"Elles, excitades, amanien la història amb escarafalls i algun desmai que requeria la presència sol·lícita de la Camil·l amb el flascó de sals o l'ampolla d'aigua del Carme."
"L'administrador de les mines de la vídua Salleres, apagafocs nocturn i submís de l'alcovat de l'ama..."
"El cavaller de Monegre, calavera groguissa entre el barret arnat i el plastró amb llànties d'oli..."
"Mentrestant, un silenci espès va caure sobre la vila."
"En el secret de la cuina, la Camil·la desenterrava la vella i estremidora història de Pere dels Sants, pinxo de cafè, a qui les ombres del carreró de la Tina se li havien tornat punyals."
"El dol per la mort de l'avi, que va empalmar una becaina al sofà amb un sopar amb sant Pere..."
"La benedicció impacient del rector acabava de vessar llatinades sobre la taula preparada esplèndidament amb menges d'una rotunditat innegable, acompanyades dels vins aspres de la Terra Alta que encenien amb rojor vigorosa el cristall d'ampolles i copes."
"Al Saló de les Verges Màrtirs, la rojor dels vins passava del cristall d'ampolles i copes a les galtes dels comensals; la taula era un mostrari en diversos graus de satisfacció gastronòmica de les fesomies principals de la vila, agitades pels moviments indispensables de masticació i deglució."
"La veu del Sadurní Romaguera, escardalenca i tibada per la ràbia continguda, passà com una brisca gelada enmig de la tabola."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada