suorosa, escanyada per colls postissos i corbates, d'on emergien les xemeneies dels copaltes- que acompanyaven la vídua de Salleres."

"Un coet va enlairar-se de la mina de la vídua, un quilòmetre aigües amunt de la vila, va esclatar sobre el verd de les hortes de la riba dreta de l'Ebre i tacà la blavor del cel amb un nuvolet efímer."

"El riu reflectia amb una tremolor sobtada els colors alegres i brillants amb què l'Aleix havia pintat el buc del gran llaüt dotat de rodes i pals, com un vapor. A proa, un mascaró espaordidor, tallat en fusta per un escultor de Lleida, representava el gegant mitològic el nom del qual duia el vaixell; el seu únic ull, plantat al front, semblava escodrinyar amb malfiança la gernació dels molls. A les galtes de proa, les lletres pintades d'escarlata destacaven entre unes garlandes sostingudes per sirenes de cabelleres rosses i pits opulents, còpia dels d'Olga Sagristà, cupletera de molta empenta de L'Edèn i amor secret de l'home de confiança de la vídua Salleres. La borda presentava una altra garlanda floral i la mena de parafangs de les rodes de pales era un recull enciclopèdic de plantes aquàtiques estilitzades entre les quals pul·lulava un deliri piscícola de carpes, barbs, bagres i sabogues acaçats per sinuoses anguiles de plata."

Sobre els grups de senyores...

2007-11-16T06:00:00.000-08:00

Finalment, al cap de setmanes de conjectures i misteri, la presentació del vaixell fou anunciada per al darrer diumenge de maig. La gent baixà als molls, emocionada pels esdeveniments...

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4)

2007-11-13T02:25:00.000-08:00

Una confusió de no dir
La pitrera de l'àvia
Tremolins
Banyut de sagristia
El ministre Canalejas, liquidat a Madrid
Sanguini rodanxó
Deixà la parròquia amb un peu enlaire
Xerrar pels descosits
Fer-ne cinc cèntims
Esberlar la closca del model
Anar-se'n al calaix
Ruc, poca-vergonya
No tenir senderi
No s'adonava del sagramental
Cràpula inútil
Abraonar-se a la vianda
La xerrameca dels convidats
Els gabatxos
Entrar a mata-degolla
Un girigall ensordidor
Els pròcers garlaven
S'enfilava com una carabassera
Saber amb pèls i senyals
Bramulat a cor
La llepra dels diners
La púrria

Recursos literaris (Cap.4)

2007-11-13T02:09:00.000-08:00

"Elles, excitades, amanien la història amb escarafalls i algun desmai que requeria la presència sol·lícita de la Camil·l amb el flascó de sals o l'ampolla d'aigua del Carme."

"L'administrador de les mines de la vídua Salleres, apagafocs nocturn i submís de l'alcovat de l'ama..."

"El cavaller de Monegre, calavera groguissa entre el barret arnat i el plastró amb llànties d'oli..."

"Mentrestant, un silenci espès va caure sobre la vila."

"En el secret de la cuina, la Camil·la desenterrava la vella i estremidora història de Pere dels Sants, pinxo de cafè, a qui les ombres del carreró de la Tina se li havien tornat punyals."

"El dol per la mort de l'avi, que va empalmar una becaina al sofà amb un sopar amb sant Pere..."

"La benedicció impacient del rector acabava de vessar llatinades sobre la taula preparada esplèndidament amb menges d'una rotunditat innegable, acompanyades dels vins aspres de la Terra Alta que encenien amb rojor vigorosa el cristall d'ampolles i copes."

"Al Saló de les Verges Màrtirs, la rojor dels vins passava del cristall d'ampolles i copes a les galtes dels comensals; la taula era un mostrari en diversos graus de satisfacció gastronòmica de les fesomies principals de la vila, agitades pels moviments indispensables de masticació i deglució."

"La veu del Sadurní Romaguera, escardalenca i tibada per la ràbia continguda, passà com una brisca gelada enmig de la tabola."

Les siluetes dels llaüters...

2007-11-09T15:09:00.001-08:00

Nelson guardava silenci. El record del vell Arquimedes evocat per l'Estanislau se l'enduia a una matinada d'estiu de molt temps enrere...

El camí de sirga

2007-11-06T01:06:00.000-08:00

Des dels temps més remots les aigües de l'Ebre han estat solcades pels diversos pobles que hi han fet estada: ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarraïns... Les naus, empeses per la força favorable del corrent de l'aigua i dels vents o ajudades pels sirgadors, varen fer conèixer i estendre per arreu el nom d'Ibèria. Els sirgadors, homes de força i empenta, empenyien els llaguts plens de mercaderies o viatgers que travessaven el territori, i establien un camí secular que marca un itinerari que ha estat bressol d'unes vivències immortalitzades per escriptors tan il·lustres com Artur Bladé i Desumvila, i Jesús Moncada. Avui encara es conserven trams importants d'aquest camí de sirga, pels que ens podem desplaçar per la vora del riu de la mateixa manera que els llaguters, però en aquest cas per una xarxa de camins i carreteres que voregen tot l'Ebre.Els capricis de l'Ebre han originat espais naturals de gran bellesa i les riques hortes de regadiu que contrasten amb els colors ocres de les terres de secà, plantades de vinya, ametllers i olivers.

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3)

2007-11-05T09:03:00.000-08:00

Força emprenyat
No va donar gaire joc
Va fer prou forrolla
Un cop esbandits els perills
Gatades arbitrals
Li seguia la veta
Els quintos
Un catacroc a la closca
Ràpida com un llampec
Em van venir basques
Va caure com un sac
Córrer com un boig
Aneu ben lluny d'osques
Heu estat de sort, pardal
T'han afaitat l'orella esquerra
Guaita!
El món és una closca d'ou
No li quedava altre déu que...
Quan la vídua ja era al clot
Els del tricorni
Hòstia quin cop!
Li vaig fotre un tret
Fill de puta
T'ha ben cardat
Malparits
Collons de déu
La puta d'oros

Recursos literaris (Cap. 3)

2007-11-04T13:50:00.000-08:00

"Un cap de titella guaitant pel coll de la camisa blanca darrere l'escenari del taulell."

"Una mandra inabastable, profunda i oliosa."

"Acabava d'esmicolar pronòstics infal·libles."

"Entre la pols daurada..."

"Ulls amarats d'enyorament."

"Ampolles de licor ennoblides per les teranyines."

"El llum de la taula de billar es resignà de nou al paper de sempre."

"L'ombra del desaparegut s'agrumollava en una presència palpitant i viva, desbordant la frontera del temps."

"Els carrerrs, les places, les cases, els dos rius, amollaven desesperadament els records perquè algú els recollís."

"La visió de la vila, d'un ocre lluminós i ressec..."

"Una rojor intensa encenia el riu, retallava ombres negres de naus als molls."

"Les siluetes dels llaüters eren taques blavisses i vermelles atrafegades entre rems i cordam."

"El pare no havia volgut ensalivar-lo en un ofici tan dur."

"Res no li resultava estrany en l'aigua viva que guardava dins les entranyes fangoses els ossos perduts del pare."

Sortida de sol

2007-10-31T09:58:00.001-07:00

Aquella matinada d'estiu, als molls on els navegants es preparaven per salpar...

"Una rojor intensa encenia el riu, retallava ombres negres de naus als molls..."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2)

2007-10-30T10:13:00.000-07:00

Per reblar el clau
Anar-se'n al calaix
Un pèl excessiva
Una mitja rialla
Oncle calavera
A tot estrop
Era una mocosa
Va encolomar-li
Fil per randa
Acoquinats pel luxe
Un punt dolç de maduresa
Estaquirot ordenancista
Mostaxos de panolla
Culs de casino
Harpies agres
Beates menjaciris
Nas de carxofa
Una ànima en pena
Pencaren de valent
Secall inquisitorial
Alt com déu i el braç
Un galifardeu d'uns catorze anys
Deixar-se espellotar
Amollava un discurs

Recursos literaris (Cap. 2)

2007-10-30T10:11:00.000-07:00

Capítol 2

"Un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria que no era un cerç sinó una rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent, va esgarrapar la vila."

"La primera mostra de la pols que es convertiria en obsessió dels vilatans arran de la demolició de la casa de Llorenç de Veriu l'havia arrebossat amb un tel blanquinós d'aparença espectral."

"Corpentes senyorials, depauperades i escruixides..."

"Els esdeveniments que havien de marcar de manera indeleble la vida i la mort de l'Aleix de Segarra eren encara adormits en la saó del futur."

"El model, assegut vora el balcó que donava a la plaça d'Armes, cedia la imatge a la posteritat pictòrica des d'una butaca de vímet."

"La paraula mort, una lluentor negra que bategava entre les paraules del narrador..."

"Mirà escandalitzada la Carlota a través del borrissol de l'au, una neu indecisa en l'atmosfera tranquil·la de la cuina."

"Va entrar en els carrers dels quadres, carrers del record."

"Els resseguia com una possessió, d'una façana a l'altra, per l'aire quiet de la vila inconscient dels avatars del futur. Aleshores, del fons del temps, com una ventada imparable, retornà l'escena..."

Francesc Ferrer i Guàrdia

2007-10-30T03:43:00.000-07:00

Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària.

Va escriure l'obra que du per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics. Va fundar la "Lliga Internacional per a l'educació racional de la infància"

Va ser acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona l'any 1909 i declarat culpable davant un tribunal militar. El dia 13 d'octubre de 1909 va ser executat en la presó del castell de Montjuïc.

Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes, inspirades en la seva pedagogia.

L'Aigua

2007-10-28T03:11:00.000-07:00

Un grup format per una bona part dels alumnes de CATALÀ: BLOCS, acompanyats per la professora Dolors Vinyoles, vam anar el dia 24 d'octubre a Terrassa a veure l'obra L'AIGUA. Està formada per textos extrets de les novel·les de Jesús Moncada i ambientada a la vila de Mequinensa, situada a la confluència del Segre amb l'Ebre.

És una obra que reflecteix el món d'aquest autor, la riquesa del seu llenguatge i les preocupacions, les pors, les tristeses d'alguns personatges de les seves novel·les, les vides dels quals estan estretament lligades al riu i a la vila.

Em va agradar molt perquè em va ajudar a comprendre l'univers de Jesús Moncada i el drama de la inundació de Mequinensa per construir el pantà. L'obra és alhora trista i divertida, molt ben interpretada i ambientada.

Vam aprofitar aquesta visita a la ciutat de Terrassa per veure l'exposició de dibuixos i pintures del mateix Jesús Moncada, que porta per títol "D'EMBRIONS INCERTS A CALAVERES ATÒNITES". Encara que no va ser la seva principal ocupació, també es dedicà a la pintura i donà forma plàstica a personatges i paisatges insòlits, gairebé surrealistes.

Recursos literaris (Cap. 1)

2007-10-27T08:28:00.000-07:00

"Temps amortallat amb teranyines de boira."

"Des del jutge de pau, decebut sense remei dels encants marcits de la jutgessa, enfeinat a llaurar una cosina del secretari de l'alcaldia amb abornades lentes, vigoroses i profundes, mentre ella es fonia en una ranera agònica sota la taula del jutjat, rebregant amb els malucs el registre de defuncions de la vila, fins al sereno, sempre amunt i avall pels carrers com un sedàs de fleca..."

"Segurament, l'única excepció fou el Pasqual de Serafí : estès de cos present sobre el llit de matrimoni, enmig de la sonsònia enervant del dol familiar, païa la mort que havia anat a sorprendre'l a mitja tarda mentre llegia un diari esportiu a la barberia..."

"Les primeres vermellors de l'alba van pujar al mur que vorejava l'Ebre des del llaüts amarrats en els molls silenciosos i s'enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell."

"La pols del carbó se li havia adherit igual que una pell d'ombra."

"A la fi, però, com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors, va anar buidant la tenebra: l'antiga, decrèpita, entranyable i sovint maleïda baluerna va eixir, ocre i negra, de la nit."

"Un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres."

"L'Honorat del Rom, l'apotecari, es trobava dolorosament clavat a la cantonada del carreró de l'Ham amb la Baixada de la Ferradura."

"La teranyina espessa amb què molts vilatans provaven d'ofegar la quera de la mala consciència."

"Anys després, quan el malson sinistre era record polsegós, volva de cendra..."

"La nit a què havia donat pas la incertesa del crepuscle."

"Silenci espès en els carrers deserts."

"Les seves rojors havien ensangonat sense vigoria els molls, on es podrien a poc a poc les velles naus de la vila, abans d'esllissar-se riu amunt i entenebrir-se a ponent, com qualsevol dels altres, entre lluentors morades i sense més històries."

"Quan l'alba remuntava l'Ebre i encenia amb lluentors fugisseres el xarol de la gorra, l'acer de la llança i els botons daurats de l'uniforme del sereno..."

Posta de sol

2007-10-26T14:52:00.001-07:00

Un capvespre tempestuós que pintava el cel amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres...

(Cap. 1)

Sortida de sol

2007-10-26T05:19:00.001-07:00

Les primeres vermellors de l'alba van pujar al mur que vorejava l'Ebre des dels llaüts amarrats en els molls silenciosos...

(Cap. 1)

2007-10-25T14:14:00.000-07:00

Avui, dia 25 d'octubre de 2007, amb l'ajuda de Dolors i Oriol, he creat el meu Bloc.

Aquest curs, en el TALLER DE LECTURA I ESCRIPTURA
llegirem el llibre

CAMÍ DE SIRGA
de Jesús Moncada

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1)

2007-10-21T14:16:00.000-07:00

Trencar el dia
Fins al moll de l'os
Posats a filar prim
De mig a mig
Sense més històries
Deixar de banda
Un pèl inquietant
Amunt i avall com un sedàs de fleca
De cos present
Feia via
Falòrnies
Després d'anys i panys
Mil cabòries
Feia de mal dir