"Els dols es conservaven impecables; la llum sedosa de l'alcova, pinzellada de la gama d'ocres del dia de tardor colada per les cortines del finestral, n'atenuava la severitat evocadora de túmuls i exèquies."
"La figura del Romaguera no aparegué mai al replà banyat per la llum tamissada de la claraboia sota la qual s'esmorteïa el verd de les plantes d'interior."
"...però una premonició fugissera va sorollar-li l'ànima mentre contemplava el campanar en el cim del qual el gallet assenyalava la direcció d'un cerç que removia la pols de les últimes demolicions als voltants del moll de la Barca."
"A penes albirada entre turons argilosos, enllà de les hortes tatxonades de figueres, el paisatge s'endolcí. La llum dura i seca de l'altiplà desèrtic dels Monegres que havien travessat des de Saragossa, donava pas a les calitges de la vall del Cinca. Tels subtils d'un gris blau difuminaven les coses."
"Els vehicles deixaren enrere el poble de Torrent del Cinca, silenciós entre les hortes; una mica més endavant de la confluència del Cinca i del Segre, seguint ja el curs d'aquest -taca enlluernadora entre gleres blanquinoses i ardents- van entrar al terme de la vila. El paisatge, amb el castell enlairat, semblava mort."
"La negror del lignit era gairebé coberta de nou pels ocres carnosos i els torrats de la terra."
"Les bombes havien rebentat les quadres, de la ferreria només quedava una escampadissa de totxos socarrats i un pany de paret on s'aguantava el marc d'una finestra oberta a la desolació."
"Una alenada de vent embolcallà els vehicles amb una gasa de fum acre."
"Ara el cerç de l'Ebre esventava la calitja, despullava el sol del migdia, enduria de nou el panorama. Una àguila planava lentament a molta altura."
"El munt de ferro cremat i retort semblava l'esquelet d'una estranya bèstia deixada podrir sense colgar-la sota la terra abrusada."
"Quan el doctor, ampul·lós i fantasma, aviant les mateixes frases buides emprades per saludar el retorn d'altres senyors, es disposava a abraçar el cos poderós, sempre ansiat secretament, de la Carlota de Torres, les manetes del rellotge del campanar van arribar a la una i esclatà l'udol assordidor de la sirena"
"A mitja tarda hi anaven les senyores: hora del triomf, de la seguretat recuperada i de la sospitosa xocolata de postguerra del berenar, servida per dues minyones noves, encara maldestres..."
"La directora del grup escolar -lloro arnat i maniaire de comunió diària amb inclinacions inconfessables per les alumnes boniques i tendres..."
"El perfum de l'encens no n'havia pogut vèncer la sentor de gasolina que recordava la funció de garatge a la que els republicans destinaren el temple després de despullar-lo d'altars, imatges i ornaments."
"A la nit, quan la foscor dels carrers, esbandida amb prou feines pels fanals mortoïns de les cantonades, dissimulava anades i vingudes, acudien els altres."
"Tanmateix, l'amant no havia de tornar a recórrer els llargs passadissos nocturns del casal ni la Carlota sentiria més l'olor del seu semen en els llençols rebregats."
"Va seguir la nau amb els ulls fins que es perdé Ebre avall i s'enfonsà en la llunyania com en un sepulcre."
