dimecres, 26 de desembre de 2007

Recursos literaris (Cap. 2.2)

"... les senyores solien destil·lar el verí de la xafarderia o maquinaven amb fruïció conxorxes inacabables, intrincades i malignes entre sucada i sucada de melindro als tassons de xocolata."

"... i encara que l'Estefania d'Albera, davant el silenci sorrut de l'amfitriona, va comprendre que havia fet sang, no s'arriscà a burxar més fondo i optà per fugir d'estudi."

"... mentre recollien els trossos de vidre i les rodanxes de llimona que lluïen com monedes d'or escampades per terra..."

"Sabia el final de les batusses: un inventari de misèries on veritats, insinuacions i mentides podrides ho embrutaven tot."

"... les velles andròmines impregnades d'altres anys i d'altres vides."

"Asseguda al mig de la gran cuina, embolcallada per una lluna mortoïna que tacava lleument porcellanes, aluminis, plata i coures amb lluentors pàl·lides, la vella minyona va adonar-se de la follia de la idea, de la inutilitat de lluitar contra un temps immutable del qual portaven enfonsades les llavors que de vegades germinaven en còlera."

"... el noi Graells, imatge pastada del seu pare, llefiscós com una cargolera."

"Les flames s'havien menjat el cotxe, però no era a la carrosseria rovellada ni a la tapisseria polsosa de teranyines, on havien quedat marcades unes hores d'alegria incerta junt amb l'empremta bascosa de la mort."

"Enmig de la fosca del saló, negror viscosa que començava a pujar dels molls de l'Ebre plens de vaixells podrits, a la senyora Carlota de Torres, va semblar-li reveure el sol que l'enlluernà a l'estació de ferrocarril de Faió, quan ella i l'Hipòlit de Móra, de retorn del viatge de bodes..."

"A través d'una atmosfera de foc serrada per les cigales amb insistència enervant, enllà dels murs de lignit destinats a les fàbriques de Barcelona, veien dos llaüts amarrats als molls però no albiraven peonades a les naus ni palejant la negror lluent del mineral agrisada pel tel blanquinós de la calitja."