Fotografies
arrugades, grogoses,
que rememoren
moments perduts per sempre
que el nostre cor enyora.
aaaaaaaaaaaaaaaCalor implacable
aaaaaaaaaaaaaaano bufa un alè d'aire.
aaaaaaaaaaaaaaaEl matxo sirga;
aaaaaaaaaaaaaaaper la ribera dreta
aaaaaaaaaaaaaaaremunta el llaüt l'Ebre.
Júlia Quintana
s'acomiada de Nelson
i el cor li trenca.
Sentiments purs que brollen
i l'amaren per sempre.
aaaaaaaaaaaaaaaSants, santes, verges,
aaaaaaaaaaaaaaapetits dimonis i àngels,
aaaaaaaaaaaaaaallençats a l'Ebre.
aaaaaaaaaaaaaaaFusta policromada
aaaaaaaaaaaaaaaque l'aigua podriria.
diumenge, 27 de gener del 2008
Una carpa
No bufava ni un alè de garbinada. El matxo sirgava lentament per la riba dreta remolcant el llaüt, de tornada de Tortosa.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immobilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se donà la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."
dijous, 24 de gener del 2008
Expressions col·loquials i renecs (Cap. 4.2)
- Saragata
- No va quedar-li altre déu
- Va quedar molt ratada
- Baixar de la figuera
- A corre-cuita
- Guardar-se com de caure al riu
- Amb pèls i senyals
- Tracalada
- Embull de cabòries
- Per quins set sous
- Guaitava
- Una tirallonga
- Mai de la vida
- emporuguida
- Terrabastall
- Trencar el dia
- Bullanga
- Turbamulta
- Desmanyotada
- Fer l'amor
- Deixar-se anar
- Acoquinaven
- Tot déu
- Murga
- La púrria
- Acollonir
- La xusma
- Colla de traïdors
- Feien costat
- Incapaç de matar una mosca
- Els tricornis
- Fil per randa
- Els números de la Benemèrita
- Fer orelles de marxant
- Les forces vives
- Estaquirots
- Presència uniformada, mostatxada i fatxenda
- Desori
- No badà boca
- Va esbandir els últims parroquians
- L'algutzil, mà dreta de l'alcalde
- Perdre els estreps
- Sense deixar-hi entrar una ànima
- A frec
dimecres, 23 de gener del 2008
Recursos literaris (Cap. 4.2)
"... allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges."
"Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps, era sens dubte un record traspaperat."
"La part del trombó era, doncs, un record intrús en la riada de la memòria."
"La música havia amarat les hores nocturnes, de fronteres borroses, les quals semblaven cavalcar-se en un garbuix indestriable, rosegades pel neguit de les primeres notícies sobre la caiguda de la monarquia."
"A penes el baló de l'enginyer Pons acabava de sobrevolar els molls i es perdia enllà del pont entre les esplendors d'un crepuscle de foc..."
"el seu panteix ansiós, cada vegada més sincopat fins que, en el moment de buidar-se, mentre el sentia tibar-se com un arc, es transformava en un gemec ronc en l'arrel del qual, a la Carlota de Torres, li semblava endevinar la desesperació de l'anihilament."
"... quan l'alba indecisa començava a tremolar a les aigües de l'Ebre."
"El fantasma, suposadament esvanit, cobrava vida als carrers, esquerdava la crosta del temps."
"...la continuació de la festa un cop esbandida l'ombra de la mort."
"La corrua blanca i negra de monges acabava d'embarcar en un llaüt..."
"¿Per què no ofegaven el crit que llançaven els últims grups, esfereïdor com un presagi de sang?"
"A l'itinerari per on el crit avançà cap a la plaça d'Armes, les nafres dels edificis morts desencaminaven la memòria."
"...acoquinaven tot déu i obligaven el senyor Jaume a anar-se'n de casa -a la mina, al casino, a l'infern- per no sentir-la."
"...li semblava que el crit que només ressonava en el seu cervell, pujava per la balconada de la cambra i donava vida al silenci."
"...perdut en els carrers desfigurats per les destruccions, abans de fer-se audible va desintegrar-se sobre el moll de les Vídues, gairebé a frec dels arbres dels vaixells morts."
"Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps, era sens dubte un record traspaperat."
"La part del trombó era, doncs, un record intrús en la riada de la memòria."
"La música havia amarat les hores nocturnes, de fronteres borroses, les quals semblaven cavalcar-se en un garbuix indestriable, rosegades pel neguit de les primeres notícies sobre la caiguda de la monarquia."
"A penes el baló de l'enginyer Pons acabava de sobrevolar els molls i es perdia enllà del pont entre les esplendors d'un crepuscle de foc..."
"el seu panteix ansiós, cada vegada més sincopat fins que, en el moment de buidar-se, mentre el sentia tibar-se com un arc, es transformava en un gemec ronc en l'arrel del qual, a la Carlota de Torres, li semblava endevinar la desesperació de l'anihilament."
"... quan l'alba indecisa començava a tremolar a les aigües de l'Ebre."
"El fantasma, suposadament esvanit, cobrava vida als carrers, esquerdava la crosta del temps."
"...la continuació de la festa un cop esbandida l'ombra de la mort."
"La corrua blanca i negra de monges acabava d'embarcar en un llaüt..."
"¿Per què no ofegaven el crit que llançaven els últims grups, esfereïdor com un presagi de sang?"
"A l'itinerari per on el crit avançà cap a la plaça d'Armes, les nafres dels edificis morts desencaminaven la memòria."
"...acoquinaven tot déu i obligaven el senyor Jaume a anar-se'n de casa -a la mina, al casino, a l'infern- per no sentir-la."
"...li semblava que el crit que només ressonava en el seu cervell, pujava per la balconada de la cambra i donava vida al silenci."
"...perdut en els carrers desfigurats per les destruccions, abans de fer-se audible va desintegrar-se sobre el moll de les Vídues, gairebé a frec dels arbres dels vaixells morts."
dissabte, 19 de gener del 2008
Un record traspaperat
Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps era, sens dubte, un record traspaperat.
"Recordava el so del trombó amb nitidesa, aïllat dels altres instruments de la banda, com a rerafons d'aquella nit. Unes vegades l'evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval..."
dilluns, 14 de gener del 2008
Expressions col·loquials i renecs (Cap. 3.2)
- Hauria clavat una pinya
- Hauria caigut com un sac
- Corria com una bala
- Què fots aquí?
- Fila!
- Què feia en aquell vesper
- Gata maula
- Escarramada
- Un home fet i dret
- L'espellotava en viu
- Barjaula
- El jaç del pecat
- Tot déu
- Tot passava pel sedàs d'una crítica demolidora
- Un pèl de veritat
- Valquíries formidables
- Japoneses de porcellana
- Fins al moll de l'os
- Aclucar l'ull
- Fer l'ullet
- Per acabar-ho d'adobar
- Heretge del diable
- Es veia d'una hora lluny
- A mig pastar
- Treure'n l'aigua clara
- Capçot
- Més clar que l'aigua
- Els de la seva corda
- Ficar-se amb ell
- Sense badar boca
- Les anguiles se t'han menjat la llengua
- Poca-solta
- Aquell pollós
- La maçolada
- Es posà a festejar
- Tocat de l'ala
- No escalfava el llit de la Salleres
- Sense pensar-s'ho dues vegades
- Pareixia una boca de carrabina
- Dient pestes
- De boca terrosa
- A força d'anys
- Aquella saó l'amarà de cap a peus
- Mirava bocabadat
- Xerrera
- Pirata del dimoni
- Ha fotut el camp
Recursos literaris (Cap. 3.2)
"...hauria caigut com un sac, un segon abans que la fogonada d'un tir esgaiés la foscúria sobre la massa humana que s'agitava entre cops i crits."
"...un recull secret de poemes d'amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico-geològico-peleontològic."
"Els mocadors flamejaren des que el Nelson va donar la veu de partida fins que la nau es perdé Ebre avall entre les clarors indecises d'una matinada d'agost."
"...i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador."
"Quan tombava la cantonada del carreró del Sol, on havia travessat sense adonar-se'n els records de la Carmela, la figura del vell Nelson, ara patró d'una nau que es podria sense remei als molls silenciosos de la vila, es va pintar a les ninetes verdes de la Júlia Quintana."
"En la iconografia nostàlgica d'aquells anys eren abundoses les aventures acolorides per les parleries vilatanes amb interrogants sense resposta."
"Els ulls verds l'escrutaven amb malenconia i de tant en tant recuperaven el llustre i la tendresa irònica de la joventut."
"Ell desvià la mirada cap a la finestra, la deixà perdre's en la nit de juliol, espesseïda per la xafogor de la garbinada."
"Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores: hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb els ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vila desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."
"Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós."
"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus."
"Però l'Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de l'Eddèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort."
"...un recull secret de poemes d'amor on comparava els malucs de la fondista amb la bellesa dels geosinclinals del paleozoic i la seva vellositat púbica amb la delicadesa de certes falgueres fòssils, junt amb altres troballes encara més íntimes de caire eròtico-geològico-peleontològic."
"Els mocadors flamejaren des que el Nelson va donar la veu de partida fins que la nau es perdé Ebre avall entre les clarors indecises d'una matinada d'agost."
"...i la desolació d'Arquimedes Quintana en el port tacat d'ors bromosos a punt de quallar en un sol enlluernador."
"Quan tombava la cantonada del carreró del Sol, on havia travessat sense adonar-se'n els records de la Carmela, la figura del vell Nelson, ara patró d'una nau que es podria sense remei als molls silenciosos de la vila, es va pintar a les ninetes verdes de la Júlia Quintana."
"En la iconografia nostàlgica d'aquells anys eren abundoses les aventures acolorides per les parleries vilatanes amb interrogants sense resposta."
"Els ulls verds l'escrutaven amb malenconia i de tant en tant recuperaven el llustre i la tendresa irònica de la joventut."
"Ell desvià la mirada cap a la finestra, la deixà perdre's en la nit de juliol, espesseïda per la xafogor de la garbinada."
"Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores: hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb els ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vila desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."
"Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós."
"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus."
"Però l'Arquimedes Quintana, que tantes vegades havia proclamat la República en les nits enyorades de l'Eddèn, no va adonar-se de res. Entre ell i les coses havia passat la dalla invisible de la mort."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
