És com un lloro
fastigós i manaire
la Directora.
Persegueix les alumnes
dolces, boniques, tendres...
...............................................
*************************
Llum dura i seca
del desert dels Monegres.
Calitges blaves,
grises, difuminades,
suaus, de la vall del Cinca.
..................
*************************
Els ulls seguien
la nau baixant per l'Ebre
que s'endinsava
en fonda llunyania
freda com un sepulcre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada