divendres, 9 de maig del 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.4)

  • Xerroteig de pardal
  • Per menut
  • A què cap treia?
  • Rècula espillada
  • La senyoralla
  • Xafarderies
  • Escaldada pel reprotxe
  • Nu de pèl a pèl
  • Marcolfa estràbica
  • Meuca
  • Fins al moll dels ossos
  • Casa de barrets
  • Les menjaciris
  • Assaonà el bancal
  • Finestrejava
  • D'amagot
  • Encastellada en el casal
  • Anar a raure
  • El carca
  • Rebre una carada furibunda
  • Els pollosos
  • A genollons
  • Fer mans i mànigues
  • Xusma

Recursos literaris (Cap. 5.4)

"Només els dits clavats en el domàs vermell dels braços del seient manifestaven l'agitació interior que la trasbalsava."
"Va acabar de recloure's en el seu món; la remor de la vila moria al llindar de la porta."
"La desaparició del convent acabà de desmallar el filat d'una salut fràgil."
"Morí uns mesos abans del canvi a la vila nova, un dia d'octubre mentre la brisca esmorteïa el verd de maragda tardoral dels rius i agrisava grogors esplendoroses que perduraven en hortes i secaners."
"El darrer descendent del baró va caure fulminat per un atac de cor en un bordell quan, nu de pèl a pèl i carregat de rom, puntejava un tango lamentós i canalla amb una marcolfa estràbica, vestida solament amb una mitja negra, la de la cama dreta."
"No anava ja als berenars del Saló de les Verges Màrtirs i se li havia assecat el verí de la llengua amb què emmetzinava la vila."
"... que eren en realitat estrebades d'impaciència del funcionari difunt, ansiós d'arribar a la carn amagada a sota, aleshores incitadora i fresca."
"La clepsidra implacable, ai, amigues de l'ànima, assenyala l'hora planyívola dels tristos adéus!"
"...al saló ressoná la veu de la senyora, primer en to baix, després rabiüda fins que va convertir-se en un seguit de crits que rebotaven d'avantpassat en avantpassat per la filera de pintures del llarguíssim passadís. Les dames amb cotilla, els senyors severs i dignes, fingien no sentir les imprecacions vociferades per la successora."
"Les primeres frases neguitejaren el fundador de la dinastia per la banda dels Camps, reclòs en un racó de l'anomenat Saló Vell, on, gairebé invisible enmig de les tenebres d'uns pigments ennegrits, dormia a la vora d'una cornucòpia de banús i d'un ocell mecànic."
"Embogida, va repetir moltes vegades les darreres paraules fins que la veu es va fondre de sobte en un ofec i el crit d'esverament del Graells -"Senyora, què us passa, senyora?"- arribà a les orelles de les minyones angoixades i a les fileres d'avantpassats immòbils."
"El matí de tardor, esgarrifat per un preludi de tronada..."

dimecres, 7 de maig del 2008


"Mentre se n'anava cap a la Costera del Forn, on van informar-lo de la detenció de l'Honorat del Rom, recordà el final d'aquell viatge amarg des de Faió, feia cinc anys. Quan atracà als molls de la vila i va amarrar el vaixell al costat dels que feia temps que s'hi podrien, ja sabia que ni el Verge del Carme ni ell tornarien a navegar mai de la vida."

Camí de Sirga (Cap. 4.4)

Expressions col·loquials i renecs (cap. 4.4)

  • Rampell
  • S'emprenyava
  • Guanyar-se el pa
  • Mastegant la incertesa
  • Fer bullir l'olla
  • Fastiguejats
  • Remugar
  • Amollar un comentari
  • Fotre el camp
  • Bandarra
  • Plantar cara
  • Feta una desferra patètica
  • Nyicris menjaciris
  • Melindrós i faldilletes
  • Entaforada dins el nínxol
  • Una calenta geniüda i bondadosa
  • La flor de la vida
  • Vella xacrosa
  • Deixar de banda
  • Girar l'esquena
  • Amollà una blasfèmia
  • Empassar-se el fel
  • Anar a raure
  • Sense un sacre
  • Amb pèls i senyals
  • Milions embutxacats
  • Pair el disgust
  • Xivarri
  • Ballar com una baldufa

Recursos literaris (Cap. 4.4)

"Dempeus entre l'arquitectura espectral i trabucada que aixecava la memòria, maleïa per l'angoixa patida durant anys, al llarg del procés deliberadament alentit, enervant, adoptat pels invasors després del fracàs de la primera embestida brutal, a fi de rosegar la vila, dividir-la, anorrear la gent entestada a defensar els seus interessos i la supervivència com a col·lectivitat."
"Tretze anys mastegant la incertesa segon a segon, corroïts per la pesta..."
"Solament van quedar el silenci i l'angoixa. El temps s'estava acabant però la gent, aferrada a la vella carcassa negra..."
"Acabava un malson llarguíssim i cruel, una lluita esterilitzadora per aconseguir el mínim a què un ser humà en aquella situació tenia dret des d'un principi."
"Cada dia l'anguniejava més la perspectiva d'haver de buidar la casa per abandonar-la a les màquines. La sentia amarada de la seva pròpia vida. A les estances suraven records i veus amigues: hi havia viscut la il·lusió, aviat esvanida, dels primers temps del matrimoni, hi havien nascut els fills, hi havien mort els pares i aquella petita sempre enyorada."
"El cementiri dels llaüts: les naus amarrades als molls de la vila en agonia, senyora implacable que no els deixava salpar i els exigia, com un antic cabdill al seguici juramentat i fidel, perir amb ella per navegar-li els rius més enllà de la mort."
"Els bucs ressecs començaren a obrir-se; entre els costellams i dins de les cambres verdejaven les aigües estantisses."
"Grinyolaven els bossells, renillaven les bèsties, les peonades armaven rems als escàlems i les naus salpaven de la vila adormida, esgaiaven l'Ebre ensonyat de l'alba."
"Per Segre i Ebre havien navegat no solament pares, avis i besavis sinó molta altra gent des d'uns temps molt llunyans, tant que la memòria no hi arribava i ho havien de llegir als llibres."
"Els fantasmes poblaven l'estretor de la cambra rescalfada pel sol d'agost que cremava la nau. El xivarri del moll venia d'un món llunyà. El temps li ballava en el cervell com una baldufa, deixava anar visions fugisseres..."