dimecres, 7 de maig del 2008

Recursos literaris (Cap. 4.4)

"Dempeus entre l'arquitectura espectral i trabucada que aixecava la memòria, maleïa per l'angoixa patida durant anys, al llarg del procés deliberadament alentit, enervant, adoptat pels invasors després del fracàs de la primera embestida brutal, a fi de rosegar la vila, dividir-la, anorrear la gent entestada a defensar els seus interessos i la supervivència com a col·lectivitat."
"Tretze anys mastegant la incertesa segon a segon, corroïts per la pesta..."
"Solament van quedar el silenci i l'angoixa. El temps s'estava acabant però la gent, aferrada a la vella carcassa negra..."
"Acabava un malson llarguíssim i cruel, una lluita esterilitzadora per aconseguir el mínim a què un ser humà en aquella situació tenia dret des d'un principi."
"Cada dia l'anguniejava més la perspectiva d'haver de buidar la casa per abandonar-la a les màquines. La sentia amarada de la seva pròpia vida. A les estances suraven records i veus amigues: hi havia viscut la il·lusió, aviat esvanida, dels primers temps del matrimoni, hi havien nascut els fills, hi havien mort els pares i aquella petita sempre enyorada."
"El cementiri dels llaüts: les naus amarrades als molls de la vila en agonia, senyora implacable que no els deixava salpar i els exigia, com un antic cabdill al seguici juramentat i fidel, perir amb ella per navegar-li els rius més enllà de la mort."
"Els bucs ressecs començaren a obrir-se; entre els costellams i dins de les cambres verdejaven les aigües estantisses."
"Grinyolaven els bossells, renillaven les bèsties, les peonades armaven rems als escàlems i les naus salpaven de la vila adormida, esgaiaven l'Ebre ensonyat de l'alba."
"Per Segre i Ebre havien navegat no solament pares, avis i besavis sinó molta altra gent des d'uns temps molt llunyans, tant que la memòria no hi arribava i ho havien de llegir als llibres."
"Els fantasmes poblaven l'estretor de la cambra rescalfada pel sol d'agost que cremava la nau. El xivarri del moll venia d'un món llunyà. El temps li ballava en el cervell com una baldufa, deixava anar visions fugisseres..."