dimecres, 30 de gener de 2008

Recursos literaris (Cap. 5.2)

"Unes vegades, les imatges eren nítides; d'altres giraven en remolins, es desfeien com volves de cendra si intentava detenir-les."

"El vell quadrer acaricià la llisor tèbia del llom d'un matxo abans de posar-li la cabeçada; un estremiment poderós va recórrer com una onada la pell de la bèstia, impregnada d'olor calenta i agra de palla i de fems."

"Vora les naus il·luminades per un sol deixatat a penes després d'un horitzó pintat amb tintes violades, va veure el Francesc Romaguera."

"L'agutzil, empassant-se la ranera de l'agonia que no podia amollar a través de la mordassa, morí al cap de dos dies, al pes d'una matinada estremida pel cerç."

"Colgat el difunt -capvespre vinós entre els xiprers del fossar, embolcallant els quatre gats aterrits del seguici-, semblà que les revelacions de l'agutzil s'esvanirien juntament amb la imatge de l'assassí."

"Aleshores, els miralls del casino ja jugaven sovint amb el monocle de von Müller."

"El sol aclaria de pressa els blaus foscos de l'aigua..."

"El món, atupat per la calor implacable de juliol, pareixia a punt de crebassar-se."

"Aquella actitud, plena de trancacolls esquivats amb prou lucidesa, duia les coses a un terreny entenedor, quotidià, despullat de la faramalla dels qui volien fer creure que el cel era de ceba i es podia emprendre a mossades."

"L'Ebre, mirall espurnejant, enlluernava; un baf blavenc i enganxós tremolava damunt la mitjana de la Ferradura."

"El blanc d'un ull brillava entre dues clapes de llot negrós, la nineta immòbil fitava el cel sense núvols."

"El rosat pàl·lid de les galtes donava pas a la foscor de la barba, llarga i arrissada, on esclatava el vermelló dels llavis."

"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immovilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se doná la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."

"Nelson va sentir la fregadissa a la banda d'estribord: després, el barbut de fusta es va perdre Ebre avall entre l'escuma del solc del Neptú."