L'harmònium

..........................................................................................................................................................................

En la celebració dels funerals d'aniversari del senyor Jaume de Torres d'any en any, l'assistència minvava.

.........................................................................................................................................................................

"De l'església plena de gom a gom, amb el pròcers en ple i mossèn Ambròs fent mans i mànigues, dilapidant cera i encens, escarrassant-se a l'hora de cantar les exèquies per tal de recuperar el favor de la família Torres, havien arribat a l'esquifidesa del darrer funeral al qual, fora d'elles, senyora i minyones, emblanquinades per la cerçada que va desencadenar records i comentaris entre la parròquia del Cafè del Moll, solament havien assisit una dotzena de persones, un grup a penes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."

.........................................................................................................................................................................

Camí de Sirga (Cap. 3.4)

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.4)

• Torcar
• Crostam
• Remugava
• Capficada
• Gresca
• Miserables i pollosos
• S'havien despenjat com una plaga
• Capitost
• Forces vives
• Qualsevol pelat
• Gentada
• Xusma
• Púrria patibulària
• Camandulera
• Uns cafres, uns porcs, uns soviètics
• Cop de geni
• Trapelleries
• La mala pua
• Seguir la veta
• Caballer de cap a peus
• Enxampar
• Amollar
• El cotorram
• Resistir fins al darrer cartutx
• Posar-li les banyes
• Carcassa xacrosa
• Treure pols de sota l'aigua
• Ficats al rovell de l'ou
• Amb prou feines
• Sonsònia
• Empolainar-se
• Es feia fonedís
• Engolir-se fel
• La paperassa
• Aquell pollós
• Picaplets
• Passar-lo pel cul del dimoni
• Plena de gom a gom
• Fent mans i mànigues
• Escarrassant-se
• Esquifidesa
• Donava allargues

Recursos literaris (Cap. 3.4)

"...a força de temps, la polseguera acabava per incrustar-s'hi definitivament, per petrificar-les amb un crostam mineral, fràgil a la primeria i consolidat a força de dies fins esdevenir indestructible, tenaç com les partícules de lignit que havien endolat la vila durant un segle."

"...la relació dels quals amb la senyora s'havia refredat considerablement fins atènyer temperatures polars."

"Dia rere dia, d'evocació en evocació, davant el silenci comprensiu de la Carmela, el senyor Jaume de Torres s'anava perfeccionant en boca de la filla."

"Tanmateix, encara que hagués ressuscitat en la plenitud de les facultats amb què l'adornava el cotorram del saló, ni aquell model de virtuts hauria pogut fer res per atallar la decadència de la conca."

"...ell gaudia feia més de deu anys del repòs etern, ben merescut després del seu enterrament agitat, dins un nínxol del panteó familiar, a l'ombra dels malencònics xiprers del cementiri."

"...dues hores abans de signar la venda de la seva mina i anar-se'n a viure a Barcelona amb una corista pigada del Paral·lel que acabaria posant-li les banyes amb un ocellaire de les Rambles."

"L'administrador, ja home de dies, amb prou feines una carcassa xacrosa però amb el cap força clar, acudia al casal i la Carmela plegava el fil dels seus monòlegs, que l'ama escoltava, impacient i sorruda, assentada en la seva butaca preferida."

"Al final del silenci esclatà una filípica més amarga que cap de les anteriors i la minyona va adonar-se amb esglai del fel que la senyora havia aribat a engolir-se aquell matí."

"No pogué suportar el buit que li deixava el naufragi del temps ressuscitat entre els munts de lignit, negres túmuls en el cementiri de l'esplanada de la mina."

"...un grup apenes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir la plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."

El vell Nelson camina entre les runes de la vila.

"La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre'l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d'abans. Congregava famílies en llocs erronis, es desencaminava a causa de munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries..."

------

Camí de Sirga (Cap. 2.4)

Recursos literaris (Cap. 2.4)

"... i va trobar-se de cop i volta en dret de la desolació."

"Malauradament, el trajecte del Cafè del Moll a l'obrador del baster era un dels més consumits per aquella lepra implacable."

"Caminava sense ensopegar una ànima, abaltit pel silenci feixuc. La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió."

"Les màscares van dispersar-se i la negror humitosa que succeí a un dia de boires denses en què els cargols malencònics dels vaixells havien sonat sense parar, barrejats amb els crits de les gavines enllà de les aigües fumoses dels molls..."

"El taulell del cafè era l'escullera on topaven les angoixes."

"Com deia l'Horaci Planes, que, a causa de la seva feina de sereno patia els insomnis de dia, la solució era emprenyar una mica més l'il·lustre funcionari fins que vessessin els ous excel·lentíssims (de colomí, de guatlla, de pardal, de merla?, dubtava la parròquia) i l'amenaça es fes realitat."

"...aquella era una riquesa traïdora, una prosperitat efímera a l'escalfor de la qual pul·lulaven els cucs del podriment."

"L'Estanislau ignorava que podia disposar de milers de nits d'insomni per rumiar i assentar en la memòria les fites amargues del calvari durant el qual la vila, en tenaç defensa, havia aconseguit d'irritar, començant per la del governador de la província, les bosses testiculars de la jerarquia estatal sencera: les arnades de funcionaris polsegosos i pàl·lids; les reblanides amb aigua beneita de politicastres tecnòcrates i devots; les xopes d'alcohol de sabres ensangonats; les momificades, amb una esvàstica cosida a la pell, de l'escollit de Déu retratat a les monedes..."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.4)

• Tirar-hi a sobre quatre palades de terra
• Esbandir-s'ho del cap
• El cor se li encongia
• Fer petar la xerrada
• Xivarri
• Terrabastall
• Quina cabronada!
• L'estossinada
• Ja en tenia els ous plens
• Trepa de rojos
• Emprenyar
• A punta de fusell
• Fins que vessessin els ous excel·lentíssims
• Amb prou feines
• Irritar les bosses testiculars de la jerarquia estatal
• Politicastres

Recursos literaris (Cap. 1.4)

"Recolzat damunt del taulell, es limitava a engolir la potinga indefinible que l'Estanislau anomenava cafè tot acompanyant la paraula d'un gest d'impotència, expressió cautelosa de les mancances de postguerra miserable i amarga malgrat les ínfules del dictador que proclamava a tots els vents la construcció d'un imperi universal."
"Aquesta escampava noms i cognoms de les protagonistes de tendres seduccions ambulants entre les vitrines de la col·lecció familiar d'estris antics i formularis de la professió."

"...s'escandalitzava en evocar cavalcades enèrgiques i gemegoses, amb variacions insòlites, sobre els coixins del divan situat sota els bocals valuosos de les aristolòquies..."

"...un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes."

"Fresquejava i les pollancres riberenques, daurades per la tardor incipient, començaven a aviar Segre i Ebre avall les primeres fulles mortes, estols malencònics que estimulaven la vena romàntica del sereno i li feien multiplicar les visites nocturnes a determnada bellesa de la plaça de la Carpa."

"L'apotecari respirava amb fruició les primeres dolçors tardorals un cop esbandida la calor aclaparadora de l'estiu."

"...el baldragues va trobar-se de cop i volta aculat en un racó del despatx, suportant, tremolós i vermell com un perdigot, l'andanada furibunda del jove."

"...sobre la utilitat de les processons celebrades per implorar la pluja a un cel que castigava el país sencer amb el flagell de la sequera i que tenia les orelles a cal ferrer."

"...i en nom de Déu de republicans, rojos, maçons i separatistes -afirmava evangèlicament l'eclesiastic, reforçant la frase amb moviments vigorosos de la nàpia autoritària, bulb granellut i sanguini on l'Honorat situava la seu de les aspiracions bisbals i qui sap si cardenalícies del rector- havien apuntalat la vella Espanya, rostidora d'heretges..."

"...aquelles anques embogidores, aquell cuixam del Folies Bergère contemplats amb unció durant un viatge d'incògnit a París de mossèn Ambrós amb la tapadora d'una peregrinació a Lourdes!"

"...quan el capellà, després d'obrir un calaix de l'escriptori i treure'n un fal·lus enorme de pa al qual la floridura verdosa de la crosta dotava de la pàtina noble d'un bonze antic..."

"El temps havia fugit com una revolada fins i tot per a l'Estanislau Corbera, que intentava fixar-lo amb els seus recordatoris; el procés que culminava en la destrucció de la vila omplia totalment el passat com si abans d'allò hagués existit solament el buit."

"Pensarós, el seguí amb els ulls a través dels finestrals fins que una polseguera difuminà la imatge a punt de perdre's en una cantonada."