dissabte, 19 de gener del 2008

Un record traspaperat


Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps era, sens dubte, un record traspaperat.

"Recordava el so del trombó amb nitidesa, aïllat dels altres instruments de la banda, com a rerafons d'aquella nit. Unes vegades l'evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval..."

dilluns, 14 de gener del 2008

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.2)

  • Hauria clavat una pinya
  • Hauria caigut com un sac
  • Corria com una bala
  • Què fots aquí?
  • Fila!
  • Què feia en aquell vesper
  • Gata maula
  • Escarramada
  • Un home fet i dret
  • L'espellotava en viu
  • Barjaula
  • El jaç del pecat
  • Tot déu
  • Tot passava pel sedàs d'una crítica demolidora
  • Un pèl de veritat
  • Valquíries formidables
  • Japoneses de porcellana
  • Fins al moll de l'os
  • Aclucar l'ull
  • Fer l'ullet
  • Per acabar-ho d'adobar
  • Heretge del diable
  • Es veia d'una hora lluny
  • A mig pastar
  • Treure'n l'aigua clara
  • Capçot
  • Més clar que l'aigua
  • Els de la seva corda
  • Ficar-se amb ell
  • Sense badar boca
  • Les anguiles se t'han menjat la llengua
  • Poca-solta
  • Aquell pollós
  • La maçolada
  • Es posà a festejar
  • Tocat de l'ala
  • No escalfava el llit de la Salleres
  • Sense pensar-s'ho dues vegades
  • Pareixia una boca de carrabina
  • Dient pestes
  • De boca terrosa
  • A força d'anys
  • Aquella saó l'amarà de cap a peus
  • Mirava bocabadat
  • Xerrera
  • Pirata del dimoni
  • Ha fotut el camp

Recursos literaris (Cap. 3.2)

"...hauria caigut com un sac, un segon abans que la fogonada d'un tir esgaiés la foscúria sobre la massa humana que s'agitava entre cops i crits."

"...un recull secret de poemes d'amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico-geològico-peleontològic."

"Els mocadors flamejaren des que el Nelson va donar la veu de partida fins que la nau es perdé Ebre avall entre les clarors indecises d'una matinada d'agost."

"...i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador."

"Quan tombava la cantonada del carreró del Sol, on havia travessat sense adonar-se'n els records de la Carmela, la figura del vell Nelson, ara patró d'una nau que es podria sense remei als molls silenciosos de la vila, es va pintar a les ninetes verdes de la Júlia Quintana."

"En la iconografia nostàlgica d'aquells anys eren abundoses les aventures acolorides per les parleries vilatanes amb interrogants sense resposta."

"Els ulls verds l'escrutaven amb malenconia i de tant en tant recuperaven el llustre i la tendresa irònica de la joventut."

"Ell desvià la mirada cap a la finestra, la deixà perdre's en la nit de juliol, espesseïda per la xafogor de la garbinada."

"Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores: hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb els ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vila desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."

"Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós."

"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus."

"Però l'Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de l'Eddèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort."

diumenge, 13 de gener del 2008

Un aeròstat al cel



El vell Arquimedes Quintana assenyalà amb el braç un punt al cel.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus. Impel·lit pel vent, l'aeròstat pujava darrere el vaixell per la canal del riu."

Passat en condicional



De la finestra estant, asseguda davant de l’ordinador per fer un treball que la Dolors ens ha demanat per penjar al bloc de Camí de Sirga, alço els ulls per uns moments atreta per la visió del paisatge i contemplo les muntanyes i la blavor del cel serè d'aquest matí del mes de gener. Mes enllà dels arbres que marquen els límits del meu jardí, em fixo en les cases de l’altra banda del carrer. Semblen buides, però no ho estan. El fred d’aquest matí d’hivern fa que tothom romangui tancat a dins de la llar. Sembla mentida com canvia la vida de les persones segons les estacions de l’any. El meu pensament vola cap a primaveres passades, en què sentiria l'arribada del bon temps, obriria de bat a bat les portes i les finestres per deixar entrar a casa la brisa suau i perfumada, sortiria a la terrassa i em passaria una bona estona asseguda llegint un llibre de poemes, acaronada pels rajos tebis del sol i escoltant com a música de fons la piuladissa dels ocells, o passejaria pel jardí, regaria les plantes, tindria cura de les flors, vigilaria l’evolució dels arbres fruiters. Però, el fred que sento als peus em fa tornar a la realitat hivernal i la meva vista es torna a posar a la pantalla de l’ordinador, que no sigui que badant em passin les hores i no acabi la feina...