Venecianes

les màscares que amaguen

les seves cares.

Carnaval a la vila.

Dolça, dolça Malena!

................................................................................................................

L'Aleix la pinta

als murs del convent, nua.

Tots dos s'estimen;

viuen l'amor amb joia.

Feliç, feliç Malena!

................................................................................................................

La cruel guerra

els somins d'amor trenca

quan els separa.

No es tornaran a veure.

Trista, trista Malena!

................................................................................................................

L'Aleix moria

lluny de la seva terra.

A Mequinensa

noticies espera.

Pobra, pobra Malena!

................................................................................................................

Vol ser enterrada

amb màscares ocultes

sota la roba.

El cor ple d'enyorança.

Adéu, adéu Malena!

................................................................................................................

Tankas inspirades en el capítol 5.4 de CAMÍ DE SIRGA

Expressions col·loquials i renecs (Epíleg)

• Estantissa
• Basca
• Embotornades
• Marasme
• Un pèl més grossa
• Entrellucava
• El camús del gendre
• Tocat i posat
• Adormida com una soca
• Malson
• Amp penes i treballs
• Baldada
• Oncle calavera
• A tomballons
• No feia peu
• Anar-se'n al calaix
• Un rosari de retrets
• Esquifides
• A corre-cuita
• Escarransida
• Passaven a frec

Recursos literaris (Epíleg)

"Les parpelles coentes, embotornades, s'entreobriren penosament com dues ferides a mig cicatritzar; les clarors vermelloses de la matinada que encenien l'atmosfera tèbia i estantissa de la cambra, tintaren les pupil·les."

"Acabà d'obrir els ulls lleganyosos, provà d'esbandir la boira del seu cervell."

"...començaren a girar de sobte en un remolí esgarrifós que s'enfosquí fins acabar en la negror total, havia estat incapaç d'establir fronteres entre dies i nits en el seu esment al mig del qual surava sempre aquell punt negre. Va reparar-lo en retornar de la primera basca; des d'aleshores el tenia sempre davant com una llavor desconeguda i horrible on hi havia enquibida la foscor que l'embolicava durant els esvaniments.

"Entrellucava figures a l'altra vora d'una plana d'aigües mortes sense llaüts, sense navegants, sense peixos, sense onades; sovint s'acostaven estranyament com si suressin sobre l'aigua."

"Al gran mirall, la llum girava del vermell al rosa."

"Començà a rodar-li el cap: la llavor esclatà, la foscúria cobrí el finestral, les acàcies de la plaça, els molls de l'Ebre on no hi havia sinó naus podrides. No feia peu, s'enfonsava en la negror. Provà de cridar de nou: ningú no acudia a rescatar-la d'aquell pou d'oliasses tenebroses."

"La natura s'apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles, hi sembrava llavors, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades, ràfecs esgrunats, bigues estellades o panys de paret d'on la intempèrie esborrava l'escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses, vols i piuladisses. A les nits, les guineus, cada cop més agosarades, s'aventuraven dins el perímetre de la vila a caçar els gats vagabunds. De vegades, l'antic llaüter podia sentir del llit estant la lluita desesperada dels felins dels quals l'endemà quedaven solament esquitxos de sang seca en el lloc on havien trobat la mort."

"Els miralls reflectien una altra llum, els finestrals del darrere ja no donaven als molls de l'Ebre, el fes morú s'havia perdut en l'atabalament de la mudança i l'esquerda del vetllador de marbre ja no evocava el cop de sabre del general Prim."

"A les cambres noves, entre els mobles encara olorosos de vernís, sentirien sovint velles paraules; de les boires hivernals els arribarien clamors d'antigues tripulacions i crits d'unes altres gavines."

"Les seves despulles presidirien la vila del silenci on dinasties d'enterradors invariablement ebris arrengueraven en fosses i nínxols per al viatge al no-res els difunts segregats per l'altra. Per damunt les tàpies del fossar, els xiprers començaven a desprendre les primeres ombres de l'ocàs contra un cel moradenc."

"... però s'adonava que ell mai no podria sentir seva aquella geometria blanca i vermella: navegant sense llaüt, exiliat sense esperança de retorn, ja pertanyia a la nit inacabable per on el seue pare, la seva filla, Arquimedes Quintana, Malena, Aleix de Segarra, la vídua Salleres, Joanet del Pla, Atanasi Resurrecció, Madamfransuà i tantes altres ombres entranyables navegaven silenciosament cap a l'oblit."

"A la deriva en un Ebre furiós que havia oblidat els solcs de les quilles i la cadència de les vogades, van sotsobrar per colls i pedrets."

"El vell Neptú, avarat amb discursos, banderes i música al moll de les vídues en un dels dies esplendorosos de L'Edèn, era per sempre més una carcassa anònima de fusta morta."

La Sala Venus

L'Honorat del Rom és detingut una nit per la guàrdia civil en les runes del cinema, teatre i sala de ball Venus.

.................................................................................................................

"Anit li havia semblat que, en aquell solar al mig del qual va endevinar un fragment del corn de l'abundància d'escaiola pintada que presidí sempre el frontó de l'escenari per un curiós caprici del senyor Praxedes, no hi haurien cabut ni tan sols les llotges on la foscor de les sessions de cinema propiciava, amb paraules del rector, "la disbauxa de la carn" durant l'onada hipòcrita i moralitzadora subsegüent al triomf dels feixistes a la guerra civil. A les fileres més amagades, les parelles d'enamorats, indiferents a les fadeses que la censura deixava projectar a la pantalla, es lliuraven de ple a activitats força més engrescadores amb un entusiasme tan irreflexiu i comprometedor que el senyor Praxedes decidí salvar almenys les aparences: instal·là un timbre que sonava uns minuts abans del descans o de qualsevol interrupció de la pel·lícula a fi que tothom, previngut pel senyal, tingués temps de recobrar l'aspecte pudorós i cursi proposat com a model per la iconografia franquista."

.................................................................................................................

Camí de Sirga (Cap. 6.4)

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 6.4)

• Closca lunar
• Beneitó
• Pixum
• Acoquinar
• Rosegons de pa
• Paperassa
• Pèl de panolla
• Responia sense embuts
• Escalfar-se el cap
• Trobar-ne el desllorigador
• Guipà de cua d'ull
• Fer cap
• Guardar-se'n com de caure al riu
• Amb prou feines
• Esquifit
• Disbauxa de la carn
• Cursi
• Sorprès quan presentava armes
• Seguir la veta
• Fila grotesca
• Panxut
• Se'n va anar en orris
• Malifeta
• A plantofades
• La canalla
• D'amagot
• Córrer la brama

Recursos literaris (Cap. 6.4)

"A penes va eixir-ne el darrer tricorni, el que cobria la closca lunar del guàrdia Trinitat, insegur sota el pes de l'arxivador..."

"L'edifici, envoltat de runes es convertí en un cor eixordador de lladrucs."

"Dret sobre els munts encara flonjos de runes recents, il·luminades amb prou feines per un fanal groguenc, li havia costat imaginar que aquell espai esquifit hagués pogut encabir un local com el Venus, enorme sobretot en el record d'adolescència..."

"El pare obrí amb el rem els cortinatges amarats, la piragua eixí a l'escenari i ell va tenir la sensació d'interrompre la representació d'una obra fantasmal per a una platea submergida amb les butaques ocupades pels navegants desapareguts en antics naufragis."

"Ara i adés, les tertúlies evocaven l'orgasme llegendari, a cada versió més sorollós, violent, sincopat i gemegaire de la Casilda Quintana, la qual feia somiar despert l'Estanislau Corbera, ignorant de la potència volcànica oculta en una noia d'aparença tan fràgil, sempre ficada entre misses, viàtics, rosaris i novenes."

"La recordança de la Casilda duia inevitablement a la d'un guàrdia primer abocat a una situació semblant a causa de la traça manual de la seva promesa: sorprès quan presentava armes, per un descans del qual no sentí l'anunci previsor del timbre, cridà amb veu de baríton "Franco, Franco, Franco!, pensada oportuna a sobre de patriòtica que va estalviar-li un expedient disciplinari."

"La fila grotesca del Hamlet panxut amb uniforme i tricorni, sostenint amb la mà dreta el crani empolsegat..."

"L'esquelet polsegós del soldat, la calavera dins la qual no acabaven d'esmorteir-se els clamors de batalla, eren a l'altra banda d'una frontera on no volien deixar traspuar res. Abandonarien el passat entre les runes perquè el cerç l'escampés junt amb la pols de la vila assolada."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.4)

• Xerroteig de pardal
• Per menut
• A què cap treia?
• Rècula espillada
• La senyoralla
• Xafarderies
• Escaldada pel reprotxe
• Nu de pèl a pèl
• Marcolfa estràbica
• Meuca
• Fins al moll dels ossos
• Casa de barrets
• Les menjaciris
• Assaonà el bancal
• Finestrejava
• D'amagot
• Encastellada en el casal
• Anar a raure
• El carca
• Rebre una carada furibunda
• Els pollosos
• A genollons
• Fer mans i mànigues
• Xusma

Recursos literaris (Cap. 5.4)

"Només els dits clavats en el domàs vermell dels braços del seient manifestaven l'agitació interior que la trasbalsava."

"Va acabar de recloure's en el seu món; la remor de la vila moria al llindar de la porta."

"La desaparició del convent acabà de desmallar el filat d'una salut fràgil."

"Morí uns mesos abans del canvi a la vila nova, un dia d'octubre mentre la brisca esmorteïa el verd de maragda tardoral dels rius i agrisava grogors esplendoroses que perduraven en hortes i secaners."

"El darrer descendent del baró va caure fulminat per un atac de cor en un bordell quan, nu de pèl a pèl i carregat de rom, puntejava un tango lamentós i canalla amb una marcolfa estràbica, vestida solament amb una mitja negra, la de la cama dreta."

"No anava ja als berenars del Saló de les Verges Màrtirs i se li havia assecat el verí de la llengua amb què emmetzinava la vila."

"... que eren en realitat estrebades d'impaciència del funcionari difunt, ansiós d'arribar a la carn amagada a sota, aleshores incitadora i fresca."

"La clepsidra implacable, ai, amigues de l'ànima, assenyala l'hora planyívola dels tristos adéus!"

"...al saló ressoná la veu de la senyora, primer en to baix, després rabiüda fins que va convertir-se en un seguit de crits que rebotaven d'avantpassat en avantpassat per la filera de pintures del llarguíssim passadís. Les dames amb cotilla, els senyors severs i dignes, fingien no sentir les imprecacions vociferades per la successora."

"Les primeres frases neguitejaren el fundador de la dinastia per la banda dels Camps, reclòs en un racó de l'anomenat Saló Vell, on, gairebé invisible enmig de les tenebres d'uns pigments ennegrits, dormia a la vora d'una cornucòpia de banús i d'un ocell mecànic."

"Embogida, va repetir moltes vegades les darreres paraules fins que la veu es va fondre de sobte en un ofec i el crit d'esverament del Graells -"Senyora, què us passa, senyora?"- arribà a les orelles de les minyones angoixades i a les fileres d'avantpassats immòbils."

"El matí de tardor, esgarrifat per un preludi de tronada..."

"Mentre se n'anava cap a la Costera del Forn, on van informar-lo de la detenció de l'Honorat del Rom, recordà el final d'aquell viatge amarg des de Faió, feia cinc anys. Quan atracà als molls de la vila i va amarrar el vaixell al costat dels que feia temps que s'hi podrien, ja sabia que ni el Verge del Carme ni ell tornarien a navegar mai de la vida."

Camí de Sirga (Cap. 4.4)

Expressions col·loquials i renecs (cap. 4.4)

• Rampell
• S'emprenyava
• Guanyar-se el pa
• Mastegant la incertesa
• Fer bullir l'olla
• Fastiguejats
• Remugar
• Amollar un comentari
• Fotre el camp
• Bandarra
• Plantar cara
• Feta una desferra patètica
• Nyicris menjaciris
• Melindrós i faldilletes
• Entaforada dins el nínxol
• Una calenta geniüda i bondadosa
• La flor de la vida
• Vella xacrosa
• Deixar de banda
• Girar l'esquena
• Amollà una blasfèmia
• Empassar-se el fel
• Anar a raure
• Sense un sacre
• Amb pèls i senyals
• Milions embutxacats
• Pair el disgust
• Xivarri
• Ballar com una baldufa

Recursos literaris (Cap. 4.4)

"Dempeus entre l'arquitectura espectral i trabucada que aixecava la memòria, maleïa per l'angoixa patida durant anys, al llarg del procés deliberadament alentit, enervant, adoptat pels invasors després del fracàs de la primera embestida brutal, a fi de rosegar la vila, dividir-la, anorrear la gent entestada a defensar els seus interessos i la supervivència com a col·lectivitat."

"Tretze anys mastegant la incertesa segon a segon, corroïts per la pesta..."

"Solament van quedar el silenci i l'angoixa. El temps s'estava acabant però la gent, aferrada a la vella carcassa negra..."

"Acabava un malson llarguíssim i cruel, una lluita esterilitzadora per aconseguir el mínim a què un ser humà en aquella situació tenia dret des d'un principi."

"Cada dia l'anguniejava més la perspectiva d'haver de buidar la casa per abandonar-la a les màquines. La sentia amarada de la seva pròpia vida. A les estances suraven records i veus amigues: hi havia viscut la il·lusió, aviat esvanida, dels primers temps del matrimoni, hi havien nascut els fills, hi havien mort els pares i aquella petita sempre enyorada."

"El cementiri dels llaüts: les naus amarrades als molls de la vila en agonia, senyora implacable que no els deixava salpar i els exigia, com un antic cabdill al seguici juramentat i fidel, perir amb ella per navegar-li els rius més enllà de la mort."

"Els bucs ressecs començaren a obrir-se; entre els costellams i dins de les cambres verdejaven les aigües estantisses."

"Grinyolaven els bossells, renillaven les bèsties, les peonades armaven rems als escàlems i les naus salpaven de la vila adormida, esgaiaven l'Ebre ensonyat de l'alba."

"Per Segre i Ebre havien navegat no solament pares, avis i besavis sinó molta altra gent des d'uns temps molt llunyans, tant que la memòria no hi arribava i ho havien de llegir als llibres."

"Els fantasmes poblaven l'estretor de la cambra rescalfada pel sol d'agost que cremava la nau. El xivarri del moll venia d'un món llunyà. El temps li ballava en el cervell com una baldufa, deixava anar visions fugisseres..."

L'harmònium

..........................................................................................................................................................................

En la celebració dels funerals d'aniversari del senyor Jaume de Torres d'any en any, l'assistència minvava.

.........................................................................................................................................................................

"De l'església plena de gom a gom, amb el pròcers en ple i mossèn Ambròs fent mans i mànigues, dilapidant cera i encens, escarrassant-se a l'hora de cantar les exèquies per tal de recuperar el favor de la família Torres, havien arribat a l'esquifidesa del darrer funeral al qual, fora d'elles, senyora i minyones, emblanquinades per la cerçada que va desencadenar records i comentaris entre la parròquia del Cafè del Moll, solament havien assisit una dotzena de persones, un grup a penes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."

.........................................................................................................................................................................

Camí de Sirga (Cap. 3.4)

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.4)

• Torcar
• Crostam
• Remugava
• Capficada
• Gresca
• Miserables i pollosos
• S'havien despenjat com una plaga
• Capitost
• Forces vives
• Qualsevol pelat
• Gentada
• Xusma
• Púrria patibulària
• Camandulera
• Uns cafres, uns porcs, uns soviètics
• Cop de geni
• Trapelleries
• La mala pua
• Seguir la veta
• Caballer de cap a peus
• Enxampar
• Amollar
• El cotorram
• Resistir fins al darrer cartutx
• Posar-li les banyes
• Carcassa xacrosa
• Treure pols de sota l'aigua
• Ficats al rovell de l'ou
• Amb prou feines
• Sonsònia
• Empolainar-se
• Es feia fonedís
• Engolir-se fel
• La paperassa
• Aquell pollós
• Picaplets
• Passar-lo pel cul del dimoni
• Plena de gom a gom
• Fent mans i mànigues
• Escarrassant-se
• Esquifidesa
• Donava allargues

Recursos literaris (Cap. 3.4)

"...a força de temps, la polseguera acabava per incrustar-s'hi definitivament, per petrificar-les amb un crostam mineral, fràgil a la primeria i consolidat a força de dies fins esdevenir indestructible, tenaç com les partícules de lignit que havien endolat la vila durant un segle."

"...la relació dels quals amb la senyora s'havia refredat considerablement fins atènyer temperatures polars."

"Dia rere dia, d'evocació en evocació, davant el silenci comprensiu de la Carmela, el senyor Jaume de Torres s'anava perfeccionant en boca de la filla."

"Tanmateix, encara que hagués ressuscitat en la plenitud de les facultats amb què l'adornava el cotorram del saló, ni aquell model de virtuts hauria pogut fer res per atallar la decadència de la conca."

"...ell gaudia feia més de deu anys del repòs etern, ben merescut després del seu enterrament agitat, dins un nínxol del panteó familiar, a l'ombra dels malencònics xiprers del cementiri."

"...dues hores abans de signar la venda de la seva mina i anar-se'n a viure a Barcelona amb una corista pigada del Paral·lel que acabaria posant-li les banyes amb un ocellaire de les Rambles."

"L'administrador, ja home de dies, amb prou feines una carcassa xacrosa però amb el cap força clar, acudia al casal i la Carmela plegava el fil dels seus monòlegs, que l'ama escoltava, impacient i sorruda, assentada en la seva butaca preferida."

"Al final del silenci esclatà una filípica més amarga que cap de les anteriors i la minyona va adonar-se amb esglai del fel que la senyora havia aribat a engolir-se aquell matí."

"No pogué suportar el buit que li deixava el naufragi del temps ressuscitat entre els munts de lignit, negres túmuls en el cementiri de l'esplanada de la mina."

"...un grup apenes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir la plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."

El vell Nelson camina entre les runes de la vila.

"La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre'l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d'abans. Congregava famílies en llocs erronis, es desencaminava a causa de munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries..."

------

Camí de Sirga (Cap. 2.4)

Recursos literaris (Cap. 2.4)

"... i va trobar-se de cop i volta en dret de la desolació."

"Malauradament, el trajecte del Cafè del Moll a l'obrador del baster era un dels més consumits per aquella lepra implacable."

"Caminava sense ensopegar una ànima, abaltit pel silenci feixuc. La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió."

"Les màscares van dispersar-se i la negror humitosa que succeí a un dia de boires denses en què els cargols malencònics dels vaixells havien sonat sense parar, barrejats amb els crits de les gavines enllà de les aigües fumoses dels molls..."

"El taulell del cafè era l'escullera on topaven les angoixes."

"Com deia l'Horaci Planes, que, a causa de la seva feina de sereno patia els insomnis de dia, la solució era emprenyar una mica més l'il·lustre funcionari fins que vessessin els ous excel·lentíssims (de colomí, de guatlla, de pardal, de merla?, dubtava la parròquia) i l'amenaça es fes realitat."

"...aquella era una riquesa traïdora, una prosperitat efímera a l'escalfor de la qual pul·lulaven els cucs del podriment."

"L'Estanislau ignorava que podia disposar de milers de nits d'insomni per rumiar i assentar en la memòria les fites amargues del calvari durant el qual la vila, en tenaç defensa, havia aconseguit d'irritar, començant per la del governador de la província, les bosses testiculars de la jerarquia estatal sencera: les arnades de funcionaris polsegosos i pàl·lids; les reblanides amb aigua beneita de politicastres tecnòcrates i devots; les xopes d'alcohol de sabres ensangonats; les momificades, amb una esvàstica cosida a la pell, de l'escollit de Déu retratat a les monedes..."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.4)

• Tirar-hi a sobre quatre palades de terra
• Esbandir-s'ho del cap
• El cor se li encongia
• Fer petar la xerrada
• Xivarri
• Terrabastall
• Quina cabronada!
• L'estossinada
• Ja en tenia els ous plens
• Trepa de rojos
• Emprenyar
• A punta de fusell
• Fins que vessessin els ous excel·lentíssims
• Amb prou feines
• Irritar les bosses testiculars de la jerarquia estatal
• Politicastres

Recursos literaris (Cap. 1.4)

"Recolzat damunt del taulell, es limitava a engolir la potinga indefinible que l'Estanislau anomenava cafè tot acompanyant la paraula d'un gest d'impotència, expressió cautelosa de les mancances de postguerra miserable i amarga malgrat les ínfules del dictador que proclamava a tots els vents la construcció d'un imperi universal."
"Aquesta escampava noms i cognoms de les protagonistes de tendres seduccions ambulants entre les vitrines de la col·lecció familiar d'estris antics i formularis de la professió."

"...s'escandalitzava en evocar cavalcades enèrgiques i gemegoses, amb variacions insòlites, sobre els coixins del divan situat sota els bocals valuosos de les aristolòquies..."

"...un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes."

"Fresquejava i les pollancres riberenques, daurades per la tardor incipient, començaven a aviar Segre i Ebre avall les primeres fulles mortes, estols malencònics que estimulaven la vena romàntica del sereno i li feien multiplicar les visites nocturnes a determnada bellesa de la plaça de la Carpa."

"L'apotecari respirava amb fruició les primeres dolçors tardorals un cop esbandida la calor aclaparadora de l'estiu."

"...el baldragues va trobar-se de cop i volta aculat en un racó del despatx, suportant, tremolós i vermell com un perdigot, l'andanada furibunda del jove."

"...sobre la utilitat de les processons celebrades per implorar la pluja a un cel que castigava el país sencer amb el flagell de la sequera i que tenia les orelles a cal ferrer."

"...i en nom de Déu de republicans, rojos, maçons i separatistes -afirmava evangèlicament l'eclesiastic, reforçant la frase amb moviments vigorosos de la nàpia autoritària, bulb granellut i sanguini on l'Honorat situava la seu de les aspiracions bisbals i qui sap si cardenalícies del rector- havien apuntalat la vella Espanya, rostidora d'heretges..."

"...aquelles anques embogidores, aquell cuixam del Folies Bergère contemplats amb unció durant un viatge d'incògnit a París de mossèn Ambrós amb la tapadora d'una peregrinació a Lourdes!"

"...quan el capellà, després d'obrir un calaix de l'escriptori i treure'n un fal·lus enorme de pa al qual la floridura verdosa de la crosta dotava de la pàtina noble d'un bonze antic..."

"El temps havia fugit com una revolada fins i tot per a l'Estanislau Corbera, que intentava fixar-lo amb els seus recordatoris; el procés que culminava en la destrucció de la vila omplia totalment el passat com si abans d'allò hagués existit solament el buit."

"Pensarós, el seguí amb els ulls a través dels finestrals fins que una polseguera difuminà la imatge a punt de perdre's en una cantonada."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 1.4)

• Engarjolaments
• Carca
• A ulls clucs
• Xusma
• Mortaleres
• Amollats
• D'amagot
• Potinga
• De cua d'ull
• Històries de faldilles
• Sapastre
• Alifara
• Fer el darrer badall
• Xerric
• Tenia un peu a la fossa
• Sense embuts
• No combregaven amb les idees
• Acabat d'escudellar
• Noves de trinca
• Cervell aigualit
• Cabronada
• Milhòmens
• Sense embolicar el credo
• Ficar el rem
• Bufar i fer ampolles
• Caboriejar
• Un cop desmenjat d'ala
• Patapaf!
• Mala bava
• Fer empassar la calúmnia
• No es mocava amb la mànega
• Tenia la mà trencada a...
• Passar-los per l'adreçador
• Passar bugada
• Xano-xano
• Fer-li'n cinc cèntims
• A contrapèl
• El baldragues
• Vermell com un perdigot
• Gentussa
• Fer-li la festa
• A dreta llei
• Sense manies
• Tenia les orelles a cal ferrer
• Anar de corcoll
• Arrepapat
• No trobava el desllorigador
• Una estossinada
• Nàpia
• Carrisqueig de dents
• Cuixam
• Plovia a bots i barrals
• Passar pel magí
• Pintar la cignoya a la guineu
• Les poltres del Folies
• Colla de ganàpies!
• La pífia
• L'hostiava
• Havia fugit com una revolada