dimecres, 13 de febrer de 2008

Recursos literaris (Cap. 1.3)

"...des d'on l'Alfons Garrigues servava el timó amb la seva memòria, el paisatge ja havia quedat cobert per la boira gelada de l'hivern del 1939. Ocres i verds de l'Ebre acabaven de convertir-se en un gris brut sobre el qual s'esllissaven lentament les dargues com escates despreses d'un peix gegantí."

"Allí, amb les puntes dels peus a la mateixa vora de l'aigua o agrumollats a l'embarcació, provaven de nou a extreure les fesomies de les figures encara anònimes."

"Mentre la distància minvava lentament, les taques d'ombra i de llum començaven a concretar-se i configuraven rostres gairebé sempre demacrats per les privacions, el cansament i l'angoixa."

"Aleshores l'espera encara resultava més cruel; la grisor fumosa de la boira no desvetllava el secret fins a la mateixa vora de l'embarcador."

"De la riada grisa, barreja de cares i de dies, de sol i de boira, perquè les tornades no s'acabaven mai, la memòria d'Alfons Garrigues guardava records indelebles."

"De les boires del temps arribava la imatge inesborrable de l'Eduard Forques, calafat de ribera per tradició familiar, saxofonista tenor per vocació irreprimible."

"De l'estació de Faió fins a la vila, les notes vacil·lants de la peça inconclusa havien anat resseguint el camí de sirga, ressonant tristament per la vall de l'Ebre encara estremida per la batalla, endolada per la mort."

"El local quedà obert de bat a bat a cerçades aspres i garbinades xafogoses que fixaren la pols en els miralls i cobriren de pàtina el desastre causat per la soldadesca."

"Sense la seva presència, el paisatge recuperà els colors de la tardor del 1971 i el transbordador es va desfer en la llum dolça de setembre."

"...en els ulls del presoner ja habitava l'ombra de la mort que l'esperava a la ciutat davant l'escamot d'afusellament. Les ninetes del líder obrer arreplegaven amb una tristesa sense fons la darrera imatge de la vila endolada i famèlica on uns vencedors implacables feien jugar a la guerra amb fusells de fusta, al compàs de trompetes i tambors, la canalla desnodrida i pollosa.

"Mentre un cerç tardoral encara ablanit amb tebiors tardanes d'estiu feia vibrar els vidres dels finestrals amb regolfades aspres i hi estampava el color torrat de les primeres fulles caigudes, el cafeter seguia atentament la viva conversa dels presents."

"Però les notes, al cap d'un moment de bategar-li a flor de consciència, es tornaren a enfonsar entre les oblidances del saxo tenor."