dissabte, 29 de desembre del 2007

Imatges del poble vell















divendres, 28 de desembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.2)

  • Xafarderia
  • Conxorxes
  • Xarrupada
  • Pastositat embafadora
  • Es despenjaven amb comentaris insulsos
  • Xerrameca
  • Estragat per la disbauxa
  • Sense un sacre
  • Dormia com una soca
  • Tabola afectuosa
  • Porc! Degenerat! Fastigós! Bagasser!
  • Empudegues a meuca
  • Net com una patena
  • Enllestir el tema a corre-cuita
  • Espellucar
  • Força embullada
  • Marcolfes
  • Macarres patibularis
  • Catau
  • Segons veus volanderes
  • Amb ganyotes de fàstic
  • Xaladures
  • Anava com un esperitat
  • Mamarratxades
  • Afegir pebre a la reunió
  • Amb pèls i senyals
  • Llenguallarga
  • Guaitant de reüll
  • Bandarra!
  • No badà boca
  • Havia fet sang
  • Burxar més fondo
  • Fugir d'estudi
  • Tocar el dos a corre-cuita
  • Amb el cap cot
  • Ara, cabdella; després, descabdellarà
  • Setciències
  • Porca!
  • Prou d'aquest color!
  • Mentides podrides
  • Remenar femers
  • Assumptes de faldilles
  • Que en pau descansi
  • Bleda esquifida
  • Vell però més calent que mai
  • Fer taula rasa
  • Llefiscós com una cargolera
  • Burxar sense compassió l'antiga ferida
  • Aigües avall
  • S'havia fet fonedís
  • S'empatollava en hipòtesis
  • Xerrameca enfarfollada
  • A punt de perdre els estreps
  • Inicià un vés-i-vine furiós
  • La rosegava una altra quera
  • La mala pua de l'Estefania d'Albera
  • Fent tomballons
  • Amb prou feines
  • De cop i volta
  • Les converses no sortien a bon camí
  • Eixia de polleguera
  • Mà dura
  • Pollosos sense Déu, carn de patíbul!
  • La conca era una bassa d'oli
  • Púrria
  • Tots al mateix sac
  • Mai no li havien donat ni veu ni vot
  • Es defensava amb penes i treballs
  • A hora foscant
  • Negres com tions
  • De cop i volta
  • Seguir el fil de la memòria
  • Mort de por
  • Ensenyava de lletra de franc
  • El punt de mira de l'odi dels burgesos
  • La bèstia negra dels capitosts
  • Corpenta gegantina
  • Fills de puta! Cabrons!
  • Avançava a bursades
  • Una plantofada escruixidora
  • Què fots aquí?

dimecres, 26 de desembre del 2007

Acaba la reunió de la Carlota de Torres amb les senyores de la vila

"En quedar-se sola, encara més irritada pels compliments hipòcrites del comiat, la senyora va romandre dempeus una estona vora la taula, amb el cap cot, abans d'agarrar el pitxell i estavellar-lo contra la paret del saló. Després d'insultar la Carmela, la Sofia i la Teresa mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."

Recursos literaris (Cap. 2.2)

"... les senyores solien destil·lar el verí de la xafarderia o maquinaven amb fruïció conxorxes inacabables, intrincades i malignes entre sucada i sucada de melindro als tassons de xocolata."

"... i encara que l'Estefania d'Albera, davant el silenci sorrut de l'amfitriona, va comprendre que havia fet sang, no s'arriscà a burxar més fondo i optà per fugir d'estudi."

"... mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."

"Sabia el final de les batusses: un inventari de misèries on veritats, insinuacions i mentides podrides ho embrutaven tot."

"... les velles andròmines impregnades d'altres anys i d'altres vides."

"Asseguda al mig de la gran cuina, embolcallada per una lluna mortoïna que tacava lleument porcellanes, aluminis, plata i coures amb lluentors pàl·lides, la vella minyona va adonar-se de la follia de la idea, de la inutilitat de lluitar contra un temps immutable del qual portaven enfonsades les llavors que de vegades germinaven en còlera."

"... el noi Graells, imatge pastada del seu pare, llefiscós com una cargolera."

"Les flames s'havien menjat el cotxe, però no era a la carrosseria rovellada ni a la tapisseria polsosa de teranyines, on havien quedat marcades unes hores d'alegria incerta junt amb l'empremta bascosa de la mort."

"Enmig de la fosca del saló, negror viscosa que començava a pujar dels molls de l'Ebre plens de vaixells podrits, a la senyora Carlota de Torres, va semblar-li reveure el sol que l'enlluernà a l'estació de ferrocarril de Faió, quan ella i l'Hipòlit de Móra, de retorn del viatge de bodes..."

"A través d'una atmosfera de foc serrada per les cigales amb insistència enervant, enllà dels murs de lignit destinats a les fàbriques de Barcelona, veien dos llaüts amarrats als molls però no albiraven peonades a les naus ni palejant la negror lluent del mineral agrisada pel tel blanquinós de la calitja."

dimarts, 11 de desembre del 2007

General Cabrera

Ramon Cabrera i Grinyo
(Tortosa 1806-Wentworth 1877)

Cap militar carlí, el 1835 dirigí les forces carlines d'Aragó i del País Valencià i donà un gran impuls a la guerra.

L'execució de la seva mare en acte de represàlia, contribuí a endurir encara més la guerra al Maestrat. El 1838 organitzà un petit estat amb capital a Morella però després del conveni de Bergara (1840) es retirà a França, fet que clogué la primera guerra Carlina.

El 1848 entrà de nou al Principat i organitzà un exèrcit de deu mil homes per lluitar en la segona guerra Carlina.

Refugiat a França i més tard a Anglaterra s'anà acostant a conviccions liberals: condemnà la guerra civil i refusà d'encapçalar un tercer aixecament carlí. L'any 1875 reconegué com a rei legítim Alfons XII.

Guerres carlines


"Durant les guerres carlines , va treure el canó de la rebotiga on el guardava i l'emplaçà a la bateria del moll de les Vídues, a fi i efecte de col·laborar a la defensa de la vila, baluard liberal contra les forces del general Cabrera, que operaven a l'altra banda de l'Ebre."

Les Guerres Carlines o carlinades foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Foren l'origen del moviment polític carlí.

Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecció va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).

A la mort de Ferran VII es va iniciar la Primera Guerra Carlina (1833-1839) que va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.

La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar també, Guerra dels Matiners.

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871, no era gaire popular. Carles VII, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.

dijous, 6 de desembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.2)

  • Anys i panys
  • No fer fred ni calor
  • Tenir la mà trencada
  • Més negra que l'estalzí
  • Sense encomanar-se a Déu ni al diable
  • Engaltava
  • A la babalà
  • A corre cuita
  • Estossinada gloriosa
  • A punta de dia
  • Sense manies
  • Amb la closca foradada
  • Caigut a recules
  • Badades
  • Corpenta fenomenal
  • Escanyolits
  • Desneriment
  • Quan li rotava
  • Esbandir a plantofades
  • Rufianejava
  • Marcolfes
  • Figues d'un altre paner
  • De trascantó
  • Enviar a l'altre món
  • Per més voltes que li donava
  • Tenir corda per anys
  • Plorera
  • Rampoines
  • Com una fuetada
  • Badoquejar
  • Potingues
  • Posar els ulls en blanc
  • Aviar-se com un llamp
  • Ni poc ni massa
  • Fer l'ull gros
  • Un calfred a l'espinada

Recursos literaris (Cap. 1.2)

"... núvols de pols acre ho envaïen tot, fins que un cop de vent se'ls enduia o alguna de les rares pluges que amoroseixen aquella terra aspra les convertia en mortalles de fang."

"Cada enrunament era precedit pel tràngol de buidar la casa escollida a la fi de lliurar-la despullada a les màquines."

"Les troballes van provocar al començament curiositat i especulacions, encara que només fos pel tros de vida de la vila que sovint duien adherida."

"Una nit més negra que l'estalzí..."

"L'alba, esmorteïda per una bromalla moradenca, il·luminava un Ebre calmós sense indicis d'enemics."

"Mentre la imatge del carlí, deslliurada per la mort de la cansadora situació, queia del baluard amb la closca foradada per la bala piadosa i es deixava endur pel corrent de l'Ebre..."

"En la foscor de la nit de juliol pessigollejada pels grills, la flamarada degué ser esglaiadora encara que mai no va aparèixer cap testimoni, ni tan sols fals, per donar-ne fe."

"L'Atanasi Costa era un espectacle amb dos metres i escaig d'alçària i una corpenta fenomenal, més aviat sorprenents en un llinatge d'exemplars força escanyolits, privats per l'exèrcit a causa del seu desneriment de l'honor de defensar la pàtria."

"Tanmateix, veure'l carregat amb un taüt tan enorme que només podia haver estat construït per contenir la mort desmesurada de qui el portava al coll..."

"... en el temps brevíssim de la caiguda, una munió d'imatges es van aglomerar a la superfície polsosa del mirall, pugnant per fugir d'aquella boira de vidre."

"L'embogiment del gos era degut a l'agonia i mort del primer baró de Sàssola gravada feia més de cent anys a les fondàries bromoses del vidre."

"Desprenent un baf pestinencial, barreja d'agrors de suorades febroses, de pudor d'excrements i de podridura, els esclaus espaordits, llançats sense pietat a l'Atlàntic a conseqüència de l'epidèmia que acabava de declarar-se entre la negrada embotida a les bodegues del bergantí, entraven pel mirall."

"... alliberades a l'hora final per l'afebliment del baró, retornaven a través del mirall on la llum grisa reflectida a l'interior de la cambra per un Ebre hivernal es transformava en bromalla atlàntica."

dissabte, 1 de desembre del 2007

Al cap d'un any...

Fa un any que van començar les demolicions a Mequinensa. Les cases enrunades són ja un espectacle habitual i la gent aparenta una normalitat fictícia...

"Al cap d'un any de la destrucció de la casa de la Baixada de la Ferradura, les demolicions havien esdevingut un espectacle habitual, amb llargues pauses seguides de revifalles frenètiques, com bursades d'una pesta esmorteïda que recobrava de sobte la virulència de la primeria. Aleshores, als carrers, on la gent provava d'aparentar una normalitat fictícia entre tanta nafra, es sentia de nou el soroll sinistre de les màquines: durant dies i dies, núvols de pols acre ho envaïen tot, fins que un cop de vent se'ls enduia o alguna de les rares pluges que amoroseixen aquella terra aspra les convertia en mortalles de fang."


dilluns, 26 de novembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6)

  • Coral blasfematòria
  • Un bram espaordidor
  • Un rebombori
  • Guirigall
  • Un pèl esfereïdor
  • Un espetec formidable
  • S'havien afuat
  • Guillaren de seguida
  • Els perdularis
  • Desgranava rosaris de planys
  • Ai, Senyor!
  • S'embutxacava els diners
  • A qui el patró havia fet la festa
  • El perfum dolçàs
  • Visites de trascantó
  • No trobava el desllorigador
  • Relliscades amb faldetes
  • La bandarra
  • Encanallar-se com una marfanta
  • Esperada amb candeletes
  • No s'hi veia de cap ull
  • Desempallegar-se
  • Sense un sacre
  • Empolainament
  • S'obria d'una revolada
  • De bocaterrosa
  • No li podien treure ni mitja paraula
  • No va aclarir mica les coses
  • Desempallegar-se
  • Com una esperitada

País petit

Els habitants de Mequinensa senten un gran amor per la vila i són testimonis de la seva desaparició sota les aigües de l'Ebre...


diumenge, 25 de novembre del 2007

Recursos literaris (Cap. 6)

"Després de segar el regne polsós de les aranyes, fossar aeri on es balancejaven les carcasses de les víctimes -mosques, abegots, papallones- enganxades en el parany mortal de les teranyines..."

"Quan la demolició va lliurar a l'aire gris del matí els últims ressons de les melodies incitants de la madame..."

"Així el pobre mascaró de proa del Polifem va veure frustrada per sempre més l'ambició de ser l'orgull de l'Ebre, concebuda ens els dies esplendorosos de l'Edèn..."

"La seva immobilitat de fusta d'olivera s'estremia a diari davant l'espectacle del llit i el ritual del bany."

"La maduresa plena d'aquell cos esplèndid feia parpallejar l'ull estupefacte i àvid del fill de Posidó."

"Nelson encara conservava el record d'aquelles fesomies malaltisses amb grogors nocturnes de llum de petroli, quan els perdularis embarcaven en els vaixells comptats que reprenien l'esmorteït tràfic fluvial d'abans de la guerra."

"El fang va cobrir el cap de fusta, i l'ull del Polifem, mascaró de navegació efímera un matí molt llunyà per un Ebre tranquil i lluminós, es va tancar per sempre, emportant-se la visió dels últims dies de l'Edèn, el 1919."

"La pupil·la, d'un blau tendre, havia contemplat el descens ràpid de la clientela. Arran de la davallada, solament els banys de la madame interrompien el seu somni de fusta."

"La lluna immensa de la calba del senyor Eugeni Salses -Carbons La Margarida- ja no s'encastava entre les cuixes estremides de la Candelària Llançà, empordanesa petitona i embogidora."

"... arribava amb la follia del pecat als ulls i se'n tornava després, angoixat per la culpa, amb les galtes tacades de pintallavis i pòlvores d'arròs, i el perfum dolçàs de la Tamburini enganxat al mostatxo, a despertar el rector per implorar-li l'absolució."

"Abans que les enrunes de l'Edèn el cobrissin per sempre, la malenconia dels comiats de finals de la tardor del 1919 va tornar a l'ull del mascaró de proa. Se li pintaren de nou a la pupil·la blava els adéus del guitarrista Silveri Tona, que s'acomiadà en vers dels amics -l'Arquimedes Quintana, l'Aleix de Segarra, Ramir d'Anglesola, Claudi Campells i altres ombres esvanides-, reunits en una alifara amarga."

"La resta no pertanyia als records del pobre mascaró oblidat en el camerino, sinó a la memòria d'un Ebre tardoral que ja remuntaven les primeres gavines."

divendres, 23 de novembre del 2007

Teranyina

El primer a caure fou el cafè. (...) La llum pàl·lida del matí de novembre no penetrà a les runes...

dijous, 22 de novembre del 2007

Haikús Mercè de Lasa

Una abrilada
esbandirà les boires.
Comença a ploure.

El fred s'acaba
i en abrilada muda.
L'aire és molt tebi.

Una alenada
per la vall va esllissantse.
És suau i tèbia.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Haikús

Núvol de pols.
Comença l'agonia
de Mequinensa.

Quan el sol s'alça
els llaüts es desperten:
comença el dia.

Als molls de l'Ebre
rojors ensangonades:
el sol s'amaga.

Si el vent no bufa,
les sirgues fan la feina
i els llaüts dancen.

La nit arriba.
L'Edèn obre les portes,
els cors bateguen.

La llum del dia
va buidant la tenebra:
el sol es lleva.

dissabte, 17 de novembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5)

  • Suat com un poll
  • A males penes
  • Gitada al llit
  • Una curiosa enflitja en una galta
  • La brega
  • Esmunyir-se
  • Buscar la lluna per la bassa
  • Girigall histèric
  • Cridòria
  • Maremagnum
  • Xalar
  • Plantofada
  • Raig d'hòsties
  • Ensobina
  • Una patacada rabiüda
  • No havia trencat cap plat ni cap olla
  • Caigut de morros
  • Una clatellada
  • Endinyar
  • Engegà a rodolons per terra
  • Esllomar
  • Liquidar amb un tret
  • Va afaitar-lo en sec la bala
  • Amb pèls i senyals
  • Llepafils
  • La senyoralla
  • Una tasca més peluda
  • Li sabia la flaca
  • Quin talòs
  • Quin reconsagrat
  • Tocar campanes
  • Bufar i fer ampolles
  • No entenien ni un borrall
  • Estirar de la llengua
  • No va treure'n l'entrellat
  • Catèrvola
  • Malparit!
  • Capat!
  • Cabró!
  • Fill de mala mare
  • Harpia negra, greixosa, esdentagada
  • Collons
  • La mare que els...
  • Hòstia!
  • La bandarra de la vídua
  • Les banyes del difunt
  • La cornamenta pòstuma del finat
  • Que els donin pel sac
  • Púrria!
  • Faldilletes!

Recursos literaris (Cap. 5)

"Qualsevol paraula, qualsevol sensació retornaven filagarses de memòria; els fragments s'acoplaven com peces d'un trencaclosques, dibuixaven antigues imatges del veterà d'Àfrica."

"La veu del secretari del jutjat era ja un balbuceig trencat per empassades sorolloses de saliva a causa de la visió dels rínxols negríssims del sexe hospitalari i àvid de la senyoreta Estefania d'Albera, escarramada damunt la vànova amb brodats florals i serrells de seda."

"Mentre l'enterrament del Pasqual de Serafí s'estiregassava, es comprimia o es mossegava la cua per les angostors i giragonses de la vila medieval..."

"Ja en parlaven com d'un bon esqueix de patró, el succesor del vell, que, amb l'orella tallada d'allò més alerta, iniciava un viatge difícil aquell matí de boira baixa i densa en la qual la negror del vaixell es va esfumar de seguida al ritme compassat de la vogada."

"El desembre fredorós mudà en abrilada: s'esbandiren les boires, una alenada tèbia va esllissar-se per la vall, començà a ploure a bots i barrals."

"L'Ebre, bram furiós d'aigües sangonoses..."

"La figura -esclat magnífic de plomes vermelles i de cabells rossos- de la bella Françoise Herzog, la nova i rutilant estrella de les nits de l'Edèn, a qui els vilatans havien d'anomenar per sempre més Madamfransuà."

"Al cap d'una estona, l'aire es va apesantir, el cel va tornar-se fosc, un aiguat fortíssim començà a crivellar la pell de l'Ebre i el riu es va entreviar de filagarses terroses."

"Sobre els grups de senyores florien ombrel·les i pintaven de vermell, de blau, de rosa, el matí de primavera."

"La mirada reprovadora de l'àvia Camps a l'escot de la cantant, on trobà la del gendre, va coincidir amb l'arribada de les autoritats -negror suorosa, escanyada per colls postissos i corbates, d'on emergien les xemeneies dels copaltes- que acompanyaven la vídua de Salleres."

"Un coet va enlairar-se de la mina de la vídua, un quilòmetre aigües amunt de la vila, va esclatar sobre el verd de les hortes de la riba dreta de l'Ebre i tacà la blavor del cel amb un nuvolet efímer."

"El riu reflectia amb una tremolor sobtada els colors alegres i brillants amb què l'Aleix havia pintat el buc del gran llaüt dotat de rodes i pals, com un vapor. A proa, un mascaró espaordidor, tallat en fusta per un escultor de Lleida, representava el gegant mitològic el nom del qual duia el vaixell; el seu únic ull, plantat al front, semblava escodrinyar amb malfiança la gernació dels molls. A les galtes de proa, les lletres pintades d'escarlata destacaven entre unes garlandes sostingudes per sirenes de cabelleres rosses i pits opulents, còpia dels d'Olga Sagristà, cupletera de molta empenta de L'Edèn i amor secret de l'home de confiança de la vídua Salleres. La borda presentava una altra garlanda floral i la mena de parafangs de les rodes de pales era un recull enciclopèdic de plantes aquàtiques estilitzades entre les quals pul·lulava un deliri piscícola de carpes, barbs, bagres i sabogues acaçats per sinuoses anguiles de plata."

divendres, 16 de novembre del 2007

Sobre els grups de senyores...

Finalment, al cap de setmanes de conjectures i misteri, la presentació del vaixell fou anunciada per al darrer diumenge de maig. La gent baixà als molls, emocionada pels esdeveniments...


dimarts, 13 de novembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4)

  • Una confusió de no dir
  • La pitrera de l'àvia
  • Tremolins
  • Banyut de sagristia
  • El ministre Canalejas, liquidat a Madrid
  • Sanguini rodanxó
  • Deixà la parròquia amb un peu enlaire
  • Xerrar pels descosits
  • Fer-ne cinc cèntims
  • Esberlar la closca del model
  • Anar-se'n al calaix
  • Ruc, poca-vergonya
  • No tenir senderi
  • No s'adonava del sagramental
  • Cràpula inútil
  • Abraonar-se a la vianda
  • La xerrameca dels convidats
  • Els gabatxos
  • Entrar a mata-degolla
  • Un girigall ensordidor
  • Els pròcers garlaven
  • S'enfilava com una carabassera
  • Saber amb pèls i senyals
  • Bramulat a cor
  • La llepra dels diners
  • La púrria

Recursos literaris (Cap.4)

"Elles, excitades, amanien la història amb escarafalls i algun desmai que requeria la presència sol·lícita de la Camil·l amb el flascó de sals o l'ampolla d'aigua del Carme."

"L'administrador de les mines de la vídua Salleres, apagafocs nocturn i submís de l'alcovat de l'ama..."

"El cavaller de Monegre, calavera groguissa entre el barret arnat i el plastró amb llànties d'oli..."

"Mentrestant, un silenci espès va caure sobre la vila."

"En el secret de la cuina, la Camil·la desenterrava la vella i estremidora història de Pere dels Sants, pinxo de cafè, a qui les ombres del carreró de la Tina se li havien tornat punyals."

"El dol per la mort de l'avi, que va empalmar una becaina al sofà amb un sopar amb sant Pere..."

"La benedicció impacient del rector acabava de vessar llatinades sobre la taula preparada esplèndidament amb menges d'una rotunditat innegable, acompanyades dels vins aspres de la Terra Alta que encenien amb rojor vigorosa el cristall d'ampolles i copes."

"Al Saló de les Verges Màrtirs, la rojor dels vins passava del cristall d'ampolles i copes a les galtes dels comensals; la taula era un mostrari en diversos graus de satisfacció gastronòmica de les fesomies principals de la vila, agitades pels moviments indispensables de masticació i deglució."

"La veu del Sadurní Romaguera, escardalenca i tibada per la ràbia continguda, passà com una brisca gelada enmig de la tabola."

divendres, 9 de novembre del 2007

Les siluetes dels llaüters...

Nelson guardava silenci. El record del vell Arquimedes evocat per l'Estanislau se l'enduia a una matinada d'estiu de molt temps enrere...

dimarts, 6 de novembre del 2007

El camí de sirga




Des dels temps més remots les aigües de l'Ebre han estat solcades pels diversos pobles que hi han fet estada: ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarraïns... Les naus, empeses per la força favorable del corrent de l'aigua i dels vents o ajudades pels sirgadors, varen fer conèixer i estendre per arreu el nom d'Ibèria. Els sirgadors, homes de força i empenta, empenyien els llaguts plens de mercaderies o viatgers que travessaven el territori, i establien un camí secular que marca un itinerari que ha estat bressol d'unes vivències immortalitzades per escriptors tan il·lustres com Artur Bladé i Desumvila, i Jesús Moncada. Avui encara es conserven trams importants d'aquest camí de sirga, pels que ens podem desplaçar per la vora del riu de la mateixa manera que els llaguters, però en aquest cas per una xarxa de camins i carreteres que voregen tot l'Ebre.Els capricis de l'Ebre han originat espais naturals de gran bellesa i les riques hortes de regadiu que contrasten amb els colors ocres de les terres de secà, plantades de vinya, ametllers i olivers.

dilluns, 5 de novembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3)

  • Força emprenyat
  • No va donar gaire joc
  • Va fer prou forrolla
  • Un cop esbandits els perills
  • Gatades arbitrals
  • Li seguia la veta
  • Els quintos
  • Un catacroc a la closca
  • Ràpida com un llampec
  • Em van venir basques
  • Va caure com un sac
  • Córrer com un boig
  • Aneu ben lluny d'osques
  • Heu estat de sort, pardal
  • T'han afaitat l'orella esquerra
  • Guaita!
  • El món és una closca d'ou
  • No li quedava altre déu que...
  • Quan la vídua ja era al clot
  • Els del tricorni
  • Hòstia quin cop!
  • Li vaig fotre un tret
  • Fill de puta
  • T'ha ben cardat
  • Malparits
  • Collons de déu
  • La puta d'oros

diumenge, 4 de novembre del 2007

Recursos literaris (Cap. 3)

"Un cap de titella guaitant pel coll de la camisa blanca darrere l'escenari del taulell."

"Una mandra inabastable, profunda i oliosa."

"Acabava d'esmicolar pronòstics infal·libles."

"Entre la pols daurada..."

"Ulls amarats d'enyorament."

"Ampolles de licor ennoblides per les teranyines."

"El llum de la taula de billar es resignà de nou al paper de sempre."

"L'ombra del desaparegut s'agrumollava en una presència palpitant i viva, desbordant la frontera del temps."

"Els carrerrs, les places, les cases, els dos rius, amollaven desesperadament els records perquè algú els recollís."

"La visió de la vila, d'un ocre lluminós i ressec..."

"Una rojor intensa encenia el riu, retallava ombres negres de naus als molls."

"Les siluetes dels llaüters eren taques blavisses i vermelles atrafegades entre rems i cordam."

"El pare no havia volgut ensalivar-lo en un ofici tan dur."

"Res no li resultava estrany en l'aigua viva que guardava dins les entranyes fangoses els ossos perduts del pare."

dimecres, 31 d’octubre del 2007

Sortida de sol

Aquella matinada d'estiu, als molls on els navegants es preparaven per salpar...

"Una rojor intensa encenia el riu, retallava ombres negres de naus als molls..."

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2)

  • Per reblar el clau
  • Anar-se'n al calaix
  • Un pèl excessiva
  • Una mitja rialla
  • Oncle calavera
  • A tot estrop
  • Era una mocosa
  • Va encolomar-li
  • Fil per randa
  • Acoquinats pel luxe
  • Un punt dolç de maduresa
  • Estaquirot ordenancista
  • Mostaxos de panolla
  • Culs de casino
  • Harpies agres
  • Beates menjaciris
  • Nas de carxofa
  • Una ànima en pena
  • Pencaren de valent
  • Secall inquisitorial
  • Alt com déu i el braç
  • Un galifardeu d'uns catorze anys
  • Deixar-se espellotar
  • Amollava un discurs

Recursos literaris (Cap. 2)

Capítol 2

"Un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria que no era un cerç sinó una rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent, va esgarrapar la vila."

"La primera mostra de la pols que es convertiria en obsessió dels vilatans arran de la demolició de la casa de Llorenç de Veriu l'havia arrebossat amb un tel blanquinós d'aparença espectral."

"Corpentes senyorials, depauperades i escruixides..."

"Els esdeveniments que havien de marcar de manera indeleble la vida i la mort de l'Aleix de Segarra eren encara adormits en la saó del futur."

"El model, assegut vora el balcó que donava a la plaça d'Armes, cedia la imatge a la posteritat pictòrica des d'una butaca de vímet."

"La paraula mort, una lluentor negra que bategava entre les paraules del narrador..."

"Mirà escandalitzada la Carlota a través del borrissol de l'au, una neu indecisa en l'atmosfera tranquil·la de la cuina."

"Va entrar en els carrers dels quadres, carrers del record."

"Els resseguia com una possessió, d'una façana a l'altra, per l'aire quiet de la vila inconscient dels avatars del futur. Aleshores, del fons del temps, com una ventada imparable, retornà l'escena..."

Francesc Ferrer i Guàrdia


Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària.

Va escriure l'obra que du per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics. Va fundar la "Lliga Internacional per a l'educació racional de la infància"

Va ser acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona l'any 1909 i declarat culpable davant un tribunal militar. El dia 13 d'octubre de 1909 va ser executat en la presó del castell de Montjuïc.

Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes, inspirades en la seva pedagogia.

diumenge, 28 d’octubre del 2007

L'Aigua

Un grup format per una bona part dels alumnes de CATALÀ: BLOCS, acompanyats per la professora Dolors Vinyoles, vam anar el dia 24 d'octubre a Terrassa a veure l'obra L'AIGUA. Està formada per textos extrets de les novel·les de Jesús Moncada i ambientada a la vila de Mequinensa, situada a la confluència del Segre amb l'Ebre.

És una obra que reflecteix el món d'aquest autor, la riquesa del seu llenguatge i les preocupacions, les pors, les tristeses d'alguns personatges de les seves novel·les, les vides dels quals estan estretament lligades al riu i a la vila.

Em va agradar molt perquè em va ajudar a comprendre l'univers de Jesús Moncada i el drama de la inundació de Mequinensa per construir el pantà. L'obra és alhora trista i divertida, molt ben interpretada i ambientada.

Vam aprofitar aquesta visita a la ciutat de Terrassa per veure l'exposició de dibuixos i pintures del mateix Jesús Moncada, que porta per títol "D'EMBRIONS INCERTS A CALAVERES ATÒNITES". Encara que no va ser la seva principal ocupació, també es dedicà a la pintura i donà forma plàstica a personatges i paisatges insòlits, gairebé surrealistes.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Recursos literaris (Cap. 1)

"Temps amortallat amb teranyines de boira."

"Des del jutge de pau, decebut sense remei dels encants marcits de la jutgessa, enfeinat a llaurar una cosina del secretari de l'alcaldia amb abornades lentes, vigoroses i profundes, mentre ella es fonia en una ranera agònica sota la taula del jutjat, rebregant amb els malucs el registre de defuncions de la vila, fins al sereno, sempre amunt i avall pels carrers com un sedàs de fleca..."

"Segurament, l'única excepció fou el Pasqual de Serafí : estès de cos present sobre el llit de matrimoni, enmig de la sonsònia enervant del dol familiar, païa la mort que havia anat a sorprendre'l a mitja tarda mentre llegia un diari esportiu a la barberia..."

"Les primeres vermellors de l'alba van pujar al mur que vorejava l'Ebre des del llaüts amarrats en els molls silenciosos i s'enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell."

"La pols del carbó se li havia adherit igual que una pell d'ombra."

"A la fi, però, com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors, va anar buidant la tenebra: l'antiga, decrèpita, entranyable i sovint maleïda baluerna va eixir, ocre i negra, de la nit."

"Un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres."

"L'Honorat del Rom, l'apotecari, es trobava dolorosament clavat a la cantonada del carreró de l'Ham amb la Baixada de la Ferradura."

"La teranyina espessa amb què molts vilatans provaven d'ofegar la quera de la mala consciència."

"Anys després, quan el malson sinistre era record polsegós, volva de cendra..."

"La nit a què havia donat pas la incertesa del crepuscle."

"Silenci espès en els carrers deserts."

"Les seves rojors havien ensangonat sense vigoria els molls, on es podrien a poc a poc les velles naus de la vila, abans d'esllissar-se riu amunt i entenebrir-se a ponent, com qualsevol dels altres, entre lluentors morades i sense més històries."

"Quan l'alba remuntava l'Ebre i encenia amb lluentors fugisseres el xarol de la gorra, l'acer de la llança i els botons daurats de l'uniforme del sereno..."

divendres, 26 d’octubre del 2007

Posta de sol

Un capvespre tempestuós que pintava el cel amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres...
(Cap. 1)

Sortida de sol

Les primeres vermellors de l'alba van pujar al mur que vorejava l'Ebre des dels llaüts amarrats en els molls silenciosos...
(Cap. 1)



dijous, 25 d’octubre del 2007

Avui, dia 25 d'octubre de 2007, amb l'ajuda de Dolors i Oriol, he creat el meu Bloc.

Aquest curs, en el TALLER DE LECTURA I ESCRIPTURA
llegirem el llibre

CAMÍ DE SIRGA
de Jesús Moncada

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1)

  • Trencar el dia
  • Fins al moll de l'os
  • Posats a filar prim
  • De mig a mig
  • Sense més històries
  • Deixar de banda
  • Un pèl inquietant
  • Amunt i avall com un sedàs de fleca
  • De cos present
  • Feia via
  • Falòrnies
  • Després d'anys i panys
  • Mil cabòries
  • Feia de mal dir