dissabte, 17 de novembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 5)

  • Suat com un poll
  • A males penes
  • Gitada al llit
  • Una curiosa enflitja en una galta
  • La brega
  • Esmunyir-se
  • Buscar la lluna per la bassa
  • Girigall histèric
  • Cridòria
  • Maremagnum
  • Xalar
  • Plantofada
  • Raig d'hòsties
  • Ensobina
  • Una patacada rabiüda
  • No havia trencat cap plat ni cap olla
  • Caigut de morros
  • Una clatellada
  • Endinyar
  • Engegà a rodolons per terra
  • Esllomar
  • Liquidar amb un tret
  • Va afaitar-lo en sec la bala
  • Amb pèls i senyals
  • Llepafils
  • La senyoralla
  • Una tasca més peluda
  • Li sabia la flaca
  • Quin talòs
  • Quin reconsagrat
  • Tocar campanes
  • Bufar i fer ampolles
  • No entenien ni un borrall
  • Estirar de la llengua
  • No va treure'n l'entrellat
  • Catèrvola
  • Malparit!
  • Capat!
  • Cabró!
  • Fill de mala mare
  • Harpia negra, greixosa, esdentagada
  • Collons
  • La mare que els...
  • Hòstia!
  • La bandarra de la vídua
  • Les banyes del difunt
  • La cornamenta pòstuma del finat
  • Que els donin pel sac
  • Púrria!
  • Faldilletes!

Recursos literaris (Cap. 5)

"Qualsevol paraula, qualsevol sensació retornaven filagarses de memòria; els fragments s'acoplaven com peces d'un trencaclosques, dibuixaven antigues imatges del veterà d'Àfrica."

"La veu del secretari del jutjat era ja un balbuceig trencat per empassades sorolloses de saliva a causa de la visió dels rínxols negríssims del sexe hospitalari i àvid de la senyoreta Estefania d'Albera, escarramada damunt la vànova amb brodats florals i serrells de seda."

"Mentre l'enterrament del Pasqual de Serafí s'estiregassava, es comprimia o es mossegava la cua per les angostors i giragonses de la vila medieval..."

"Ja en parlaven com d'un bon esqueix de patró, el succesor del vell, que, amb l'orella tallada d'allò més alerta, iniciava un viatge difícil aquell matí de boira baixa i densa en la qual la negror del vaixell es va esfumar de seguida al ritme compassat de la vogada."

"El desembre fredorós mudà en abrilada: s'esbandiren les boires, una alenada tèbia va esllissar-se per la vall, començà a ploure a bots i barrals."

"L'Ebre, bram furiós d'aigües sangonoses..."

"La figura -esclat magnífic de plomes vermelles i de cabells rossos- de la bella Françoise Herzog, la nova i rutilant estrella de les nits de l'Edèn, a qui els vilatans havien d'anomenar per sempre més Madamfransuà."

"Al cap d'una estona, l'aire es va apesantir, el cel va tornar-se fosc, un aiguat fortíssim començà a crivellar la pell de l'Ebre i el riu es va entreviar de filagarses terroses."

"Sobre els grups de senyores florien ombrel·les i pintaven de vermell, de blau, de rosa, el matí de primavera."

"La mirada reprovadora de l'àvia Camps a l'escot de la cantant, on trobà la del gendre, va coincidir amb l'arribada de les autoritats -negror suorosa, escanyada per colls postissos i corbates, d'on emergien les xemeneies dels copaltes- que acompanyaven la vídua de Salleres."

"Un coet va enlairar-se de la mina de la vídua, un quilòmetre aigües amunt de la vila, va esclatar sobre el verd de les hortes de la riba dreta de l'Ebre i tacà la blavor del cel amb un nuvolet efímer."

"El riu reflectia amb una tremolor sobtada els colors alegres i brillants amb què l'Aleix havia pintat el buc del gran llaüt dotat de rodes i pals, com un vapor. A proa, un mascaró espaordidor, tallat en fusta per un escultor de Lleida, representava el gegant mitològic el nom del qual duia el vaixell; el seu únic ull, plantat al front, semblava escodrinyar amb malfiança la gernació dels molls. A les galtes de proa, les lletres pintades d'escarlata destacaven entre unes garlandes sostingudes per sirenes de cabelleres rosses i pits opulents, còpia dels d'Olga Sagristà, cupletera de molta empenta de L'Edèn i amor secret de l'home de confiança de la vídua Salleres. La borda presentava una altra garlanda floral i la mena de parafangs de les rodes de pales era un recull enciclopèdic de plantes aquàtiques estilitzades entre les quals pul·lulava un deliri piscícola de carpes, barbs, bagres i sabogues acaçats per sinuoses anguiles de plata."

divendres, 16 de novembre del 2007

Sobre els grups de senyores...

Finalment, al cap de setmanes de conjectures i misteri, la presentació del vaixell fou anunciada per al darrer diumenge de maig. La gent baixà als molls, emocionada pels esdeveniments...


dimarts, 13 de novembre del 2007

Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4)

  • Una confusió de no dir
  • La pitrera de l'àvia
  • Tremolins
  • Banyut de sagristia
  • El ministre Canalejas, liquidat a Madrid
  • Sanguini rodanxó
  • Deixà la parròquia amb un peu enlaire
  • Xerrar pels descosits
  • Fer-ne cinc cèntims
  • Esberlar la closca del model
  • Anar-se'n al calaix
  • Ruc, poca-vergonya
  • No tenir senderi
  • No s'adonava del sagramental
  • Cràpula inútil
  • Abraonar-se a la vianda
  • La xerrameca dels convidats
  • Els gabatxos
  • Entrar a mata-degolla
  • Un girigall ensordidor
  • Els pròcers garlaven
  • S'enfilava com una carabassera
  • Saber amb pèls i senyals
  • Bramulat a cor
  • La llepra dels diners
  • La púrria

Recursos literaris (Cap.4)

"Elles, excitades, amanien la història amb escarafalls i algun desmai que requeria la presència sol·lícita de la Camil·l amb el flascó de sals o l'ampolla d'aigua del Carme."

"L'administrador de les mines de la vídua Salleres, apagafocs nocturn i submís de l'alcovat de l'ama..."

"El cavaller de Monegre, calavera groguissa entre el barret arnat i el plastró amb llànties d'oli..."

"Mentrestant, un silenci espès va caure sobre la vila."

"En el secret de la cuina, la Camil·la desenterrava la vella i estremidora història de Pere dels Sants, pinxo de cafè, a qui les ombres del carreró de la Tina se li havien tornat punyals."

"El dol per la mort de l'avi, que va empalmar una becaina al sofà amb un sopar amb sant Pere..."

"La benedicció impacient del rector acabava de vessar llatinades sobre la taula preparada esplèndidament amb menges d'una rotunditat innegable, acompanyades dels vins aspres de la Terra Alta que encenien amb rojor vigorosa el cristall d'ampolles i copes."

"Al Saló de les Verges Màrtirs, la rojor dels vins passava del cristall d'ampolles i copes a les galtes dels comensals; la taula era un mostrari en diversos graus de satisfacció gastronòmica de les fesomies principals de la vila, agitades pels moviments indispensables de masticació i deglució."

"La veu del Sadurní Romaguera, escardalenca i tibada per la ràbia continguda, passà com una brisca gelada enmig de la tabola."