Sortida de sol

Aquella matinada d'estiu, als molls on els navegants es preparaven per salpar...

"Una rojor intensa encenia el riu, retallava ombres negres de naus als molls..."

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 2)

• Per reblar el clau
• Anar-se'n al calaix
• Un pèl excessiva
• Una mitja rialla
• Oncle calavera
• A tot estrop
• Era una mocosa
• Va encolomar-li
• Fil per randa
• Acoquinats pel luxe
• Un punt dolç de maduresa
• Estaquirot ordenancista
• Mostaxos de panolla
• Culs de casino
• Harpies agres
• Beates menjaciris
• Nas de carxofa
• Una ànima en pena
• Pencaren de valent
• Secall inquisitorial
• Alt com déu i el braç
• Un galifardeu d'uns catorze anys
• Deixar-se espellotar
• Amollava un discurs

Recursos literaris (Cap. 2)

Capítol 2

"Un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria que no era un cerç sinó una rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent, va esgarrapar la vila."

"La primera mostra de la pols que es convertiria en obsessió dels vilatans arran de la demolició de la casa de Llorenç de Veriu l'havia arrebossat amb un tel blanquinós d'aparença espectral."

"Corpentes senyorials, depauperades i escruixides..."

"Els esdeveniments que havien de marcar de manera indeleble la vida i la mort de l'Aleix de Segarra eren encara adormits en la saó del futur."

"El model, assegut vora el balcó que donava a la plaça d'Armes, cedia la imatge a la posteritat pictòrica des d'una butaca de vímet."

"La paraula mort, una lluentor negra que bategava entre les paraules del narrador..."

"Mirà escandalitzada la Carlota a través del borrissol de l'au, una neu indecisa en l'atmosfera tranquil·la de la cuina."

"Va entrar en els carrers dels quadres, carrers del record."

"Els resseguia com una possessió, d'una façana a l'altra, per l'aire quiet de la vila inconscient dels avatars del futur. Aleshores, del fons del temps, com una ventada imparable, retornà l'escena..."

Francesc Ferrer i Guàrdia

Va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària.

Va escriure l'obra que du per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics. Va fundar la "Lliga Internacional per a l'educació racional de la infància"

Va ser acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona l'any 1909 i declarat culpable davant un tribunal militar. El dia 13 d'octubre de 1909 va ser executat en la presó del castell de Montjuïc.

Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes, inspirades en la seva pedagogia.

L'Aigua

Un grup format per una bona part dels alumnes de CATALÀ: BLOCS, acompanyats per la professora Dolors Vinyoles, vam anar el dia 24 d'octubre a Terrassa a veure l'obra L'AIGUA. Està formada per textos extrets de les novel·les de Jesús Moncada i ambientada a la vila de Mequinensa, situada a la confluència del Segre amb l'Ebre.

És una obra que reflecteix el món d'aquest autor, la riquesa del seu llenguatge i les preocupacions, les pors, les tristeses d'alguns personatges de les seves novel·les, les vides dels quals estan estretament lligades al riu i a la vila.

Em va agradar molt perquè em va ajudar a comprendre l'univers de Jesús Moncada i el drama de la inundació de Mequinensa per construir el pantà. L'obra és alhora trista i divertida, molt ben interpretada i ambientada.

Vam aprofitar aquesta visita a la ciutat de Terrassa per veure l'exposició de dibuixos i pintures del mateix Jesús Moncada, que porta per títol "D'EMBRIONS INCERTS A CALAVERES ATÒNITES". Encara que no va ser la seva principal ocupació, també es dedicà a la pintura i donà forma plàstica a personatges i paisatges insòlits, gairebé surrealistes.

Recursos literaris (Cap. 1)

"Temps amortallat amb teranyines de boira."

"Des del jutge de pau, decebut sense remei dels encants marcits de la jutgessa, enfeinat a llaurar una cosina del secretari de l'alcaldia amb abornades lentes, vigoroses i profundes, mentre ella es fonia en una ranera agònica sota la taula del jutjat, rebregant amb els malucs el registre de defuncions de la vila, fins al sereno, sempre amunt i avall pels carrers com un sedàs de fleca..."

"Segurament, l'única excepció fou el Pasqual de Serafí : estès de cos present sobre el llit de matrimoni, enmig de la sonsònia enervant del dol familiar, païa la mort que havia anat a sorprendre'l a mitja tarda mentre llegia un diari esportiu a la barberia..."

"Les primeres vermellors de l'alba van pujar al mur que vorejava l'Ebre des del llaüts amarrats en els molls silenciosos i s'enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell."

"La pols del carbó se li havia adherit igual que una pell d'ombra."

"A la fi, però, com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors, va anar buidant la tenebra: l'antiga, decrèpita, entranyable i sovint maleïda baluerna va eixir, ocre i negra, de la nit."

"Un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres."

"L'Honorat del Rom, l'apotecari, es trobava dolorosament clavat a la cantonada del carreró de l'Ham amb la Baixada de la Ferradura."

"La teranyina espessa amb què molts vilatans provaven d'ofegar la quera de la mala consciència."

"Anys després, quan el malson sinistre era record polsegós, volva de cendra..."

"La nit a què havia donat pas la incertesa del crepuscle."

"Silenci espès en els carrers deserts."

"Les seves rojors havien ensangonat sense vigoria els molls, on es podrien a poc a poc les velles naus de la vila, abans d'esllissar-se riu amunt i entenebrir-se a ponent, com qualsevol dels altres, entre lluentors morades i sense més històries."

"Quan l'alba remuntava l'Ebre i encenia amb lluentors fugisseres el xarol de la gorra, l'acer de la llança i els botons daurats de l'uniforme del sereno..."

Posta de sol

Un capvespre tempestuós que pintava el cel amb carmins violacis, ors mortoïns i bromalles negres...

(Cap. 1)