Sobre els grups de senyores...

Finalment, al cap de setmanes de conjectures i misteri, la presentació del vaixell fou anunciada per al darrer diumenge de maig. La gent baixà als molls, emocionada pels esdeveniments...

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4)

• Una confusió de no dir
• La pitrera de l'àvia
• Tremolins
• Banyut de sagristia
• El ministre Canalejas, liquidat a Madrid
• Sanguini rodanxó
• Deixà la parròquia amb un peu enlaire
• Xerrar pels descosits
• Fer-ne cinc cèntims
• Esberlar la closca del model
• Anar-se'n al calaix
• Ruc, poca-vergonya
• No tenir senderi
• No s'adonava del sagramental
• Cràpula inútil
• Abraonar-se a la vianda
• La xerrameca dels convidats
• Els gabatxos
• Entrar a mata-degolla
• Un girigall ensordidor
• Els pròcers garlaven
• S'enfilava com una carabassera
• Saber amb pèls i senyals
• Bramulat a cor
• La llepra dels diners
• La púrria

Recursos literaris (Cap.4)

"Elles, excitades, amanien la història amb escarafalls i algun desmai que requeria la presència sol·lícita de la Camil·l amb el flascó de sals o l'ampolla d'aigua del Carme."

"L'administrador de les mines de la vídua Salleres, apagafocs nocturn i submís de l'alcovat de l'ama..."

"El cavaller de Monegre, calavera groguissa entre el barret arnat i el plastró amb llànties d'oli..."

"Mentrestant, un silenci espès va caure sobre la vila."

"En el secret de la cuina, la Camil·la desenterrava la vella i estremidora història de Pere dels Sants, pinxo de cafè, a qui les ombres del carreró de la Tina se li havien tornat punyals."

"El dol per la mort de l'avi, que va empalmar una becaina al sofà amb un sopar amb sant Pere..."

"La benedicció impacient del rector acabava de vessar llatinades sobre la taula preparada esplèndidament amb menges d'una rotunditat innegable, acompanyades dels vins aspres de la Terra Alta que encenien amb rojor vigorosa el cristall d'ampolles i copes."

"Al Saló de les Verges Màrtirs, la rojor dels vins passava del cristall d'ampolles i copes a les galtes dels comensals; la taula era un mostrari en diversos graus de satisfacció gastronòmica de les fesomies principals de la vila, agitades pels moviments indispensables de masticació i deglució."

"La veu del Sadurní Romaguera, escardalenca i tibada per la ràbia continguda, passà com una brisca gelada enmig de la tabola."

Les siluetes dels llaüters...

Nelson guardava silenci. El record del vell Arquimedes evocat per l'Estanislau se l'enduia a una matinada d'estiu de molt temps enrere...

El camí de sirga

Des dels temps més remots les aigües de l'Ebre han estat solcades pels diversos pobles que hi han fet estada: ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarraïns... Les naus, empeses per la força favorable del corrent de l'aigua i dels vents o ajudades pels sirgadors, varen fer conèixer i estendre per arreu el nom d'Ibèria. Els sirgadors, homes de força i empenta, empenyien els llaguts plens de mercaderies o viatgers que travessaven el territori, i establien un camí secular que marca un itinerari que ha estat bressol d'unes vivències immortalitzades per escriptors tan il·lustres com Artur Bladé i Desumvila, i Jesús Moncada. Avui encara es conserven trams importants d'aquest camí de sirga, pels que ens podem desplaçar per la vora del riu de la mateixa manera que els llaguters, però en aquest cas per una xarxa de camins i carreteres que voregen tot l'Ebre.Els capricis de l'Ebre han originat espais naturals de gran bellesa i les riques hortes de regadiu que contrasten amb els colors ocres de les terres de secà, plantades de vinya, ametllers i olivers.

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3)

• Força emprenyat
• No va donar gaire joc
• Va fer prou forrolla
• Un cop esbandits els perills
• Gatades arbitrals
• Li seguia la veta
• Els quintos
• Un catacroc a la closca
• Ràpida com un llampec
• Em van venir basques
• Va caure com un sac
• Córrer com un boig
• Aneu ben lluny d'osques
• Heu estat de sort, pardal
• T'han afaitat l'orella esquerra
• Guaita!
• El món és una closca d'ou
• No li quedava altre déu que...
• Quan la vídua ja era al clot
• Els del tricorni
• Hòstia quin cop!
• Li vaig fotre un tret
• Fill de puta
• T'ha ben cardat
• Malparits
• Collons de déu
• La puta d'oros

Recursos literaris (Cap. 3)

"Un cap de titella guaitant pel coll de la camisa blanca darrere l'escenari del taulell."

"Una mandra inabastable, profunda i oliosa."

"Acabava d'esmicolar pronòstics infal·libles."

"Entre la pols daurada..."

"Ulls amarats d'enyorament."

"Ampolles de licor ennoblides per les teranyines."

"El llum de la taula de billar es resignà de nou al paper de sempre."

"L'ombra del desaparegut s'agrumollava en una presència palpitant i viva, desbordant la frontera del temps."

"Els carrerrs, les places, les cases, els dos rius, amollaven desesperadament els records perquè algú els recollís."

"La visió de la vila, d'un ocre lluminós i ressec..."

"Una rojor intensa encenia el riu, retallava ombres negres de naus als molls."

"Les siluetes dels llaüters eren taques blavisses i vermelles atrafegades entre rems i cordam."

"El pare no havia volgut ensalivar-lo en un ofici tan dur."

"Res no li resultava estrany en l'aigua viva que guardava dins les entranyes fangoses els ossos perduts del pare."