- Anys i panys
- No fer fred ni calor
- Tenir la mà trencada
- Més negra que l'estalzí
- Sense encomanar-se a Déu ni al diable
- Engaltava
- A la babalà
- A corre cuita
- Estossinada gloriosa
- A punta de dia
- Sense manies
- Amb la closca foradada
- Caigut a recules
- Badades
- Corpenta fenomenal
- Escanyolits
- Desneriment
- Quan li rotava
- Esbandir a plantofades
- Rufianejava
- Marcolfes
- Figues d'un altre paner
- De trascantó
- Enviar a l'altre món
- Per més voltes que li donava
- Tenir corda per anys
- Plorera
- Rampoines
- Com una fuetada
- Badoquejar
- Potingues
- Posar els ulls en blanc
- Aviar-se com un llamp
- Ni poc ni massa
- Fer l'ull gros
- Un calfred a l'espinada
dijous, 6 de desembre del 2007
Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.2)
Recursos literaris (Cap. 1.2)
"... núvols de pols acre ho envaïen tot, fins que un cop de vent se'ls enduia o alguna de les rares pluges que amoroseixen aquella terra aspra les convertia en mortalles de fang."
"Cada enrunament era precedit pel tràngol de buidar la casa escollida a la fi de lliurar-la despullada a les màquines."
"Les troballes van provocar al començament curiositat i especulacions, encara que només fos pel tros de vida de la vila que sovint duien adherida."
"Una nit més negra que l'estalzí..."
"L'alba, esmorteïda per una bromalla moradenca, il·luminava un Ebre calmós sense indicis d'enemics."
"Mentre la imatge del carlí, deslliurada per la mort de la cansadora situació, queia del baluard amb la closca foradada per la bala piadosa i es deixava endur pel corrent de l'Ebre..."
"En la foscor de la nit de juliol pessigollejada pels grills, la flamarada degué ser esglaiadora encara que mai no va aparèixer cap testimoni, ni tan sols fals, per donar-ne fe."
"L'Atanasi Costa era un espectacle amb dos metres i escaig d'alçària i una corpenta fenomenal, més aviat sorprenents en un llinatge d'exemplars força escanyolits, privats per l'exèrcit a causa del seu desneriment de l'honor de defensar la pàtria."
"Tanmateix, veure'l carregat amb un taüt tan enorme que només podia haver estat construït per contenir la mort desmesurada de qui el portava al coll..."
"... en el temps brevíssim de la caiguda, una munió d'imatges es van aglomerar a la superfície polsosa del mirall, pugnant per fugir d'aquella boira de vidre."
"L'embogiment del gos era degut a l'agonia i mort del primer baró de Sàssola gravada feia més de cent anys a les fondàries bromoses del vidre."
"Desprenent un baf pestinencial, barreja d'agrors de suorades febroses, de pudor d'excrements i de podridura, els esclaus espaordits, llançats sense pietat a l'Atlàntic a conseqüència de l'epidèmia que acabava de declarar-se entre la negrada embotida a les bodegues del bergantí, entraven pel mirall."
"... alliberades a l'hora final per l'afebliment del baró, retornaven a través del mirall on la llum grisa reflectida a l'interior de la cambra per un Ebre hivernal es transformava en bromalla atlàntica."
"Cada enrunament era precedit pel tràngol de buidar la casa escollida a la fi de lliurar-la despullada a les màquines."
"Les troballes van provocar al començament curiositat i especulacions, encara que només fos pel tros de vida de la vila que sovint duien adherida."
"Una nit més negra que l'estalzí..."
"L'alba, esmorteïda per una bromalla moradenca, il·luminava un Ebre calmós sense indicis d'enemics."
"Mentre la imatge del carlí, deslliurada per la mort de la cansadora situació, queia del baluard amb la closca foradada per la bala piadosa i es deixava endur pel corrent de l'Ebre..."
"En la foscor de la nit de juliol pessigollejada pels grills, la flamarada degué ser esglaiadora encara que mai no va aparèixer cap testimoni, ni tan sols fals, per donar-ne fe."
"L'Atanasi Costa era un espectacle amb dos metres i escaig d'alçària i una corpenta fenomenal, més aviat sorprenents en un llinatge d'exemplars força escanyolits, privats per l'exèrcit a causa del seu desneriment de l'honor de defensar la pàtria."
"Tanmateix, veure'l carregat amb un taüt tan enorme que només podia haver estat construït per contenir la mort desmesurada de qui el portava al coll..."
"... en el temps brevíssim de la caiguda, una munió d'imatges es van aglomerar a la superfície polsosa del mirall, pugnant per fugir d'aquella boira de vidre."
"L'embogiment del gos era degut a l'agonia i mort del primer baró de Sàssola gravada feia més de cent anys a les fondàries bromoses del vidre."
"Desprenent un baf pestinencial, barreja d'agrors de suorades febroses, de pudor d'excrements i de podridura, els esclaus espaordits, llançats sense pietat a l'Atlàntic a conseqüència de l'epidèmia que acabava de declarar-se entre la negrada embotida a les bodegues del bergantí, entraven pel mirall."
"... alliberades a l'hora final per l'afebliment del baró, retornaven a través del mirall on la llum grisa reflectida a l'interior de la cambra per un Ebre hivernal es transformava en bromalla atlàntica."
dissabte, 1 de desembre del 2007
Al cap d'un any...
Fa un any que van començar les demolicions a Mequinensa. Les cases enrunades són ja un espectacle habitual i la gent aparenta una normalitat fictícia...
"Al cap d'un any de la destrucció de la casa de la Baixada de la Ferradura, les demolicions havien esdevingut un espectacle habitual, amb llargues pauses seguides de revifalles frenètiques, com bursades d'una pesta esmorteïda que recobrava de sobte la virulència de la primeria. Aleshores, als carrers, on la gent provava d'aparentar una normalitat fictícia entre tanta nafra, es sentia de nou el soroll sinistre de les màquines: durant dies i dies, núvols de pols acre ho envaïen tot, fins que un cop de vent se'ls enduia o alguna de les rares pluges que amoroseixen aquella terra aspra les convertia en mortalles de fang."
"Al cap d'un any de la destrucció de la casa de la Baixada de la Ferradura, les demolicions havien esdevingut un espectacle habitual, amb llargues pauses seguides de revifalles frenètiques, com bursades d'una pesta esmorteïda que recobrava de sobte la virulència de la primeria. Aleshores, als carrers, on la gent provava d'aparentar una normalitat fictícia entre tanta nafra, es sentia de nou el soroll sinistre de les màquines: durant dies i dies, núvols de pols acre ho envaïen tot, fins que un cop de vent se'ls enduia o alguna de les rares pluges que amoroseixen aquella terra aspra les convertia en mortalles de fang."dilluns, 26 de novembre del 2007
Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6)
- Coral blasfematòria
- Un bram espaordidor
- Un rebombori
- Guirigall
- Un pèl esfereïdor
- Un espetec formidable
- S'havien afuat
- Guillaren de seguida
- Els perdularis
- Desgranava rosaris de planys
- Ai, Senyor!
- S'embutxacava els diners
- A qui el patró havia fet la festa
- El perfum dolçàs
- Visites de trascantó
- No trobava el desllorigador
- Relliscades amb faldetes
- La bandarra
- Encanallar-se com una marfanta
- Esperada amb candeletes
- No s'hi veia de cap ull
- Desempallegar-se
- Sense un sacre
- Empolainament
- S'obria d'una revolada
- De bocaterrosa
- No li podien treure ni mitja paraula
- No va aclarir mica les coses
- Desempallegar-se
- Com una esperitada
País petit
diumenge, 25 de novembre del 2007
Recursos literaris (Cap. 6)
"Després de segar el regne polsós de les aranyes, fossar aeri on es balancejaven les carcasses de les víctimes -mosques, abegots, papallones- enganxades en el parany mortal de les teranyines..."
"Quan la demolició va lliurar a l'aire gris del matí els últims ressons de les melodies incitants de la madame..."
"Així el pobre mascaró de proa del Polifem va veure frustrada per sempre més l'ambició de ser l'orgull de l'Ebre, concebuda ens els dies esplendorosos de l'Edèn..."
"La seva immobilitat de fusta d'olivera s'estremia a diari davant l'espectacle del llit i el ritual del bany."
"La maduresa plena d'aquell cos esplèndid feia parpallejar l'ull estupefacte i àvid del fill de Posidó."
"Nelson encara conservava el record d'aquelles fesomies malaltisses amb grogors nocturnes de llum de petroli, quan els perdularis embarcaven en els vaixells comptats que reprenien l'esmorteït tràfic fluvial d'abans de la guerra."
"El fang va cobrir el cap de fusta, i l'ull del Polifem, mascaró de navegació efímera un matí molt llunyà per un Ebre tranquil i lluminós, es va tancar per sempre, emportant-se la visió dels últims dies de l'Edèn, el 1919."
"La pupil·la, d'un blau tendre, havia contemplat el descens ràpid de la clientela. Arran de la davallada, solament els banys de la madame interrompien el seu somni de fusta."
"La lluna immensa de la calba del senyor Eugeni Salses -Carbons La Margarida- ja no s'encastava entre les cuixes estremides de la Candelària Llançà, empordanesa petitona i embogidora."
"... arribava amb la follia del pecat als ulls i se'n tornava després, angoixat per la culpa, amb les galtes tacades de pintallavis i pòlvores d'arròs, i el perfum dolçàs de la Tamburini enganxat al mostatxo, a despertar el rector per implorar-li l'absolució."
"Abans que les enrunes de l'Edèn el cobrissin per sempre, la malenconia dels comiats de finals de la tardor del 1919 va tornar a l'ull del mascaró de proa. Se li pintaren de nou a la pupil·la blava els adéus del guitarrista Silveri Tona, que s'acomiadà en vers dels amics -l'Arquimedes Quintana, l'Aleix de Segarra, Ramir d'Anglesola, Claudi Campells i altres ombres esvanides-, reunits en una alifara amarga."
"La resta no pertanyia als records del pobre mascaró oblidat en el camerino, sinó a la memòria d'un Ebre tardoral que ja remuntaven les primeres gavines."
"Quan la demolició va lliurar a l'aire gris del matí els últims ressons de les melodies incitants de la madame..."
"Així el pobre mascaró de proa del Polifem va veure frustrada per sempre més l'ambició de ser l'orgull de l'Ebre, concebuda ens els dies esplendorosos de l'Edèn..."
"La seva immobilitat de fusta d'olivera s'estremia a diari davant l'espectacle del llit i el ritual del bany."
"La maduresa plena d'aquell cos esplèndid feia parpallejar l'ull estupefacte i àvid del fill de Posidó."
"Nelson encara conservava el record d'aquelles fesomies malaltisses amb grogors nocturnes de llum de petroli, quan els perdularis embarcaven en els vaixells comptats que reprenien l'esmorteït tràfic fluvial d'abans de la guerra."
"El fang va cobrir el cap de fusta, i l'ull del Polifem, mascaró de navegació efímera un matí molt llunyà per un Ebre tranquil i lluminós, es va tancar per sempre, emportant-se la visió dels últims dies de l'Edèn, el 1919."
"La pupil·la, d'un blau tendre, havia contemplat el descens ràpid de la clientela. Arran de la davallada, solament els banys de la madame interrompien el seu somni de fusta."
"La lluna immensa de la calba del senyor Eugeni Salses -Carbons La Margarida- ja no s'encastava entre les cuixes estremides de la Candelària Llançà, empordanesa petitona i embogidora."
"... arribava amb la follia del pecat als ulls i se'n tornava després, angoixat per la culpa, amb les galtes tacades de pintallavis i pòlvores d'arròs, i el perfum dolçàs de la Tamburini enganxat al mostatxo, a despertar el rector per implorar-li l'absolució."
"Abans que les enrunes de l'Edèn el cobrissin per sempre, la malenconia dels comiats de finals de la tardor del 1919 va tornar a l'ull del mascaró de proa. Se li pintaren de nou a la pupil·la blava els adéus del guitarrista Silveri Tona, que s'acomiadà en vers dels amics -l'Arquimedes Quintana, l'Aleix de Segarra, Ramir d'Anglesola, Claudi Campells i altres ombres esvanides-, reunits en una alifara amarga."
"La resta no pertanyia als records del pobre mascaró oblidat en el camerino, sinó a la memòria d'un Ebre tardoral que ja remuntaven les primeres gavines."
divendres, 23 de novembre del 2007
Teranyina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


