Per la teva simpatia, per la teva generositat i pels exquisits bunyols de quaresma fets per tu que ens vas obsequiar ahir, tan ben acompanyats amb el vi ranci de la teva terra. Vas convertir la classe en una festa.
divendres, 14 de març del 2008
dimecres, 12 de març del 2008
Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5.3)
- Hauria donat el saxo per no sentir-lo
- Es negava en rodó a...
- Malifetes
- Empastifar
- Lladreries
- Atabalament
- Dormisquejava
- No trobava el desllorigador
- On s'havia fotut?
- El rei de la punyeta
- No eixia ni amb fum de palla
- Cap de soca
- Fotre la mà a la cartera
- Pagant, Sant Pere canta
- Arrufà el nas
- Amollà un rosari de renecs
- Posar els pèls de punta
- Donar un cop d'ull
- Carn i ungla
- Marfanta
- Què hi fotràs?
- No li passen de la gola
- No em queda altre déu
- Va fer-se la barba d'or
- Fer l'article a la parròquia
- La descarnada
- Esbandir la mort
- Ai las!
- No cal que us esllomeu
- Fill de puta
- No ha fet el darrer badall
- Poca-vergonya
- Es va fer fonedís
- Ple de gom a gom
- Se li hauria clavat al cor
- Anar a raure
Recursos literaris (Cap. 5.3)
"Un cop de cerç carregat de terra i brossa, emblanquinà les endolades enfront de les vidrieres del Cafè del Moll."
"El Nelson arrufà el nas i amollà un rosari de renecs dels més gruixuts del seu repertori, no massa extens però sí prou contundent per posar els pèls de punta al pixatinters."
"...el jovent va esbandir la mort al compàs dels boleros interpretats per l'orquestra fundada pel difunt."
"...i de seguida, el Verge del Carme, a favor d'un vent sostingut, s'endinsà en la nit fumorosa, esgaiant la celístia pintada a la pell de l'Ebre."
"..la fosca embolcallava la nau. Només sentien el lliscar de l'aigua pels flancs del llaüt, el soroll dels unglots del matxo pel camí de sirga, la fregadissa de la saula a les branques d'alguna mata.."
"El llaüt solcava l'aigua lenta de la plana, endevinada en la foscúria del murmuri que feia en esgaiar-se contra la roda de proa."
"Un soroll metal·lic, probablement d'una arma, sonà entre el xipolleig esmorteït dels rems."
"Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li va permetre distingir el guerriller remenant el que li semblà un sarró. Va sentir una fregadissa, la flama d'un llumí trencà la fosca. A la primeria, la claror rogenca va enluernar-lo i espesseí més la negror de la figura. La flameta es va enlairar fins la punta d'un cigarret, el llumí es mantingué al nivell del rostre més estona de la necessària i Nelson va adonar-se, mentre se li feia un nus a les entranyes, que des del joc de llum i ombra d'aquella fesomia el miraven els ulls de Salvador Riells."
"La flama va traçar un arc roig i va morir a la negror de l'aigua."
"Semblava un sobre. Nelson se'l va amagar sota la boina sense deixar d'escodrinyar la taca fosca en què s'havia convertit la cara del Salvador."
"El gas letal tallà els fils tremolosos d'una altra memòria que ordia desesperadament velles imatges de temps feliços a la vora de l'Ebre."
"El Nelson arrufà el nas i amollà un rosari de renecs dels més gruixuts del seu repertori, no massa extens però sí prou contundent per posar els pèls de punta al pixatinters."
"...el jovent va esbandir la mort al compàs dels boleros interpretats per l'orquestra fundada pel difunt."
"...i de seguida, el Verge del Carme, a favor d'un vent sostingut, s'endinsà en la nit fumorosa, esgaiant la celístia pintada a la pell de l'Ebre."
"..la fosca embolcallava la nau. Només sentien el lliscar de l'aigua pels flancs del llaüt, el soroll dels unglots del matxo pel camí de sirga, la fregadissa de la saula a les branques d'alguna mata.."
"El llaüt solcava l'aigua lenta de la plana, endevinada en la foscúria del murmuri que feia en esgaiar-se contra la roda de proa."
"Un soroll metal·lic, probablement d'una arma, sonà entre el xipolleig esmorteït dels rems."
"Un besllum de lluna filtrat de sobte pels núvols, li va permetre distingir el guerriller remenant el que li semblà un sarró. Va sentir una fregadissa, la flama d'un llumí trencà la fosca. A la primeria, la claror rogenca va enluernar-lo i espesseí més la negror de la figura. La flameta es va enlairar fins la punta d'un cigarret, el llumí es mantingué al nivell del rostre més estona de la necessària i Nelson va adonar-se, mentre se li feia un nus a les entranyes, que des del joc de llum i ombra d'aquella fesomia el miraven els ulls de Salvador Riells."
"La flama va traçar un arc roig i va morir a la negror de l'aigua."
"Semblava un sobre. Nelson se'l va amagar sota la boina sense deixar d'escodrinyar la taca fosca en què s'havia convertit la cara del Salvador."
"El gas letal tallà els fils tremolosos d'una altra memòria que ordia desesperadament velles imatges de temps feliços a la vora de l'Ebre."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
