dilluns, 14 de gener de 2008

Recursos literaris (Cap. 3.2)

"...hauria caigut com un sac, un segon abans que la fogonada d'un tir esgaiés la foscúria sobre la massa humana que s'agitava entre cops i crits."

"...un recull secret de poemes d'amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico-geològico-peleontològic."

"Els mocadors flamejaren des que el Nelson va donar la veu de partida fins que la nau es perdé Ebre avall entre les clarors indecises d'una matinada d'agost."

"...i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador."

"Quan tombava la cantonada del carreró del Sol, on havia travessat sense adonar-se'n els records de la Carmela, la figura del vell Nelson, ara patró d'una nau que es podria sense remei als molls silenciosos de la vila, es va pintar a les ninetes verdes de la Júlia Quintana."

"En la iconografia nostàlgica d'aquells anys eren abundoses les aventures acolorides per les parleries vilatanes amb interrogants sense resposta."

"Els ulls verds l'escrutaven amb malenconia i de tant en tant recuperaven el llustre i la tendresa irònica de la joventut."

"Ell desvià la mirada cap a la finestra, la deixà perdre's en la nit de juliol, espesseïda per la xafogor de la garbinada."

"Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores: hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb els ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vila desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."

"Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós."

"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus."

"Però l'Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de l'Eddèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort."