dimecres, 23 de gener de 2008

Recursos literaris (Cap. 4.2)

"... allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges."

"Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps, era sens dubte un record traspaperat."

"La part del trombó era, doncs, un record intrús en la riada de la memòria."

"La música havia amarat les hores nocturnes, de fronteres borroses, les quals semblaven cavalcar-se en un garbuix indestriable, rosegades pel neguit de les primeres notícies sobre la caiguda de la monarquia."

"A penes el baló de l'enginyer Pons acabava de sobrevolar els molls i es perdia enllà del pont entre les esplendors d'un crepuscle de foc..."

"el seu panteix ansiós, cada vegada més sincopat fins que, en el moment de buidar-se, mentre el sentia tibar-se com un arc, es transformava en un gemec ronc en l'arrel del qual, a la Carlota de Torres, li semblava endevinar la desesperació de l'anihilament."

"... quan l'alba indecisa començava a tremolar a les aigües de l'Ebre."

"El fantasma, suposadament esvanit, cobrava vida als carrers, esquerdava la crosta del temps."

"...la continuació de la festa un cop esbandida l'ombra de la mort."

"La corrua blanca i negra de monges acabava d'embarcar en un llaüt..."

"¿Per què no ofegaven el crit que llançaven els últims grups, esfereïdor com un presagi de sang?"

"A l'itinerari per on el crit avançà cap a la plaça d'Armes, les nafres dels edificis morts desencaminaven la memòria."

"...acoquinaven tot déu i obligaven el senyor Jaume a anar-se'n de casa -a la mina, al casino, a l'infern- per no sentir-la."

"...li semblava que el crit que només ressonava en el seu cervell, pujava per la balconada de la cambra i donava vida al silenci."

"...perdut en els carrers desfigurats per les destruccions, abans de fer-se audible va desintegrar-se sobre el moll de les Vídues, gairebé a frec dels arbres dels vaixells morts."