De la finestra estant, asseguda davant de l’ordinador per fer un treball que la Dolors ens ha demanat per penjar al bloc de Camí de Sirga, alço els ulls per uns moments atreta per la visió del paisatge i contemplo les muntanyes i la blavor del cel serè d'aquest matí del mes de gener. Mes enllà dels arbres que marquen els límits del meu jardí, em fixo en les cases de l’altra banda del carrer. Semblen buides, però no ho estan. El fred d’aquest matí d’hivern fa que tothom romangui tancat a dins de la llar. Sembla mentida com canvia la vida de les persones segons les estacions de l’any. El meu pensament vola cap a primaveres passades, en què sentiria l'arribada del bon temps, obriria de bat a bat les portes i les finestres per deixar entrar a casa la brisa suau i perfumada, sortiria a la terrassa i em passaria una bona estona asseguda llegint un llibre de poemes, acaronada pels rajos tebis del sol i escoltant com a música de fons la piuladissa dels ocells, o passejaria pel jardí, regaria les plantes, tindria cura de les flors, vigilaria l’evolució dels arbres fruiters. Però, el fred que sento als peus em fa tornar a la realitat hivernal i la meva vista es torna a posar a la pantalla de l’ordinador, que no sigui que badant em passin les hores i no acabi la feina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada