Capítol 2
"Un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria que no era un cerç sinó una rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent, va esgarrapar la vila."
"La primera mostra de la pols que es convertiria en obsessió dels vilatans arran de la demolició de la casa de Llorenç de Veriu l'havia arrebossat amb un tel blanquinós d'aparença espectral."
"Corpentes senyorials, depauperades i escruixides..."
"Els esdeveniments que havien de marcar de manera indeleble la vida i la mort de l'Aleix de Segarra eren encara adormits en la saó del futur."
"El model, assegut vora el balcó que donava a la plaça d'Armes, cedia la imatge a la posteritat pictòrica des d'una butaca de vímet."
"La paraula mort, una lluentor negra que bategava entre les paraules del narrador..."
"Mirà escandalitzada la Carlota a través del borrissol de l'au, una neu indecisa en l'atmosfera tranquil·la de la cuina."
"Va entrar en els carrers dels quadres, carrers del record."
"Els resseguia com una possessió, d'una façana a l'altra, per l'aire quiet de la vila inconscient dels avatars del futur. Aleshores, del fons del temps, com una ventada imparable, retornà l'escena..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada