Recursos literaris (Cap. 3.2)

"...hauria caigut com un sac, un segon abans que la fogonada d'un tir esgaiés la foscúria sobre la massa humana que s'agitava entre cops i crits."

"...un recull secret de poemes d'amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico-geològico-peleontològic."

"Els mocadors flamejaren des que el Nelson va donar la veu de partida fins que la nau es perdé Ebre avall entre les clarors indecises d'una matinada d'agost."

"...i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador."

"Quan tombava la cantonada del carreró del Sol, on havia travessat sense adonar-se'n els records de la Carmela, la figura del vell Nelson, ara patró d'una nau que es podria sense remei als molls silenciosos de la vila, es va pintar a les ninetes verdes de la Júlia Quintana."

"En la iconografia nostàlgica d'aquells anys eren abundoses les aventures acolorides per les parleries vilatanes amb interrogants sense resposta."

"Els ulls verds l'escrutaven amb malenconia i de tant en tant recuperaven el llustre i la tendresa irònica de la joventut."

"Ell desvià la mirada cap a la finestra, la deixà perdre's en la nit de juliol, espesseïda per la xafogor de la garbinada."

"Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores: hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb els ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vila desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."

"Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós."

"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus."

"Però l'Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de l'Eddèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort."

Un aeròstat al cel

El vell Arquimedes Quintana assenyalà amb el braç un punt al cel.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus. Impel·lit pel vent, l'aeròstat pujava darrere el vaixell per la canal del riu."

Passat en condicional

De la finestra estant, asseguda davant de l’ordinador per fer un treball que la Dolors ens ha demanat per penjar al bloc de Camí de Sirga, alço els ulls per uns moments atreta per la visió del paisatge i contemplo les muntanyes i la blavor del cel serè d'aquest matí del mes de gener. Mes enllà dels arbres que marquen els límits del meu jardí, em fixo en les cases de l’altra banda del carrer. Semblen buides, però no ho estan. El fred d’aquest matí d’hivern fa que tothom romangui tancat a dins de la llar. Sembla mentida com canvia la vida de les persones segons les estacions de l’any. El meu pensament vola cap a primaveres passades, en què sentiria l'arribada del bon temps, obriria de bat a bat les portes i les finestres per deixar entrar a casa la brisa suau i perfumada, sortiria a la terrassa i em passaria una bona estona asseguda llegint un llibre de poemes, acaronada pels rajos tebis del sol i escoltant com a música de fons la piuladissa dels ocells, o passejaria pel jardí, regaria les plantes, tindria cura de les flors, vigilaria l’evolució dels arbres fruiters. Però, el fred que sento als peus em fa tornar a la realitat hivernal i la meva vista es torna a posar a la pantalla de l’ordinador, que no sigui que badant em passin les hores i no acabi la feina...

Haikús (Capítol 2.2)

“La nit estalzinava els racons del saló després de despintar els geranis de la balconada; a l’Ebre calmós ja suraven els estels.”

Intenta fer un haikú a partir d’aquest excel·lent material literari

Imatges del poble vell

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2.2)

• Xafarderia
• Conxorxes
• Xarrupada
• Pastositat embafadora
• Es despenjaven amb comentaris insulsos
• Xerrameca
• Estragat per la disbauxa
• Sense un sacre
• Dormia com una soca
• Tabola afectuosa
• Porc! Degenerat! Fastigós! Bagasser!
• Empudegues a meuca
• Net com una patena
• Enllestir el tema a corre-cuita
• Espellucar
• Força embullada
• Marcolfes
• Macarres patibularis
• Catau
• Segons veus volanderes
• Amb ganyotes de fàstic
• Xaladures
• Anava com un esperitat
• Mamarratxades
• Afegir pebre a la reunió
• Amb pèls i senyals
• Llenguallarga
• Guaitant de reüll
• Bandarra!
• No badà boca
• Havia fet sang
• Burxar més fondo
• Fugir d'estudi
• Tocar el dos a corre-cuita
• Amb el cap cot
• Ara, cabdella; després, descabdellarà
• Setciències
• Porca!
• Prou d'aquest color!
• Mentides podrides
• Remenar femers
• Assumptes de faldilles
• Que en pau descansi
• Bleda esquifida
• Vell però més calent que mai
• Fer taula rasa
• Llefiscós com una cargolera
• Burxar sense compassió l'antiga ferida
• Aigües avall
• S'havia fet fonedís
• S'empatollava en hipòtesis
• Xerrameca enfarfollada
• A punt de perdre els estreps
• Inicià un vés-i-vine furiós
• La rosegava una altra quera
• La mala pua de l'Estefania d'Albera
• Fent tomballons
• Amb prou feines
• De cop i volta
• Les converses no sortien a bon camí
• Eixia de polleguera
• Mà dura
• Pollosos sense Déu, carn de patíbul!
• La conca era una bassa d'oli
• Púrria
• Tots al mateix sac
• Mai no li havien donat ni veu ni vot
• Es defensava amb penes i treballs
• A hora foscant
• Negres com tions
• De cop i volta
• Seguir el fil de la memòria
• Mort de por
• Ensenyava de lletra de franc
• El punt de mira de l'odi dels burgesos
• La bèstia negra dels capitosts
• Corpenta gegantina
• Fills de puta! Cabrons!
• Avançava a bursades
• Una plantofada escruixidora
• Què fots aquí?

Acaba la reunió de la Carlota de Torres amb les senyores de la vila

"En quedar-se sola, encara més irritada pels compliments hipòcrites del comiat, la senyora va romandre dempeus una estona vora la taula, amb el cap cot, abans d'agarrar el pitxell i estavellar-lo contra la paret del saló. Després d'insultar la Carmela, la Sofia i la Teresa mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."