Recursos literaris (Cap. 1)

"Temps amortallat amb teranyines de boira."

"Des del jutge de pau, decebut sense remei dels encants marcits de la jutgessa, enfeinat a llaurar una cosina del secretari de l'alcaldia amb abornades lentes, vigoroses i profundes, mentre ella es fonia en una ranera agònica sota la taula del jutjat, rebregant amb els malucs el registre de defuncions de la vila, fins al sereno, sempre amunt i avall pels carrers com un sedàs de fleca..."

"Segurament, l'única excepció fou el Pasqual de Serafí : estès de cos present sobre el llit de matrimoni, enmig de la sonsònia enervant del dol familiar, païa la mort que havia anat a sorprendre'l a mitja tarda mentre llegia un diari esportiu a la barberia..."

"Les primeres vermellors de l'alba van pujar al mur que vorejava l'Ebre des del llaüts amarrats en els molls silenciosos i s'enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell."

"La pols del carbó se li havia adherit igual que una pell d'ombra."

"A la fi, però, com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors, va anar buidant la tenebra: l'antiga, decrèpita, entranyable i sovint maleïda baluerna va eixir, ocre i negra, de la nit."

"Un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres."

"L'Honorat del Rom, l'apotecari, es trobava dolorosament clavat a la cantonada del carreró de l'Ham amb la Baixada de la Ferradura."

"La teranyina espessa amb què molts vilatans provaven d'ofegar la quera de la mala consciència."

"Anys després, quan el malson sinistre era record polsegós, volva de cendra..."

"La nit a què havia donat pas la incertesa del crepuscle."

"Silenci espès en els carrers deserts."

"Les seves rojors havien ensangonat sense vigoria els molls, on es podrien a poc a poc les velles naus de la vila, abans d'esllissar-se riu amunt i entenebrir-se a ponent, com qualsevol dels altres, entre lluentors morades i sense més històries."

"Quan l'alba remuntava l'Ebre i encenia amb lluentors fugisseres el xarol de la gorra, l'acer de la llança i els botons daurats de l'uniforme del sereno..."