dissabte, 29 de desembre del 2007

Imatges del poble vell















divendres, 28 de desembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.2)

  • Xafarderia
  • Conxorxes
  • Xarrupada
  • Pastositat embafadora
  • Es despenjaven amb comentaris insulsos
  • Xerrameca
  • Estragat per la disbauxa
  • Sense un sacre
  • Dormia com una soca
  • Tabola afectuosa
  • Porc! Degenerat! Fastigós! Bagasser!
  • Empudegues a meuca
  • Net com una patena
  • Enllestir el tema a corre-cuita
  • Espellucar
  • Força embullada
  • Marcolfes
  • Macarres patibularis
  • Catau
  • Segons veus volanderes
  • Amb ganyotes de fàstic
  • Xaladures
  • Anava com un esperitat
  • Mamarratxades
  • Afegir pebre a la reunió
  • Amb pèls i senyals
  • Llenguallarga
  • Guaitant de reüll
  • Bandarra!
  • No badà boca
  • Havia fet sang
  • Burxar més fondo
  • Fugir d'estudi
  • Tocar el dos a corre-cuita
  • Amb el cap cot
  • Ara, cabdella; després, descabdellarà
  • Setciències
  • Porca!
  • Prou d'aquest color!
  • Mentides podrides
  • Remenar femers
  • Assumptes de faldilles
  • Que en pau descansi
  • Bleda esquifida
  • Vell però més calent que mai
  • Fer taula rasa
  • Llefiscós com una cargolera
  • Burxar sense compassió l'antiga ferida
  • Aigües avall
  • S'havia fet fonedís
  • S'empatollava en hipòtesis
  • Xerrameca enfarfollada
  • A punt de perdre els estreps
  • Inicià un vés-i-vine furiós
  • La rosegava una altra quera
  • La mala pua de l'Estefania d'Albera
  • Fent tomballons
  • Amb prou feines
  • De cop i volta
  • Les converses no sortien a bon camí
  • Eixia de polleguera
  • Mà dura
  • Pollosos sense Déu, carn de patíbul!
  • La conca era una bassa d'oli
  • Púrria
  • Tots al mateix sac
  • Mai no li havien donat ni veu ni vot
  • Es defensava amb penes i treballs
  • A hora foscant
  • Negres com tions
  • De cop i volta
  • Seguir el fil de la memòria
  • Mort de por
  • Ensenyava de lletra de franc
  • El punt de mira de l'odi dels burgesos
  • La bèstia negra dels capitosts
  • Corpenta gegantina
  • Fills de puta! Cabrons!
  • Avançava a bursades
  • Una plantofada escruixidora
  • Què fots aquí?

dimecres, 26 de desembre del 2007

Acaba la reunió de la Carlota de Torres amb les senyores de la vila

"En quedar-se sola, encara més irritada pels compliments hipòcrites del comiat, la senyora va romandre dempeus una estona vora la taula, amb el cap cot, abans d'agarrar el pitxell i estavellar-lo contra la paret del saló. Després d'insultar la Carmela, la Sofia i la Teresa mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."

Recursos literaris (Cap. 2.2)

"... les senyores solien destil·lar el verí de la xafarderia o maquinaven amb fruïció conxorxes inacabables, intrincades i malignes entre sucada i sucada de melindro als tassons de xocolata."

"... i encara que l'Estefania d'Albera, davant el silenci sorrut de l'amfitriona, va comprendre que havia fet sang, no s'arriscà a burxar més fondo i optà per fugir d'estudi."

"... mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."

"Sabia el final de les batusses: un inventari de misèries on veritats, insinuacions i mentides podrides ho embrutaven tot."

"... les velles andròmines impregnades d'altres anys i d'altres vides."

"Asseguda al mig de la gran cuina, embolcallada per una lluna mortoïna que tacava lleument porcellanes, aluminis, plata i coures amb lluentors pàl·lides, la vella minyona va adonar-se de la follia de la idea, de la inutilitat de lluitar contra un temps immutable del qual portaven enfonsades les llavors que de vegades germinaven en còlera."

"... el noi Graells, imatge pastada del seu pare, llefiscós com una cargolera."

"Les flames s'havien menjat el cotxe, però no era a la carrosseria rovellada ni a la tapisseria polsosa de teranyines, on havien quedat marcades unes hores d'alegria incerta junt amb l'empremta bascosa de la mort."

"Enmig de la fosca del saló, negror viscosa que començava a pujar dels molls de l'Ebre plens de vaixells podrits, a la senyora Carlota de Torres, va semblar-li reveure el sol que l'enlluernà a l'estació de ferrocarril de Faió, quan ella i l'Hipòlit de Móra, de retorn del viatge de bodes..."

"A través d'una atmosfera de foc serrada per les cigales amb insistència enervant, enllà dels murs de lignit destinats a les fàbriques de Barcelona, veien dos llaüts amarrats als molls però no albiraven peonades a les naus ni palejant la negror lluent del mineral agrisada pel tel blanquinós de la calitja."