"Les ungles esmolades com navalles es clavaren en una sabata de la dona abans d'enfilar-se-li pel vestit fins al collaret de perles, més amunt de l'escot, on acabava la rojor del foc de la roba i començava la suavitat rosada de la carn nua."
"El despreniment d'una escata de pintura va desfigurar-li els llavis i deixà al descobert la blancor de l'esponjós arrebossat de guix de la paret..."
"La religiosa, despullada del misteri incitant dels hàbits sota els quals el desig del cràpula imaginava encisos embogidors, va revelar-se escanyolida d'anques, tovenca de mamella, sonsa sense remei, i, per reblar el clau, li va infondre pànic a les penes infernals."
"Va parèixer que les màscares esdentegades, els dimonis banyuts, les bruixes impúdiques amb flors de drap al cul o els nassuts estrambòtics de cabellera enfarinada volien desenganxar-se de les parets i començar a botar pels graons al compàs de la murga d'esquelles i cassoles."
"La Malena s'havia deixat convèncer fàcilment per les incitacions del nebot, només un parell d'anys més jove que ella, a començar a esventar, sota el secret de la carota, la grisor del temps de casada."
"...els vestits que ella els havia deixat escollir entre els guardats dins els baguls de les golfes, on compartien pols i teranyines amb els invents mecànics de l'avi Hermes i les escultures inacabades i els autòmats de la tia Severina."
"...i ella va intuir que el parany invisible que sentia créixer al seu voltant feia un any, anava a embolicar-la definitivament quan el nebot començés a parlar."
"Agitada per una barreja de pudor, excitació i complaença, va reconèixer a la cel·la el seu propi cos en el de la deessa nua voltada de nimfes, banyant-se en un riu que el paisatge de la vora permetia identificar sense dubte amb l'Ebre."
"On antany ressonaven himnes religiosos i murmuris d'oracions, la festa pagana feia sentir cançons bàquiques; les parets abans entenebrides per olis amb martiris de sants o glaçades per l'esquematisme horripilant dels crucificats, recuperaren la llum en una mitologia jovial, fortament arrelada a la terra."
"El vi que enrogia les copes era el suc aspre i sec del raïm de la Terra Alta."
"Les coses de l'exterior eren ressons somorts d'un món del qual s'aïllava gràcies a la barrera negra dels dols."
"...o que els famosos èxtasis de la senyora Sebastiana Vidal, de qui la Feliça Roderes havia sol·licitat tres vegades la beatificació a Roma, no tenien res a veure amb visions místiques sinó amb la devoció secreta a l'ampolla d'anís..."
"Sovint, encesos pel desig, acabaven nuats sobre els coixins de la galeria o a la cel·la de la monja flagel·lant, morta en olor de santedat a conseqüència d'un juli brutal amb les deixuplines."
"Llavors no havia pogut contenir un xiscle en entrar al refrectori i prendre per bestioles reals les taques de gris brut amb ullets malignes i cua pelada escampades sobre el mur."
"Els ulls negres no arribaren a lluir amb l'esclat de la vida i el cos magnífic, amb pits menuts però ferms i unes natges proclamades per l'Honorat del Cafè les més incitants i gracioses, si no les més perfectes de la ribera de l'Ebre, no passà d'un esborrany."
"...i els líders van deixar de banda les paraules, inútils enfront de la buidor infinita de la mort."
"...la llum lívida de l'alba pintada no aconseguia esbandir la foscúria nocturna."
"El llaüt lliscava per les aigües negroses, la figura de l'Aleix s'esvania en la foscúria. Quan doblaven la confluència de l'Ebre amb el Segre, una flamarada esbandí la nit i ensangonà la vall com una alba esgarriada i efímera."
"A les cel·les i al refrectori, deesses, sàtirs, nimfes, ploraneres i difunts es feren miques."
"La calavera va caure sobre un fragment d'envà de l'antiga cel·la de la monja santa on l'artista havia modelat amb tonalitats roses la fresca turgència dels pits d'una Afrodita."
Acabada la guerra amb la derrota de la República, va regressar a la vila la majoria del personal que havia marxat l'any 1938.
