Des dels temps més remots les aigües de l'Ebre han estat solcades pels diversos pobles que hi han fet estada: ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, sarraïns... Les naus, empeses per la força favorable del corrent de l'aigua i dels vents o ajudades pels sirgadors, varen fer conèixer i estendre per arreu el nom d'Ibèria. Els sirgadors, homes de força i empenta, empenyien els llaguts plens de mercaderies o viatgers que travessaven el territori, i establien un camí secular que marca un itinerari que ha estat bressol d'unes vivències immortalitzades per escriptors tan il·lustres com Artur Bladé i Desumvila, i Jesús Moncada. Avui encara es conserven trams importants d'aquest camí de sirga, pels que ens podem desplaçar per la vora del riu de la mateixa manera que els llaguters, però en aquest cas per una xarxa de camins i carreteres que voregen tot l'Ebre.Els capricis de l'Ebre han originat espais naturals de gran bellesa i les riques hortes de regadiu que contrasten amb els colors ocres de les terres de secà, plantades de vinya, ametllers i olivers.
dimarts, 6 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Gràcies Mercè,
Aquesta informació històrica sobre Mequinensa ens farà entendre millor la novel·la.
Calafat
Publica un comentari a l'entrada