Venecianes

les màscares que amaguen

les seves cares.

Carnaval a la vila.

Dolça, dolça Malena!

................................................................................................................

L'Aleix la pinta

als murs del convent, nua.

Tots dos s'estimen;

viuen l'amor amb joia.

Feliç, feliç Malena!

................................................................................................................

La cruel guerra

els somins d'amor trenca

quan els separa.

No es tornaran a veure.

Trista, trista Malena!

................................................................................................................

L'Aleix moria

lluny de la seva terra.

A Mequinensa

noticies espera.

Pobra, pobra Malena!

................................................................................................................

Vol ser enterrada

amb màscares ocultes

sota la roba.

El cor ple d'enyorança.

Adéu, adéu Malena!

................................................................................................................

Tankas inspirades en el capítol 5.4 de CAMÍ DE SIRGA

Expressions col·loquials i renecs (Epíleg)

• Estantissa
• Basca
• Embotornades
• Marasme
• Un pèl més grossa
• Entrellucava
• El camús del gendre
• Tocat i posat
• Adormida com una soca
• Malson
• Amp penes i treballs
• Baldada
• Oncle calavera
• A tomballons
• No feia peu
• Anar-se'n al calaix
• Un rosari de retrets
• Esquifides
• A corre-cuita
• Escarransida
• Passaven a frec

Recursos literaris (Epíleg)

"Les parpelles coentes, embotornades, s'entreobriren penosament com dues ferides a mig cicatritzar; les clarors vermelloses de la matinada que encenien l'atmosfera tèbia i estantissa de la cambra, tintaren les pupil·les."

"Acabà d'obrir els ulls lleganyosos, provà d'esbandir la boira del seu cervell."

"...començaren a girar de sobte en un remolí esgarrifós que s'enfosquí fins acabar en la negror total, havia estat incapaç d'establir fronteres entre dies i nits en el seu esment al mig del qual surava sempre aquell punt negre. Va reparar-lo en retornar de la primera basca; des d'aleshores el tenia sempre davant com una llavor desconeguda i horrible on hi havia enquibida la foscor que l'embolicava durant els esvaniments.

"Entrellucava figures a l'altra vora d'una plana d'aigües mortes sense llaüts, sense navegants, sense peixos, sense onades; sovint s'acostaven estranyament com si suressin sobre l'aigua."

"Al gran mirall, la llum girava del vermell al rosa."

"Començà a rodar-li el cap: la llavor esclatà, la foscúria cobrí el finestral, les acàcies de la plaça, els molls de l'Ebre on no hi havia sinó naus podrides. No feia peu, s'enfonsava en la negror. Provà de cridar de nou: ningú no acudia a rescatar-la d'aquell pou d'oliasses tenebroses."

"La natura s'apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles, hi sembrava llavors, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades, ràfecs esgrunats, bigues estellades o panys de paret d'on la intempèrie esborrava l'escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses, vols i piuladisses. A les nits, les guineus, cada cop més agosarades, s'aventuraven dins el perímetre de la vila a caçar els gats vagabunds. De vegades, l'antic llaüter podia sentir del llit estant la lluita desesperada dels felins dels quals l'endemà quedaven solament esquitxos de sang seca en el lloc on havien trobat la mort."

"Els miralls reflectien una altra llum, els finestrals del darrere ja no donaven als molls de l'Ebre, el fes morú s'havia perdut en l'atabalament de la mudança i l'esquerda del vetllador de marbre ja no evocava el cop de sabre del general Prim."

"A les cambres noves, entre els mobles encara olorosos de vernís, sentirien sovint velles paraules; de les boires hivernals els arribarien clamors d'antigues tripulacions i crits d'unes altres gavines."

"Les seves despulles presidirien la vila del silenci on dinasties d'enterradors invariablement ebris arrengueraven en fosses i nínxols per al viatge al no-res els difunts segregats per l'altra. Per damunt les tàpies del fossar, els xiprers començaven a desprendre les primeres ombres de l'ocàs contra un cel moradenc."

"... però s'adonava que ell mai no podria sentir seva aquella geometria blanca i vermella: navegant sense llaüt, exiliat sense esperança de retorn, ja pertanyia a la nit inacabable per on el seue pare, la seva filla, Arquimedes Quintana, Malena, Aleix de Segarra, la vídua Salleres, Joanet del Pla, Atanasi Resurrecció, Madamfransuà i tantes altres ombres entranyables navegaven silenciosament cap a l'oblit."

"A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets."

"El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les vídues en un dels dies esplendorosos de L'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta."

La Sala Venus

L'Honorat del Rom és detingut una nit per la guàrdia civil en les runes del cinema, teatre i sala de ball Venus.

.................................................................................................................

"Anit li havia semblat que, en aquell solar al mig del qual va endevinar un fragment del corn de l'abundància d'escaiola pintada que presidí sempre el frontó de l'escenari per un curiós caprici del senyor Praxedes, no hi haurien cabut ni tan sols les llotges on la foscor de les sessions de cinema propiciava, amb paraules del rector, "la disbauxa de la carn" durant l'onada hipòcrita i moralitzadora subsegüent al triomf dels feixistes a la guerra civil. A les fileres més amagades, les parelles d'enamorats, indiferents a les fadeses que la censura deixava projectar a la pantalla, es lliuraven de ple a activitats força més engrescadores amb un entusiasme tan irreflexiu i comprometedor que el senyor Praxedes decidí salvar almenys les aparences: instal·là un timbre que sonava uns minuts abans del descans o de qualsevol interrupció de la pel·lícula a fi que tothom, previngut pel senyal, tingués temps de recobrar l'aspecte pudorós i cursi proposat com a model per la iconografia franquista."

.................................................................................................................

Camí de Sirga (Cap. 6.4)

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.4)

• Closca lunar
• Beneitó
• Pixum
• Acoquinar
• Rosegons de pa
• Paperassa
• Pèl de panolla
• Responia sense embuts
• Escalfar-se el cap
• Trobar-ne el desllorigador
• Guipà de cua d'ull
• Fer cap
• Guardar-se'n com de caure al riu
• Amb prou feines
• Esquifit
• Disbauxa de la carn
• Cursi
• Sorprès quan presentava armes
• Seguir la veta
• Fila grotesca
• Panxut
• Se'n va anar en orris
• Malifeta
• A plantofades
• La canalla
• D'amagot
• Córrer la brama

Recursos literaris (Cap. 6.4)

"A penes va eixir-ne el darrer tricorni, el que cobria la closca lunar del guàrdia Trinitat, insegur sota el pes de l'arxivador..."

"L'edifici, envoltat de runes es convertí en un cor eixordador de lladrucs."

"Dret sobre els munts encara flonjos de runes recents, il·luminades amb prou feines per un fanal groguenc, li havia costat imaginar que aquell espai esquifit hagués pogut encabir un local com el Venus, enorme sobretot en el record d'adolescència..."

"El pare obrí amb el rem els cortinatges amarats, la piragua eixí a l'escenari i ell va tenir la sensació d'interrompre la representació d'una obra fantasmal per a una platea submergida amb les butaques ocupades pels navegants desapareguts en antics naufragis."

"Ara i adés, les tertúlies evocaven l'orgasme llegendari, a cada versió més sorollós, violent, sincopat i gemegaire de la Casilda Quintana, la qual feia somiar despert l'Estanislau Corbera, ignorant de la potència volcànica oculta en una noia d'aparença tan fràgil, sempre ficada entre misses, viàtics, rosaris i novenes."

"La recordança de la Casilda duia inevitablement a la d'un guàrdia primer abocat a una situació semblant a causa de la traça manual de la seva promesa: sorprès quan presentava armes, per un descans del qual no sentí l'anunci previsor del timbre, cridà amb veu de baríton "Franco, Franco, Franco!, pensada oportuna a sobre de patriòtica que va estalviar-li un expedient disciplinari."

"La fila grotesca del Hamlet panxut amb uniforme i tricorni, sostenint amb la mà dreta el crani empolsegat..."

"L'esquelet polsegós del soldat, la calavera dins la qual no acabaven d'esmorteir-se els clamors de batalla, eren a l'altra banda d'una frontera on no volien deixar traspuar res. Abandonarien el passat entre les runes perquè el cerç l'escampés junt amb la pols de la vila assolada."